El soterrani del Museu Nacional d'Història natural de París és un lloc curiós. S'hi amaguen milers d'animals dissecats, esquelets i fòssils.

Un magatzem lúgubre on s'hi han anat amuntegant tots els animalons que durant segles, els naturalistes recollien per ensenyar als francesos com eren les bestioles que vivien mar enllà. Aquí es troba el primer ós panda que va arribar a Europa, el 1869. El pobre animal ja va arribar mort.

Quan els francesos van fer cua per veure aquell animal tant curiós, encara no s'utilitzava la paraula “panda”. La premsa de l'època va parlar d'aquella troballa batejada com “l'Ós del pare David” en referència al responsable de tot plegat. Qui era el pare David? Doncs un basc.

Armand David era una capellà basc d'idees clares. Nascut a Ezpeleta, població del País Basc francès a prop de Baiona, l'Armand es va passar la joventut pujant i baixant muntanyes, com a bon basc. El seu pare era un enamorat de la natura que portava els seus fills amunt i avall. Els ensenyava els noms de les flors, els ocells i els arbres. I els deia que tot era un regal de Déu. El pare, metge i alcalde d'Ezpeleta, tenia tres passions: la religió, la monarquia (sempre va lluitar pel retorn d'un rei que posés fi a la República francesa) i la natura. Un dels seus fills, doncs, estava destinat a ser capellà. Li va tocar a l'Armand. I li va tocar militar en una línia dura en ingressar a la Congregació de la Missió, els llatzeristes, ordre francesa que enviava capellans amunt i avall per convertir infidels.

El primer destí estranger d'aquest capellà basc però, no va ser gaire exòtic. El van enviar a Savona, a Itàlia, on vivia prou bé, i des d'on dedicava temps a l'estudi de la natura. Va ser aquí on va interessar-se per la taxidèrmia. L'Armand era un pou de ciència, i de valor, en tenia. Així que s'ho va fer venir bé per ser enviat a Pequín quan va saber que el Museu d'Història Natural de París demanava la col·laboració dels missioners francesos per rebre mostres de flora i fauna. Tenia 34 anys. En pocs mesos, als despatxos d'aquest Museu, es delien per rebre els nous enviaments del pare David, que sempre els sorprenia per la qualitat dels materials i la forma impecable de catalogar-ho tot. Tant bé ho feia, que el 1863 el Museu es va reunir amb els superiors del pare David per demanar que l'alliberessin de les seves tasques evangèliques a la Xina. El Museu es comprometia a buscar els diners per organitzar-li expedicions a zones gairebé desconegudes per als Occidentals per poder recollir mostres. I així es va fer.

La Xina, llavors, era un polvorí. El poder imperial es trencava de mica en mica, es produïen revoltes de minories i guerres civils i els poders europeus feien de les seves per guanyar poder. Bona part de la població veia amb mals ulls els missioners, en considerar-los actors claus en el procés humiliant d'occidentalització que posava en perill la cultura local. Més d'un va ser assassinat. El pare David però, no va tenir por i va organitzar tres expedicions increïbles en què es va jugar la pell. El 1866 va ser a la part meridional de Mongòlia. Del 1868 al 1870, al Tibet i part de la Xina central. I del 1872 al 1874, a la zona dels monts de Qinling. En total, aquest capellà es va passar 12 anys fent viatges per la Xina. En ser una feina perillosa, solia disfressar-se de xinès, amb vestits tradicionals i la pertinent trena que portaven els xinesos de l’època. Va aprendre dialectes, pautes de comportament i tenia una gran capacitat per fer-se amic de la població local.

Aquesta capacitat per fer amics li va ser de gran ajuda el Nadal del 1868 al 1869. El pare David era a la província de Sichuan, fent nit en una petita missió catòlica de Chengdu. Aquí li van parlar del poblet de Moupin (ara batejat com Baoxing), un poble de muntanya ric en flora i fauna. En concret, li van parlar de l’existència d’un ós de color blanc. El pare David doncs, va enfilar cap a Baoxing, un lloc molt aïllat, amb els camins nevats. No era un camí fàcil, ja que calia creuar una frontera -llavors el poblet de Moupin era part del Regne del Tibet, encara independent. Coses de la vida, al seu diari, el capellà va escriure en arribar al Tibet que “la gent tolera els xinesos, cada dia més nombrosos”. El pare David va arribar-hi el març del 1869. L’11 de març, després d’uns primers dies explorant, el capellà va ser convidat per un pagès a fer un tè. Del pagès només se'n sap que es deia Li i que tenia una pell de panda a la seva llar. Va ser aquí on el pare David va descobrir que existia un ós blanc i negre. Amb cura, va preguntar per aquella espècie i en Li va prometre que li portaria un exemplar viu. Segons els diaris d’aquest explorador basc, el dia 23 en Li va complir i li va portar un panda jove viu. Aquest seria el primer exemplar de panda que va arribar a les mans d’un occidental. El capellà però, després d’estudiar l’animal, va arribar a la conclusió que la millor opció era matar-lo i dissecar-lo. Així ho va fer.  Els experts moderns creuen que va fer bé, ja que el pare David va entendre que no sobreviuria al viatge en ser un animal acostumat a zones altes i fredes.

El primer panda doncs, ja va arribar dissecat. Poc després, el pare David va començar a patir problemes de salut. Va tornar a París, on va viure amb calma els darrers anys de la seva vida mentre gaudia de bona fama. Malgrat que el panda ara és un dels animals més admirats del món, durant el segle XIX molts van valorar més d'altres descobriments d’aquest intrèpid basc, com l’anomenat Cérvol del pare David, un magnífic cérvol que només sobreviu en captivitat a la Xina ara mateix. La vila de Baoxing intenta atreure turistes estirant el fil d’aquell descobriment, però ha quedat arraconada i poques persones hi passen, ja que no hi queden pandes. La desforestació i la caça han fet que a tota la Xina només quedin pandes en zones protegides, entre 1.500 i 3.000 en llibertat. El primer panda viu no va arribar a Occident fins el 1936, quan Ruth Harkness en va portar un al Zoo de Chicago. Curiosament, va anar a parar a pocs quilòmetres del Field Museum de Chicago, on es podien observar els dos primers pandes que van arribar dissecats als Estats Units. Els havien caçat Theodore Jr. i Kermit Roosevelt, fills del president dels Estats Units i exploradors. Ells treien pit en considerar-se els primers occidentals en abatre un panda. Com si fos un plaer. Bé, per ells, ho era.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.