Alep, una de les ciutats més velles del món, les ha vist de tots els colors. Les desgràcies han creuat les portes de la ciutat molts cops, esborrant les rialles dels seus habitants. I l'optimisme ha tornat sempre, amb cada naixement i cada jove que hi arribava buscant una vida millor.



A finals del segle XIX, Alep vivia una època prou feliç. Més que feliç, relativament tranquil·la, que permetia la felicitat de molts dels seus habitants, que podien estar pendents de detalls preciosos, com obrir un negoci o enamorar-se. Els germans Krikor i Onnig Mazlomian, armenis, creuaven la ciutat pendents del seu Déu, ja que anaven de camí a Terra Santa, de pelegrinatge. Però la butxaca els va acabar cridant més que no pas la religió, quan van adonar-se que a Alep, terra de pas, no hi havia cap hotel modern. De llocs per dormir n'hi havia molts, però un hotel ideal per rebre els occidentals, cada cop més nombrosos, cap. Arqueòlegs, comerciants, militars i els primers turistes europeus ja es deixaven veure per la ciutat, camí de Jerusalem o buscant jaciments, i no els acabava de fer el pes dormir a les tradicionals caravanserrall o cases de pelegrins. Els germans Mazlomian així doncs, van decidir quedar-se a Alep, on van inaugurar l'hotel Ararat. A Alep s'hi van sentir més bé que a la seva terra natal, on cada cop hi havia més tensió entre els autoritats turques i els armenis. El negoci va resultar ser un encert i amb el canvi de segle, els germans van decidir obrir un segon hotel. El 1909, s'inaugurava l'Hotel Baron. Durant els següents anys, l'hotel va anar fent-se gran, gaudint de més fama que l'Ararat, que va tancar.



Durant els primers anys de vida, l'Hotel Baron va ser un oasis de calma i elegància, malgrat que el món esclatava al seu voltant. Els germans Mazlomian van haver d'empassar-se l'orgull cada cop que un general o diplomàtic turc, com el mateix pare de la Turquia moderna, Kemal Atatürk, volia residir a les seves cambres, ja que no deixaven d'arribar a la ciutat refugiats armenis fugint del genocidi que va costar la vida a familiars dels propietaris de l'hotel. Milers d'armenis deportats van passar per Alep escortats per les tropes turques, camí del desert, on els van deixar morir. Van ser les llargues marxes de la mort, que van veure amb els seus propis ulls els germans Krikor i Onnig, que intentaven donar feina als més joves d'aquelles caravanes. Però ho feien intentant no ofendre les autoritats per no perdre-ho tot. Durant aquella època, van haver de donar una habitació al governador turc Shukru Pasha, qui es va voler endur amb ell un jove violinista que tocava a l'hotel ja que li agradava la seva música. No ho va aconseguir, ja que el jove es va negar argumentant que no podia abandonar els seus alumnes. Aquell jove, anomenat Vahan, era un refugiat armeni que el mateix Shukru Pasha deportava, però havia trobat feina a la ciutat fent de professor de música gràcies als germans Mazlomian. A l'hotel també hi va passar nits el periodista Aram Andonian, figura clau en la publicació de documents sobre el genocidi armeni. Els Mazlomian no li van cobrar les nits.



La Primera Guerra Mundial va convertir Alep en un niu d'espies. A les cambres de l'Hotel Baron de fet, va passar-hi de tot. Militars d'alta graduació alemanys van arribar per reforçar l'exèrcit turc, i espies britànics van passar-hi nits per tal d'obtenir informació durant els banquets que es feien a la planta baixa. La guerra però, va acabar amb derrota de turcs i alemanys. I la ciutat va sortir al carrer per rebre els soldats àrabs que, liderats per Lawrence d'Aràbia, havien lluitat per crear un regne àrab. Regne que no va existir, ja que francesos i britànics es van repartir el botí: Síria i el Líban van passar a ser franceses, i Jordània i Palestina, britàniques.



Durant aquells anys bojos, l'hotel Baron va ser escenari i testimoni de la història. Lawrence d'Aràbia va dormir a la cambra número 202 (encara hi ha una factura d'una ampolla de Xampany que es va deixar per pagar a recepció, exposada). I el Rei Faisal va declarar la independència de Síria al balcó de l'habitació 2015. Independència que no es va produir, clar. L'hotel doncs, va passar a rebre europeus, els grans guanyadors de la guerra. A l'habitació 203 per exemple, Agatha Christie hi va escriure la primera part de l'Assassinat a l'Orient Express, tot esperant el retorn del seu marit, arqueòleg.



L'Hotel Baron va seguir veient passar pàgines de la història de la zona sense perdre esplendor, gràcies a les bones arts de la família Mazlomian. Per l'hotel van passar Charles de Gaulle, el president Nasser d'Egipte, David Rockefeller, Theodore Roosvelt, l'aviador nord-americà Charles Lindbergh o l'astronauta soviètic Iuri Gagarin. Quan Gagarin hi va dormir, Síria ja era un estat independent i el carrer de l'hotel s'havia batejat “Baron” en honor a la fama de l'hotel. Unes dècades més tard, a l'hotel hi va dormir el nou president de Síria: Baixar al-Àssad.



L'hotel Baron fa quatre anys que no té clients. La guerra civil contra el govern d'Al-Àssad fa anys que s'ha quedat a la ciutat, negant-se a marxar, portant la mort i allunyant la bona fortuna. Alep és una ciutat destrossada i la línia del front és a un quilòmetre de l'hotel. Les darreres notícies sobre el Baron les porten periodistes que poden entrar a la ciutat. Fa poques setmanes, periodistes del The Telegraph van ser-hi, i van penjar aquesta galeria que trenca el cor. L'hotel està relativament intacte ja que no ha rebut els impactes directes de les bombes, però està deixat de la mà de Déu. Els trets han trencar algunes finestres i s'hi han produït alguns desperfectes per foc de morter. Només hi viu el propietari, l'Armen, nét dels fundadors, amb la seva mare Sally, una britànica d'origen armeni de 92 anys que es va enamorar de la ciutat i del pare de l'Armen, ja fa dècades. No tenen ni llum, ni aigua, ni calefacció. De tant en tant, obren les portes a refugiats, que solen marxar dies després intentat fugir d'Alep, tal com feien els armenis fa un segle. A l'hotel, amagat, l'Armen viurà l'inici dels actes per recordar el centenari del genocidi armeni, programats pel 23 d'abril. A la xarxa, el domini de la direcció web de l'hotel va caducar. I un ciutadà anònim el va comprar, mantenint-lo obert en espera de si pot tornar-lo un dia als propietaris legítims.



L'Armen, que s'ha passat la vida lluitant contra polítics corruptes per defensar el llegat dels seus avis, admet que ha perdut l'esperança i creu que l'Hotel Baron mai més obrirà les portes. Ara hi viu amagat i espantat per les notícies dels assassinats de cristians a la zona, amb un gos i la seva mare, entre records d'un passat gloriós.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.