"Pata Pata is the name of a dance we do down Johannesburg way. And everybody starts to move as soon as "Pata Pata" starts to play “



La mare recollia herbes i en feia medicines. La gent s’acostava a la llar familiar i ella, en funció dels símptomes, els recomanava quines herbes podien prendre. I la menuda Míriam, s'ho mirava amb els ulls oberts com taronges, sorpresa de veure quantes coses bones trobava la seva mare a la terra.

Llavors, els homes ja eren folls i trobaven a la terra altres productes. Johannesburg creixia de forma salvatge i milers de persones perdien la vida a les mines o els carrers, sols i alcoholitzats. O oprimits per un sistema que no donava gaires drets als negres. La mare de la Míriam li explicava com era aquella terra abans de l’arribada dels blancs, de les mines i aquelles lleis estúpides. I li recordava els seus primers sis mesos de vida, que va passar a una presó ja que la mare havia estat detinguda per vendre umqombothi, una beguda tradicional que les autoritats van prohibir.

La mare se les va empescar per aconseguir escolaritzar la Míriam. I la Míriam cantava al cor de l’escola de Pretòria, feliç. Però un cop va acabar els estudis, l'esperava la típica vida de noia negra durant els anys 50: casar-se jove, tenir un fill als 18 anys i esperar tancada a casa. Però no va ser així. El pla establert es va truncar, ja que quan li van diagnosticar un càncer, el marit la va deixar plantada. Però la Míriam se’n va sortir. I ja curada, era lliure de buscar un camí. Així que va buscar feina fent allò que millor sabia fer: cantar. Dels bars d’hotel va passar a les sales de concerts. De les sales de concerts, als estudis. La seva veu era tan bonica que va passar a formar part de diferents grups, com els Manhattan Brothers o els The Skylarks, grups que barrejaven música tradicional, jazz o soul. Sud-àfrica sempre ha cantat i per tot el territori naixien nous ritmes. 

La Míriam però, va fer camí sola. Ho feia tan bé que se li obrien portes. Estava encaparrada en no abandonar els càntics tradicionals que escoltava de menuda, i mica en mica, va fer escola. Creant un estil propi amb una veu encisadora. Quan el 1956 va publicar la cançó Pata Pata, l’èxit va ser espectacular. En sis anys havia passat de ser una dona abandonada a ser una estrella internacional. El 1959, ja feia concerts a Europa i als Estats Units, i participava en festivals, programes de televisió i films de Hollywood.

La Míriam era a Estats Units quan va rebre la notícia de la mort de la seva mare. Trista, va creuar mig món però en aterrar a Johannesburg es va trobar amb que les autoritats sud-africanes no la deixaven entrar: li havien retirat el passaport després de la seva participació en programes de televisió crítics amb l’apartheid. Un cop es va publicar a l’estranger que la Míriam no havia pogut assistir al funeral i s’havia quedat sense passaport, sis nacions diferents van oferir-li un passaport. La Míriam va tornar als Estats Units, on va fer duos amb el seu amic Harry Belafonte. Junts, per exemple, van cantar a la festa d’aniversari de John F. Kennedy al Madison Square Garden. La Míriam, incansable, va donar la seva veu a la lluita contra l’apartheid i el racisme. Sempre amb una rialla, va casar-se i divorciar-se uns quants cops, sorprenent als nord-americans ja que refusava maquillar-se o posar-se perruques, sortint tal i com era, orgullosa del seu cabell, de la seva pell, de la seva identitat. Com a molt, es pintava els llavis de vermell.

El 1968 però, es va casar amb Stokely Carmichael, un activista relacionat amb les Panteres Negres. Després de veure com es cancel·laven alguns concerts de la Míriam als Estats Units, on agradava escoltar una sud-africana però costava lluitar contra el racisme que tenien a casa, la parella va decidir marxar a viure a l’Àfrica, a Guinea. Destinada a no parar quieta, va cantar abans del combat entre Muhammad Ali i Foreman, al Zaire, el 1974, a la festa d’aniversari de Mandela organitzada a Londres el 1988 o als concerts contra el racisme de Paul Simon.

Finalment, el 1990, la Míriam va poder tornar a casa quan va caure l’apartheid. Ho va fer amb un passaport francès. Orgullosa, va seguir cantant i lluitant per la igualtat a la seva terra, mostrant-se molt activa per reivindicar els drets dels discapacitats i en la lluita per conscienciar contra la sida.

El 2008 la Míriam va decidir acceptar fer un concert a prop de Caserta, a Itàlia, en defensa de l’escriptor Roberto Saviano. Un concert contra la màfia. Amb 76 anys, va cantar tres cançons i no es va poder estar de regalar un bis als espectadors, molts d’ells africans que vivien a la zona. Malgrat que estava enfadada perquè creia que l’havien fet sortir a actuar massa tard, els va cantar als espectadors fidels que no havien marxat el seu gran èxit, Pata Pata. Però just després d’abandonar l’escenari, va perdre el coneixement. Va morir a l’hospital poques hores després.

Míriam Makeba va ser coneguda per tothom com a Mama Àfrica. Va ser la primera dona negra en guanyar un Grammy. I amb ritme, va recordar a tot el món el que passava a casa seva. L’Àfrica no ha deixat de plorar des que va perdre la seva mare. Però la recorda amb una rialla. Ballant, per descomptat.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.