L'escriptor hongarès Ferenc Karinthy té un fantàstic relat anomenat 'L'edat d'Or”. En les seves pàgines, un seductor buscavides s'amaga dels nazis als llits de senyores de Budapest a qui roba el cor. Resulta que el seductor que se les empesca per seguir vestint elegant i anar ben pentinat en mig de les bombes i els racionaments és jueu. El personatge encarna a la perfecció aquells joves que creien que es podien menjar el món a ciutats tan meravelloses com Budapest, Praga, Belgrad o Bratislava, sense imaginar que els cauria a sobre una guerra i l'holocaust. Fent manetes als cafès elegants i decadents, creien que aquelles notícies que llegien als diaris sobre esvàstiques i execucions passaven lluny. Que mai arribarien.

 

La guerra va passar per sobre d'unes ciutats que van ser capitals culturals i van acabar destruïdes. Els joves que somiaven en ser actors, pintors o banquers van acabar morts, exiliats o amagats a les golfes dels edificis. Alguns, com el protagonista del relat, van ser afortunats, sense acabar de ser conscients del perill que corrien. Al relat, el protagonista es compra els diaris per llegir les cròniques dels partits del Ferencvárosi. Perquè de forma sorprenent, es va seguir jugant a futbol fins al final en ciutats com Cracòvia, Praga o Budapest.

 

Altres joves van agafar el fusell. A Praga, el futbolista Jiri Hanke va unir-se a la resistència el 5 de maig del 1945, quan un grup armat va burlar la seguretat de l'edifici de la ràdio estatal txeca, en mans dels nazis. El Reich nazi es desfeia a bocins, amb les tropes nord-americanes del general Patton entrant a Txecoslovàquia per l'oest i les tropes soviètiques per l'est. Però Hitler havia concentrat un milió de soldats al voltant de Praga, on es volia fer fort. Els resistents txecs ho van aprofitar per aixecar-se en armes, per acabar de debilitar els alemanys. Durant tres dies, més de 30.000 txecs van fer front a les tropes alemanyes sense suport dels aliats, ja que als soviètics els anava bé que nazis i txecs es matessin entre ells per poder entrar acte seguit a Praga i imposar la seva llei. Amb més de 2.000 morts als carrers, els txecs van pactar un alto el foc: es permetria als alemanys abandonar Praga en pau si es comprometien a no destruir la preciosa ciutat bohèmia.

 

Aquell 5 de maig del 1945 diferents socis i esportistes de l'Slavia Praga van aconseguir armes per defensar l'estadi, ja que a la rodalia s'hi van viure enfrontaments amb la Wehrmacht. Els esportistes, atrinxerats en barricades, van disparar contra als blindats alemanys. El capità de la secció d'atletisme, Milanem Ogounem, hi va perdre la vida. Al seu costat hi van ser els futbolistes Karel Keval i Jiri Hanke, un dels jugadors més estimats de l’equip de futbol.Jiri Hanke és curiosament l'únic txec que, en més de 110 anys d'història, ha jugat amb el Barça.

 

Com sol passar amb tants futbolistes nascuts abans de la Segona Guerra Mundial, molts detalls de la vida de Hanke no es coneixen. Segons fonts txeques, hauria nascut el 1924 en un poblet molt petit, Dolní Bucice, a la província de Kutna Hora, al centre de Bohèmia. El 1952, quan va fitxar pel Barça, Hanke va declarar que havia nascut a Praga el 12 de desembre del 1924, potser per evitar haver de donar explicacions. Kutna Hora de fet, queda a uns 30 minuts de la capital.

 

Tampoc queda clar quina era la llengua mare de Hanke. El 1924 a l’estat txecoslovac hi vivien més de tres milions de persones de parla alemanya. De fet, un dels equips més famosos de Praga era el Deustcher, l’equip dels alemanys. Hanke és un cognom alemany, però el nom del futbolista apareix escrit de diferents maneres als diaris de l’època. En alguns llocs el seu nom de pila apareix en txec: Jiri Hanke. En altres, en alemany: Georg Hanke. Els primers cops que la premsa barcelonina el cita, apareix com George, fet que podria donar a entendre que ell es va presentar com a Georg. Nom alemany, doncs. La premsa espanyola el va batejar com Jorge quan va demanar la nacionalitat durant la seva època al Barça.

 

Hanke comença a jugar a futbol durant la Segona Guerra Mundial. Els nazis havien ocupat Txecoslovàquia, agafant les terres frontereres, els sudets, per annexionar-les de pas a Alemanya. Hanke vivia a Bohèmia, on jugava amb el club de la ciutat de Lysá nad Labem. Entre el 1941 i el 1943 passa al Rakovník i del 1943 al 1944, al ASO Olomouc. Finalment, el 1944 Hanke fitxa per l’Slavia, on jugava quan es produeix l’alçament militar contra els alemanys. Hi arriba amb 20 anys però ràpidament es guanya el cor de l’afició, que el bateja “Papousek”, que vol dir “lloro”. Pel que sembla, el seu pentinat i nas van ajudar a l’hora d’escollir aquest sobrenom cridaner. La premsa de l’època el definia com un jugador elegant, però criticava que no tenia gaire caràcter sobre la gespa.

 

El 1945, Praga s’allibera del jou nazi però passa a ser ocupada pels soviètics. Neix la nova Txecoslovàquia, la comunista. I una de les conseqüències de tot plegat és que els civils de parla alemanya d’aquelles terres abandonen casa seva, posant punt final a segles de presència de la llengua alemanya a Praga. Hanke però, no marxa, es queda i segueix jugant a l’Slavia, on guanya la Copa el 1945, la Copa de l’alliberació del 1947 i la lliga el mateix any. Malgrat tenir un cognom alemany, ràpidament debuta a la selecció, on parlava en txec.

 

Hanke debuta amb la selecció el 1946 contra França, a París, en un triomf per 0-3. En total, va jugar 15 partits amb la selecció txecoslovaca, ocupant moltes posicions. Quan va arribar al Barça, es va presentar com un jugador que pot “jugar al mig del camp, per la dreta, o per l’esquerra. De defensa i de davanter, amb preferència per ser interior. On millor m’adapto és a la posició de migcampista, el que ara diuen volant”. El 1949, en un partit contra Hongria, va haver de marcar el millor jugador hongarès, Puskas. I va marcar dos gols. Feia de tot.

 

Finalment, el 23 d’abril 1950 abandona el país. “No podia adaptar-me a aquelles condicions de vida. Jo vull ser lliure, no un autòmat”, va dir. Segons va explicar va “passar una autèntica odissea per marxar”. Aquell any arriba a Hamburg, on durant sis mesos juga amb el Sankt Pauli d'Hamburg, on només participa en amistosos. Sense permís de la federació txecoslovaca per jugar, decideix marxar a Colòmbia amb l’Hungaria, el famós equip format per refugiats hongaresos com Kubala. Malgrat que la major part dels jugadors d’aquest equip eren hongaresos refugiats a Itàlia, també hi van jugar croats, serbis, eslovacs i txecs puntualment, com el mateix Hanke. Creat a Itàlia, on també era conegut com l’equip “IRO” (Organització Internacional de Refugiats), l’Hungaria va fer una famosa gira per Espanya, quan el Barça i el Madrid decideixen fitxar Kubala. Posteriorment, l’equip és contractat per Alfonso Senior, president del Millonarios de Bogotà, per fer una gira per Colòmbia. Hanke passa a formar part d’aquesta expedició.

 

El 8 de desembre Hanke juga en la derrota de l’Hungaria per 5-4 contra el Santa Fe. I el 10 de desembre, trobem a Hanke a l’equip titular de l’Hungaria que perd per 2-1 al Cúcuta, a Colòmbia. Segons cròniques colombianes, Kubala també va jugar aquell partit, així que suposadament seria el primer partit que juguen plegats Kubala i Hanke, que dos anys després serien companys d’equip al Barça. Ara, el 1952 Hanke deia que Kubala no havia fet aquesta gira. I el 2 de desembre del 1950 tenim localitzat Kubala a Barcelona, on ja tenia un acord signat en espera dels permisos. El diari ABC informava que Kubala meditava volar a Colòmbia per jugar amb l’Hungaria en espera de poder fer-ho amb el Barça. No he pogut confirmar del cert què va fer aquells dies.

 

La gira per Colòmbia no va ser un èxit ja que els clubs colombians van començar a fer contractes als jugadors hongaresos, debilitant l’Hungaria. Durant els anys 40 i 50 a Colòmbia havia nascut una lliga de futbol professional que la FIFA no reconeixia, ja que fitxava a cop de talonari, trencant contractes i saltant-se les normatives. Estrelles argentines, brasileres, uruguaianes i fins hi tot angleses van ser fitxades a cop de talonari. Al ser una lliga no reconeguda, els equips colombians també van fitxar els jugadors de l’Hungaria, que no tenien permís de la FIFA per competir a nivell oficial.

 

A la ciutat de Santa Marta, a la costa, els dirigents Eduardo Dávila Riascos i José Eduardo Gnecco van anar més enllà, contractant tots els jugadors de l’Hungaria que encara no tenien club per representar la ciutat de Santa Marta al torneig local. Hanke formava part d’aquest equip, el Deportivo Samarios, que arriba a jugar partits de lliga amb 8 futbolistes europeus. A les cròniques de l’època trobem el seu nom escrit com Gerro Hankel o Gerog Hanke. El 29 de juliol del 1951, Hanke marca tres gols en la golejada més gran de tota la història de la primera divisió colombiana, un 12-1 al Universidad de Bogotá. L’equip acaba a la meitat de la classificació, però Hanke és fitxat pel campió de lliga, el Millonarios de Bogotà, on hi juga un tal Alfredo Di Stefano, màxim golejador del torneig del 1951.

 

Hanke però, dura poc a Bogotà ja que “és impossible jugar a Colòmbia. Durant quatre mesos, de novembre a febrer, no es juga, ja que la gent va a les fires, els carnavals... els cracks argentins i brasilers ho aprofiten per tornar a casa, amb els clubs pagant el viatge. Però jo vaig marxar a França, fitxant pel Lens, de Primera, on vaig jugar mig any de davanter centre i interior, fent també d’entrenador. Però el futbol francès no m’agradava” va recordar. Així, aprofitant que el Barça jugava a París un partit de la Copa Llatina, va contactar amb Ferdinand Daucik, txecoslovac com ell, i Josep Samitier, pactant el fitxatge pel club blaugrana.

 

Després de llargues negociacions per trencar el contracte amb el Lens, Hanke juga el primer partit amb el Barça l’octubre del 1952, quan marca un gol en el triomf contra el Girona per 2-6 en un amistós. Hanke debuta oficialment amb el Barça amb triomf, contra el Sevilla, per 3-2 i pocs dies després participa en la derrota per 2-1 al camp del Madrid. El seu primer gol oficial el marca contra l’Oviedo, a Les Corts, el gener del 1953 en un triomf per 4-1.

 

Hanke passa a ser company de vestidor de Kubala, hongarès de naixement, però eslovac ètnicament. “Contra Kubala havia jugat 5 cops quan jugava a l’Slavia. Ell ho feia al Vasas de Budapest” va recordar referint-se als amistosos jugats entre 1948 i 1949. Amb el Barça, va jugar sobretot de migcampista, especialment en partits fora de casa. El primer any va jugar molt, va marcar 5 gols i es va guanyar la renovació de contracte. Hanke va guanyar la lliga i la Copa del 1953 (que no juga per ser estranger). Mica en mica però, va anar perdent la titularitat en un Barça que va passar a ser dominat pel Madrid de Di Stefano.

 

El 1957 marxa a Suïssa, on entrena al FC Bienne durant dos anys. El 1959 fitxa pel Red Star francès, on de pas compra una pastisseria i un bar, i el 1961 al Sparta de Rotterdam holandès. Després torna a Suïssa, per dirigir l’Stade de Lausana fins el 1968. Poc després torna a Barcelona, s'estableix a Cambrils, on esperava poder rebre ofertes per entrenar. En no aconseguir-ho, torna a Suïssa, on va dirigir clubs cada cop més modestos i va fer de professor de natació. Es va casar a Suïssa, aconseguint aquesta nacionalitat.

 

El 1989 va presenciar en directe la final de la Recopa de Berna, quan va poder saludar Nicolau Casaus, de qui deia que era “un bon amic”. El 2006 va morir a Lausana, lluny de la seva terra natal, on havien mort, dècades abans, els seus pares. No he pogut documentar si va tornar mai a Praga o si es va poder acomiadar d’ells. 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.