És una història que s'ha repetit als bars, cafès i dinars familiars durant dècades. Vells socis amb una fotografia del Barça de les 5 Copes a la cartera s'han encarregat de recordar als més joves que el règim franquista no va permetre veure units Kubala i Di Stefano. El fitxatge de Di Stefano és, encara avui, un dels episodis més polèmics de tota la història del futbol espanyol.
 
En pau descansi Don Alfredo, que gairebé mai volia parlar d'un tema que potser no entenia gaire i que preferia dedicar-se a perseguir pilotes. Per mig món, Di Stefano és sinònim de gols impossibles, d'un esport magnífic. A Catalunya el seu nom remet a una època fosca, dura, tràgica. A unes negociacions misterioses en despatxos amb simbologia franquista.
 
Gràcies a la bona feina dels periodistes Jordi Finestres i Xavier Garcia Luque, autors del llibre “El cas Di Stefano”, es va arribar a saber molt del que va passar aquell 1953. Posteriorment, aquests mateixos periodistes, amb l'ajuda de l'anglès Sid Lowe, van trobar encara més documentació sobre el cas que posa de manifest fins a quin punt tot plegat va ser una operació política.
 
Aquell any 1953, el Barça i el Madrid van embogir per intentar fitxar aquest argentí que jugava a la lliga colombiana. Di Stefano havia marxat del River Plate per guanyar diners a Colòmbia, on existia una lliga al marge de la normativa de la FIFA que fitxava els millors jugadors de l'època: brasilers, argentins, uruguaians, anglesos, hongaresos... Di Stefano era el màxim golejador del Millonarios de Bogotà i durant una gira per Espanya va impressionar pel seu talent.
 
El gran Josep Samitier, secretari tècnic del Barça, va ser més ràpid que el Madrid en arribar a un acord amb el futbolista per incorporar-lo al club. El Barça ja havia fitxat Kubala per davant del Madrid i, de nou, semblava que la sort somriuria el club blaugrana. L'advocat Ramon Trias Fargas va negociar amb el River Plate, amb el suport de catalans exiliats a l'Amèrica llatina. El Barça negociava amb el River Plate perquè aquest club era propietari dels drets del jugadors, ja que el Millonarios no podia competir a nivell oficial. El Millonarios per la seva banda, demanava molts diners a canvi de vendre el jugador, malgrat que si algú negociava només amb el club de Bogotà, no podia inscriure el jugador.
 
Di Stefano va arribar a Barcelona el 13 de maig de 1953, va jugar alguns amistosos amb la samarreta blaugrana. El president del Madrid Santiago Bernabéu però, va aconseguir fer canviar d'opinió el Millonarios -que havia parlat amb el Barça- amb un munt de diners. El Madrid, gràcies a les gestions del seu vicepresident Raymundo Saporta, va arribar a un acord amb el club colombià. A més, Bernabéu va moure el cas als despatxos de la Federació Espanyola i a la delegació d'esports franquista, creant un caos total. El Barça va arribar a meditar vendre els drets que tenia sobre Di Stefano al Torino, però finalment la Federació va decidir que Di Stefano jugaria quatre temporades a Espanya, dues amb el Madrid i dues amb el Barça. El primer any li tocava vestir de blanc, el segon de blaugrana, el tercer de blanc i el darrer, de nou amb el Barça.
 
El Barça es va sentir enganyat i la directiva d'Enric Martí va presentar la dimissió. Poc després Josep Vidal-Ribas, membre de la comissió gestora que va passar a dirigir el Barça, va signar un comunicat en el qual renunciava a tots els drets sobre Di Stefano en favor del Reial Madrid. Di Stefano seria del Madrid. El Barça havia estat derrotat i poca gent sabia exactament què havia passat.
 
Aquesta història comença amb la por de les altes esferes franquistes al veure com el Barça ho seguia guanyant tot. Això provoca una primera jugada que intenta boicotejar el fitxatge: prohibir fitxar estrangers. La idea neix en un telegrama del general Moscardó, al ministre secretari general del 'Movimiento', Raimundo Fernández-Cuesta, germà del fundador del diari esportiu Marca.
 
La jugada provoca la fúria de gairebé tots els clubs de Primera, que volien fitxar estrangers. I obliga al president de la Federació Espanyola, Sancho Dávila, a demanar al General Moscardó, delegat nacional d'Esports, un nou canvi d'estratègia. En una carta on queda clara tota la jugada. Sancho Dávila li diu al General Moscardó que "el Millonarios no pot traspassar Di Stéfano a cap club del món sense permís de River Plate de Buenos Aires, que és el club al qual ha de tornar Di Stefano el 15 octubre 1954". El Barça tenia l'acord tancat amb el River Plate. El Madrid, amb el Millonarios. Per tant, l'acord blaugrana semblava tenir més valor, però Sancho Dávila va proposar una idea rebuscada: “Hoy mismo la Hoja del Lunes publica en primera plana el acto de la firma del traspaso de Di Stéfano del Millonarios al Madrid, como si esto fuera la firma del tratado de España con EE.UU. pongamos por caso. Tal firma es papel mojado porque no tiene en primer lugar la conformidad de River y después la autorización de esta Federación". És a dir, crear un estat d'opinió favorable al Madrid, per equiparar la situació dels dos clubs.
 
Amb el Madrid treient pit per l'acord amb el Millonarios, i el Barça recordant que tenia un acord amb el River Plate, el cas va arribar a la FIFA. Al final, es va designar un mediador: Muñoz Calero, l'anterior president de la Federació Espanyola de futbol, un bon amic de Santiago Bernabéu. Ell, que havia ajudat el Barça en el cas Kubala, en aquest cas va ajudar el Madrid en ser un dels impulsors de la solució salomònica de fer jugar Di Stefano als dos clubs. El Governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, també va fer de les seves en cridar a consultes al seu despatx al president del Barça per condicionar l'actitud del club.
 
El 10 de setembre del 1953, al Consell de Ministres al pazo de Meiràs, residència de Franco a terres gallegues, es va acabar de tancar l'estratègia. Desbloquejant de pas la proposta inicial del General Moscardó de no permetre fitxar estrangers, en acordar-se que es podrien inscriure els jugadors pels quals ja es negociava abans d'aquella mesura. Di Stefano doncs, va poder jugar a la lliga espanyola, però amb el Barça, només ho va fer en un amistós. Va ser l'únic dia en què els barcelonistes van poder imaginar com hauria estat veure jugar amb Kubala i Di Stefano plegats. Una parella que mai va jugar en partit oficial per culpa d'aquests personatges:
 
Els protagonistes
Armando Muñoz Calero (Aguilas, 1908-Madrid, 1978) era un metge que va gaudir de molts càrrecs durant el franquisme. Va ser president de la Federació de futbol, del col·legi de metges, membre de les Corts i vicepresident de l'Atlètic de Madrid. Franquita de pro, s'havia allistat a la División Azul per ajudar Hitler en la seva campanya contra la Unió Soviètica. També va tenir càrrec a la FIFA.
Sancho Dávila y Fernández de Celis (Cadis, 1905-Cadis 1972) va ser un advocat franquista que va arribar a ser Delegat Nacional de l'Organització Juvenil. Delegat de províncies, Conseller delegat del Movimiento i repressor a Andalusia després de la segona guerra Mundial. Era familiar de José Antonio Primo de Rivera i va ser una de les figures més polèmiques del franquisme ja que admirava Hitler, fet que el va convertir en una persona massa radical per Franco, que va evitar que arribés més lluny.
José Moscardó e Ituarte (Madrid, 1878 – Madrid 1956)va ser un destacat militar, amb molt de pes durant la Guerra Civil ja que va liderar la defensa de l'Alcazar de Toledo, un dels episodis més lloats pel franquisme. Convertit en un heroi, va ser el cap la Casa Militar del Cap d'Estat (1939), cap de milícies de Falange Española Tradicionalista y de las JONS (1941), capità general de regions militars d'Andalusia i Catalunya i president del Comitè Olímpic Espanyol (1941 – 1956).
Raimundo Fernández-Cuesta (Madrid, 1897 – Madrid 1992) va ser un destacat militant de la Falange, on va ser Secretari General. Va ser President del Consell d'Estat, ministre de justícia i Secretari General del Movimiento.
Felipe Acedo Colunga (Palma, 1896-Palma, 1965va ser un militar que va arribar a ser el governador civil de Barcelona. El 1932 va participar a la "Sanjurjada", un cop d'estat que no va triomfar i va reprimir la revolta d'Astúries del 1934. Va ser destituït després dels Fets del Palau de la Música del 1960.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.