El cap de setmana passat Catalunya jugava contra Euskadi a Bilbao i el pròxim diumenge el Barça s’enfronta a la Reial Societat a Sant Sebastià. No vols caldo? Dues tasses!

Quan hi ha partit entre aquests dos equips sempre recordo la figura d’Ernest Lluch, que era mig culer mig txuri-urdin. Lluch va ser ministre de sanitat del primer govern del president socialista Felipe González i com a catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona (UB) es va erigir com un dels màxims estudiosos de la història econòmica de la Catalunya del temps de la Guerra de Successió.

El final de Lluch va ser tràgic. ETA el va assassinar el 21 de novembre del 2000. Recordo perfectament aquella nit. Era a casa amb la que llavors era la meva dona acabant de sopar. A la tele miràvem TV3, que de sobte va interrompre l’emissió per donar la notícia. La impressió que vam sentir ens va deixar clavats i muts al sofà, incrèduls davant la pantalla.

Aleshores jo treballava a la desapareguda emissora Ona Catalana, on Josep Cuní feia el programa matinal. Lluch era un dels seus tertulians habituals. L’endemà de l’assassinat, quan vaig arribar a la ràdio s'hi respirava un silenci dens, ple de tristesa. A l'estudi principal, al davant del micròfon on s’asseia habitualment l'Ernest Lluch hi havia un ram de flors. La imatge em va fer venir les llàgrimes als ulls.

Al vespre hi va haver la multitudinària manifestació que va omplir el Passeig de Gràcia. Una vegada llegit el manifest que culminava la protesta, la periodista Gemma Nierga va pronunciar la famosa frase final mirant de fit a fit als polítics que es donaven cops de colze per ser a la primera fila de la marxa: “ustedes que pueden, dialoguen por favor”. La cara d'estaquirots d'Aznar i Pujol els va deixar retratats. D’allò ja fa 14 anys i tant Catalunya com Euskadi han canviat molt des de llavors.

Aquell novembre del 2000 els terroristes es van carregar un pont entre bascos i catalans; però no era la primera vegada que un català moria per estrènyer lligams amb Euskadi: el 1938 Franco va afusellar Manuel Carrasco i Formiguera per ser independentista i simpatitzant amb la causa basca.

El barceloní Carrasco i Formiguera, fill d’un immigrant alacantí, va entrar en política quan estudiava dret a la Universitat de Barcelona i ja no la va deixar mai. El 1920 fou elegit regidor de la seva ciutat per la Lliga, però després va formar part del grup escindit, que va donar lloc a Acció Catalana (AC). El 1922 va tenir els primers problemes amb les autoritats espanyoles a causa del seu catalanisme i fou empresonat per dirigir un setmanari on apareixien caricatures ofensives per l’Estat.

Carrasco va ser el representant d’AC a l'anomenat Pacte de Sant Sebastià de 1930, una cimera celebrada a la ciutat basca on es van reunir tots els partits polítics d'Espanya que reclamaven el final de la monarquia i, entre altres coses, també es comprometien a dotar Catalunya d'un Estatut d'Autonomia, una reivindicació que es remuntava a 1918.

Amb l’arribada de la República, Carrasco i Formiguera va formar part del primer govern del president Macià. A més, també va ser diputat a les Corts Constituents. Al Congrés va defensar tant la integritat de l’Estatut de Núria com els drets de les ordes religioses en les lleis que regulaven les relacions entre l’Estat i l’Església. De fet, el seu catolicisme el va fer deixar AC per ingressar a Unió Democràtica de Catalunya, partit democratacristià fundat el 1931. Amb l’esclat de la guerra civil, els anarquistes radicals el van voler assassinar per catòlic. A diferència de tants altres, no es va passar al bàndol franquista sinó que va voler marxar a Bilbao, on el Partit Nacionalista Basc governava amb els antifeixistes, mantenint-se fidel a la República sense haver renunciat a la seva ideologia cristiana.

Quan Carrasco va tornar a Catalunya per endur-se la família amb ell, el vaixell que els traslladava a tots plegats a Euskadi va ser interceptat pels franquistes al golf de Biscaia. Tota la família -infants inclosos- van ser empresonats a Burgos. Manuel Carrasco i Formiguera va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim que el condemnà a mort. Les gestions fetes per la democràcia cristiana a nivell internacional van ser inútils. Per Franco pesava més el fet que Carrasco fos catalanista.

Abans de morir, Manuel Carrasco i Formiguera va dir: “El que ha estat el lema de tota la meva vida i que porto al cor vull que sigui el meu crit en aquest moment transcendental: Visca Catalunya lliure!”.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.