“Se metieron en la pieza, aquí, de estas flores, ocho metros para arriba, en este orillo y… a ver, quitaros los zapatos, las botas. Se quitaron las botas… ¡daros media vuelta! Pun, pun, al agujero… se cayó y todo. Aquí mismo, yo estaba aquí. Ahí había una pared”. 

Ricardo Sola tenia poc més de 10 anys quan a la carretera de Bearin a Abarzuza, a Navarra, va veure com un grup de soldats treien d'un camió dos persones uniformades, elegants. Aquest navarrès va quedar-se impressionat per l'elegància dels detinguts i sempre els recordava com “els italians”, malgrat que no ho eren. Amb ulls de nen, va veure com aquests dos homes afrontaven la mort amb serenor. Sense botes, però amb el cap alt. Mai ho va oblidar. Així que quan ja estava jubilat, va decidir donar aquesta informació a un associació que intenta recuperar els cossos dels afusellats a Navarra intentant identificar les persones executades.

Ricardo Sola no ho sabia, però segurament va presenciar l'assassinat d'un soldat magnífic, d'un general: l'andalús Miguel Núñez de Prado. Núñez de Prado duia l'ofici de les armes al cos, era fill de militars, i de ben menut ja volia ser soldat. Però també tenia clares altres coses: era republicà i es va passar la vida lluitant per la República. Tant, que va perdre la vida lluitant per aquestes idees.

Núñez de Prado era fill de militars i era fill de bona casa. Havia nascut a una terra magnífica, a Còrdova. En una època en què si tenies la sort de néixer en una família rica no et faltava de res, mentre que la major part de veïns es deixaven l'esquena als camps, produint el magnífic vi i oli de Montilla, el seu poble natal. Núñez de Prado va estudiar a Valladolid, va ingressar a la cavalleria i es va jugar la pell a la guerra del Rif, on va resultar ferit uns quants cops, un d'ells al famós desastre d'Annual, on gairebé perdé la vida. En tornar a casa tenia tot el que un militar podia desitjar: cicatrius i medalles. Li van fer festes, es va casar amb una noia d'una família benestant i va rebre més títols. Visitava bodegues, era festejat i tenia prou diners per enamorar-se de l'aviació i comprar-se un avió per practicar.

Però Núñez de Prado era valent també lluny del front. Durant la dictadura de Primo de Rivera va intervenir en diverses conspiracions per a proclamar la República. I durant la República, es va afiliar a la Unió Militar Republicana Antifeixista. Home d’idees clares, va arribar a ser el director general de la policia, i va tenir un paper clau el febrer del 1936 en evitar la proclamació de la llei marcial per donar un cop d'estat, després de la primera volta de les eleccions, com volien fer Franco i altres militars. El govern republicà el va premiar i li va concedir el càrrec de director general d'Aeronàutica, per desmuntar nuclis conspiradors a l'aviació. I de fet, la major part de l'aviació va restar fidel a la República a l'inici de la guerra.

Amb aquest currículum, Núñez de Prado no va dubtar ni un segon quan va començar la guerra. Es va posar a les ordres del govern i va ser nomenat inspector general de l'exèrcit. Eren hores caòtiques i una de les seves primeres decisions va ser volar a Saragossa per intentar convèncer el general Miguel Cabanellas, màxim responsable militar de la ciutat, de seguir fidel a la República. Cabanellas era republicà i maçònic, com Núñez de Prado. Però just quan estava volant, el seu amic va decidir unir-se al cop militar. Just en aterrar, Núñez de Prado va ser detingut i traslladat a Pamplona, el feu del General Mola. I Mola no va dubtar. El va fer executar amb el seu ajudant. El darrer testimoni sobre Núñez de Prado seria aquell de Ricardo Sola.

No queden gairebé descendents de Núñez de Prado. Curiosament, va ser dels primers ciutadans en beneficiar-se de la llei del divorci durant la República. I es va poder casar per segon cop amb María Luisa Baux i López de la Cámara després d'un llarg judici amb la primera dona. María Luisa Baux, que va residir a Barcelona durant al Guerra, ajudant al bàndol republicà, va acabar marxant als Estats Units durant els anys 50. Abans però, va vendre el gran tresor de Núñez de Prado.

Núñez de Pardo va ser, del 1929 al 1935, el governador de la Guinea espanyola. És a dir, l'actual Guinea Equatorial. A diferència d'altres governadors, Núñez de Prado va acollir amb entusiasme el seu nou destí i va creuar tot el país amunt i avall, explorant pobles remots i deixant-se enamorar per l'art de les diferents ètnies. Malgrat que era una societat encara molt racista, Núñez de Prado va voler aprendre paraules en els idiomes locals, es deixava fascinar pels rituals de la zona -fet que emprenyava els capellans- i va començar a comprar de forma compulsiva tot tipus d'art, tant de Guinea com de països veïns. La col·lecció Núñez de Prado va quedar amagada al pis de la seva vídua fins que va ser adquirida per passar a formar part del Museu etnogràfic de Barcelona. Podeu veure algunes de les seves peces al magnífic Museu de les Cultures de Barcelona, inaugurat fa poc. Aquí, el nom de Núñez de Prado és recordat just en una època en què la seva figura sembla tant oblidada com el racó on va ser afusellat.

Núñez de Prado, per cert, era del mateix poble que la família de la meva àvia i el meu pare, Montilla. Els meus eren dels que treballaven la terra, però durant la Guerra van lluitar al mateix bàndol.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.