El sorprenent destí d’en Joseph P.

En Joe sortia cada dia de la seva residència al 939 de la vuitena avinguda, tocant a Central Park. Elegant, amb barret i sense amagar el seu ull tancat, ja que l’havia perdut als cinc anys en uns d’aquells jocs de nens que acaben amb ferides d’adults.

En Joe sempre tenia l’agenda plena i un munt de feina. Era dels que treia pit, tant quan es deixava fer fotografies demostrant que amb 70 anys encara estava fort, com quan parlava. Als seus admiradors -que en tenia -els tenia seduïts. Però fins al final dels seus dies va lluitar per triomfar sense acabar d’aconseguir-ho. En Joe era d’aquells que va inventar-se un passat però no va poder gaudir d’un futur magnífic.

En Joe, com milions de nord-americans, no és deia Joe. Es deia Joseph. I els seu anglès no amagava un marcat accent alemany. Però Nova York, durant els anys 30, feia temps que era l’espai ideal per a qui volia tenir una casa nova, un nou idioma i un nom diferent. Als nord-americans els deia que havia guanyat concursos de boxa, culturisme i salt de trampolí a la vella Europa. Que havia entrenat soldats i policies al Regne Unit i Alemanya. Que tenia diplomes i alumnes per tot el món. Molts el van creure. Molts, encara ho creuen. Altres, en dubten.

En Joe es va criar als carrers de Moenchengladbach, a Alemanya. El pare, un immigrant grec, havia gaudit de jove dels seus dies de glòria guanyant concursos de gimnàstica. La mare tenia coneixement de medicina natural. Així que els nombrosos fills van ser educats en el respecte per la natura i el seu cos. Però per desgràcia el Joseph els va sortir escarransit. Patia asma, febre reumàtica i era ben prim. A més, va perdre l’ull amb 5 anys. Per acabar-ho d’adobar, l’orgull familiar no es traduïa en butxaques plenes. A casa faltaven diners i els fills ràpidament van haver de posar-se a treballar. També en Joseph.

En Joseph, pel que sembla, va donar-ho tot per superar els seus problemes físics gràcies als consells del seu pare. Se’n va sortir prou bé, es va fer fort i atlètic practicant la boxa i el culturisme. Ara, els diners els guanyava amb un negoci de cervesa. Casat jove, en Joseph es va quedar vidu ràpidament i va decidir canviar de vida, marxar a Anglaterra. Anys després va dir que el van contractar per ensenyar defensa personal als membres d’Scotland Yard. Altres diuen que va arribar sense parlra anglès i que intentava treballar en el món que coneixia, el de la cervesa, amb la mala sort que poc després va esclatar la Primera Guerra Mundial. ¿Un alemany que no parla anglès perdut per Anglaterra en ple conflicte? Mal negoci. El van detenir i va passar-se cinc anys empresonat en un camp de presoners a l’illa de Man, on van anar a parar centenars de ciutadans alemanys.

Al final del conflicte, va tornar a Alemanya, on va intentar viure d’un gimnàs que va posar a Hamburg. Amb l’ascens del nazisme, en Joseph, que ni era ari ja que era mig grec, ni creia en la violència, va marxar cames ajudeu-me cap a Nova York. Al vaixell cap a terres americanes va conèixer la Clara, que seria la seva segona dona. Plegats, van crear un gimnàs en què van portar a terme totes les idees d’en Joseph, o Joe, per cuidar el cos. Van fer fortuna especialment entre ballarins, ja que la seu del ballet de Nova York era just al costat del seu estudi.

En Joe tenia idees revolucionàries. Malgrat que adornava la seva biografia, les seves idees eren modernes. De la gimnàstica grega del seu pare, un senyor obsessionat en cuidar la posició del cos, havia passat a interessar-se pel ioga. De cada llibre o consell, en Joe en treia una lliçó. Va heredar l'obsessió del seu pare, i hi va sumar l'interès en els moviments. Ja durant els anys 20 va treballar amb Rudolf Laban, un expert en ballet i danses amb qui va desenvolupar idees sobre mètodes d’entrenament. Laban es va mostrar sorprès per les tècniques que en Joseph havia ideat, precisament, en un moment tant dur com aquells cinc anys empresonat a l’illa de Man. Sense espai i en condicions precàries, en Joe va trobar-se amb una gran oportunitat per teoritzar i portar a la pràctica les idees sobre com treballar el cos. Donava consells als altres presoners i els demanava fer exercici encara que no hi hagués espai. Va inventar exercicis, en alguns casos lligant cordes a barrots, per cuidar la musculatura. En Joe sempre deia que els seus mètodes van funcionar, ja que cap dels presoners alemanys que van seguir els seus consells van morir durant la terrible epidèmia de grip del 1918.

Durant tota la seva vida, en Joe va desenvolupar la seva teoria, els seus mètodes. Ja a Nova York, va escriure llibres i tractats, convertint-se en l’home de confiança de desenes de ballarins, interessats en cuidar el seu cos. I malgrat no fer-se mai ric, tampoc va ser pobre. Quan va morir als 83 anys el 1967, molts ballarins i alumnes el van plorar. Dos d’ells, Carola Trier i Bob Seed havien estat els primers en obrir un estudi propi on ensenyaven tècniques per cuidar el cos basades en els mètodes d’en Joe. Ja els anys 60, a Nova York, la gent en parlava. El 1964, quan en Joe ja era vellet, es podia ensumar que els seus mètodes estaven cridats a triomfar. Aquell any es llegia al New York Herald Tribune:“Centenars de joves estudiants de ballet treballen amb un mètode anomenat pilates sense saber que caldria dir-ho amb un P majúscula”. Sí, el cognom d’en Joe era Pilates. Ell va idear el mètode Pilates.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.