No us espanteu, però aquesta història comença amb un cadàver flotant per un riu mig gelat. Quan el treuen de l'aigua, els policies es miren i pensen: «Se'ns ha girat feina, amic». Sí, aquells dies tothom va tenir molta feina, a Sant Petersburg.

El cadàver estava congelat en una posició grotesca. Els braços estesos, com si hagués mort lluitant. A la cintura, una espècie de manta lligada amb cordes immobilitzava les cames del cadàver. La pell, gelada, deixava veure cops i ferides de bala, una d'elles al cap. Li faltava una bota, que s'havia trobat plena de sang en un pont uns metres més enllà. Curiosos i policies van acostar-se per veure com treien aquell cos. Algunes dones es van agenollar, pregant.

La nit del 29 al 30 de desembre de 1916 van treure de les aigües del riu Neva el cadàver d'un aquells personatges que tothom coneix pel nom, però del que no es coneixia tant la vida: Rasputin. El monjo portava dies desaparegut i tot Sant Petersburg seguia el cas amb neguit. Quan van trobar el cadàver, ja havien detingut sospitosos i la policia havia investigat un pis on es creia que havia mort aquest monjo que havia arribat a la ciutat sent un desconegut, però que s'havia fet lloc fins a menjar als millors restaurants, conviure amb els aristòcrates i fer-se escoltar pels polítics. Rasputin era un personatge fosc, envoltat per la llegenda i el misteri. Rússia ha estat sempre una terra plena de fanàtics, místics i vells creients. De pelegrins, de religiosos i de bruixots. Alguns s'amagaven a les viles. Altres es van obrir pas fins el Palau Reial, com Rasputin, un místic siberià que es va guanyar el favor de la família reial i de bona part de l'aristocràcia russa. Rasputin va ser víctima de la seva fama, en el fons. Es va envoltar de cert misticisme per triomfar, passant de predicar a esglésies de camp a tenir accés a les cambres reials. Però aquest misticisme va fer que la gent, tant quan era viu com quan era mort, tingués més interès en la seva llegenda que en la seva vida. Va fer que es parlés més del que es deia que feia, que no pas del que feia de veritat. Al final, ja no se sap si és cert que era addicte al sexe i aconseguia hipnotitzar senyoretes de casa bona per fer orgies plenes de pràctiques sexuals sorprenents.

Fos com fos, a la cort molts en van acabar tips, d'aquell monjo que s'aixecava els hàbits i condicionava la política d'estat en fer-se escoltar per la família del Tsar. La tsarina semblava estar a les seves ordres, l'escoltava sempre amb atenció, fet que preocupava molts nobles just quan el país queia a trossos, entre la guerra mundial i les revoltes. Rasputin no deixava de ser un gran mal, així que un grup de monjos i diplomàtics van prendre una gran solució: assassinar-lo. I aquí, de nou, continua la llegenda. Rasputin no va descansar ni un cop mort.

S'explica que Rasputin va ser convidar al palau del príncep Yusupov per tenir una cita amorosa amb una jove. Va ser rebut amb honors al pis, on li van servir tant de vi com va voler, mentre Yusupov i uns amics l'escoltaven. Però Rasputin va adonar-se que alguna cosa no funcionava. L'amant no arribava i els seus amfitrions es miraven, parlaven entre ells tot nerviosos. Alguna cosa no rutllava. De què anava tot allò? Ben senzill. Rasputin portava una estona fotent-se copes d'un vi enverinat, però semblava tenir una resistència al verí mai vista. Els conjurats, sorpresos, es van veure obligats a treure unes pistoles per cosir-lo a trets. Va ser una nit esgarrifosa ja que, ferit, Rasputin va intentar escapar. Quan el fum dels revòlvers encara sobrevolava la cambra, es van adonar que el monjo encara era viu. Així que van descarregar de nou les armes sobre Rasputin al pati de l'edifici. Al final, van lligar i embolicar el cos amb una catifa i el van llançar a les gèlides aigües del Neva. Amb rastre de sang per tot arreu, la policia no va trigar en enxampar els conspiradors quan la família de Rasputin en va denunciar la desaparició. Només faltava trobar el cos.

Al Palau la notícia va provocar commoció entre aquells que l'estimaven. Però entre aquells col·laboradors de l'assassinat, va provocar estupefacció al escoltar que l'autòpsia determinava que Rasputin havia mort...ofegat. És a dir, ni el verí ni les bales l'havien assassinat. Rasputin, segons l'autòpsia, va morir ofegat intentant deslligar-se. S'havia tret part de les cordes i va morir lluitant. Era dur de pelar.

Però la història no acaba aquí. Ràpidament van circular per la ciutat rumors sobre altres detalls de l'autòpsia. Als cafès es deia que s'havia comprovat que el penis d'en Rasputin era gegant. Per la ciutat es deia que els metges l'havien tallat, l'havien posat en formol, i diverses dames es barallaven per fer-se amb aquesta relíquia de mal gust. Altres ho negaven i afirmaven que Rasputin havia estat castrat en ser assassinat, i una criada havia trobat el penis pel terra. O que una actriu, admiradora del monjo, havia aconseguit salvar aquesta relíquia profana. De sobte, la ciutat parlava d'un penis que tothom afirmava haver vist... fins que va aparèixer. Poc després de la revolució bolxevic, per Europa va exposar-se el suposat penis del monjo. El 1920, a París, un grup de russos expatriats va adorar públicament aquell penis afirmant que els portaria fertilitat. La història va anar tornat-se grotesca, com si fos un guió de Wilder o Lubitsch. Una filla reconeguda de Rasputin el va reclamar als anys 30. Als anys 70, el doctor Ripple va afirmar haver rebut la peça d'aquesta filla i el 1994 la peça va acabar subhastada. Però un client va demanar una anàlisi científic de la relíquia, demostrant-se que, durant dècades, s'havia admirat com si fos un penis... un cogombre dessecat.

Avui dia, a Sant Petersburg, es pot visitar un altre suposat penis de Rasputin al Museu d'Art eròtic del doctor Igor Knyazkin. Entre teles pornogràfiques i consoladors de ceràmica, s'exposen cartes del monjo i el seu suposat penis. Un tros de carn de més de 30 centímetres que segons els experts, va pertànyer a un animal. El doctor, protegint el seu negoci, segueix insistint que aquell cimbrell va sonar sota els hàbits d'un monjo convertit en llegenda abans i després de ser assassinat aquella nit freda de desembre sobre la que encara queden misteris per resoldre.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.