Aquesta és una història d’amor. Bé, potser no.

La pobre Zabibah plorava cada nit. Mirava per la finestra, veient passar les aigües del Tigris, i pensava que els seus somnis també marxaven riu avall, escapant-se. Al segle VIII després de Crist, les dones, com encara passa a molts llocs, no podien escollir amb qui casar-se. I la Zabibah havia acabat casada per la força amb un home cruel, un comerciant sense escrúpols, sense moral, que abusava d’ella. Un paio que feia el que fos per guanyar diners, que respectava les tradicions quan calia, però en altres ocasions les trencava tot deixant-se endur per la fascinació de les novetats que arribaven des de l’occident. La Zabibah, una dona ferma, estava enamorada de l’Arab, un jove destinat a fer grans coses. I mirava amb odi als ulls el seu marit.

L’Arab, valent i sense por, també estimava la Zabibah. Ell és el gran heroi d’aquesta història. Encaparrat en tirar endavant, va lluitar contra el marit de la Zabibah i els seus amics, una colla de trepes, uns pocavergonyes anomenats Hezkel, Shamil i Nuri Chlababi. Senyors feudals, comerciants d’altres països i d’altres religions que només pensaven en fer caixa. Tots ells van acabar derrotats per l’Arab. I la Zabibah i l‘Arab es van casar, estaven llestos per gaudir d’un futur magnífic. Fins al punt que van acabar sent els reis de la regió mesopotàmica, l’actual Iraq. Final Feliç.

Què us ha semblat fins ara la història? Doncs bé, resulta que no és ni una vella llegenda mesopotàmica, ni ha passat d’orella en orella després de nits aplegats al voltant del foc, ni és una història d’amor àrab.

El llibre Zabibah i el Rei, que explica aquesta història, va ser publicat per primer cop l’any 2000 a Bagdad. El seu autor, que utilitzava un pseudònim, firmava com “Aquell qui ho ha escrit”. Ràpidament, a tot l’Iraq es va saber que l’autor era Saddam Hussein. Sí, Hussein, com tants altres polítics, escrivia textos emotius amb les mans tacades de sang. Saddam, heroi per uns, criminal per altres, estimava la poesia i durant els darrers anys de la seva vida va trobar estones per escriure quatre novel·les. Just quan pitjor ho tenia, ell trobava temps per escriure relats, en molts casos amb l’ajuda de diferents editors.

Zabibah i el Rei va ser la primera novel·la. I va tenir prou èxit. Alguns la van gaudir i d'altres la van considerar un bunyol. En la segona lectura prestesa del text, l’Arab és una al·legoria del mateix Saddam i la Zabibah, directament, representa tot el poble de l’Iraq. Quan Saddam escrivia que la Zabibah era violada pel seu marit, estava explicant, a la seva manera, l'episodi de la invasió dels Estats Units a Kuwait. Ja que el marit, és clar, simbolitza els Estats Units. I els altres personatges representen metafòricament Israel i els polítics de la oposició iraquiana que acceptaven diners nord-americans.

La novel·la, que costava mig dòlar, va vendre més d’un milió de còpies i la televisió iraquiana en va fer una adaptació televisiva. També es va fer una versió en musical als teatres de Bagdad. Curiosament, els editors van utilitzar uns dibuixos del canadenc Jonathon Earl Bowser sense demanar-li permís. Bowser havia fet una sèrie de dibuixos per relats inspirats en velles rondalles àrabs i de sobte, es va trobar dins del llibre de Saddam. El pobre no va veure ni un dòlar, com podeu suposar. Saddam, per cert, deia que els beneficis del llibre serien donats als pobres. Pel que sembla, va ser cert en part.

Saddam va escriure tres novel·les més abans de ser capturat pels nord-americans. Segons la CIA, segurament ell només donava ordres sobre l’argument i un grup d’escrivans feia la feina. Sigui com sigui, l’any 2001 les llibreries iraquianes van rebre els exemplars de la segona novel·la: El castell fortificat, una al·legoria sobre la necessitat de lluitar junts, a través de la història d’un noi presoner durant la guerra contra l'Iran, que es casa amb una kurda i rebutja ofertes per vendre les terres de la família. La tercera novel·la, Jo i la ciutat, explica la creació del partit de Saddam, el Ba’at. De la darrera novel·la, anomenada Marxeu, dimonis, s’explica que la va acabar just abans de ser capturat. No va arribar a ser publicada a l’Iraq i només un editor japonès la va publicar el 2006. De fet, no s’ha publicat mai a cap país àrab, malgrat que els familiars de Saddam van intentar fer-ho a Jordània sense sort. És la història d’una tribu amb tres fills que no es porten gaire bé: Isaac, Josep i Mahmoud. El més dolent, l’Isaac, acaba marxant a l’oest del Mar Mort on accepta diners de comerciants occidentals. No cal ser molt llest per entendre que Saddam li va dedicar a Israel el seu darrer llibre.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.