Venècia, Nadal de 1869.

Els encarregats de portar els equipatges de l'estació van veure baixar una elegant dama. De forma presumida, la baronessa Bogdanoff, s'agafava la part inferior de la faldilla per no entrebancar-se en baixar del tren. Però amb un gest els va fer fora quan van voler portar-li l'equipatge. La dama va aixecar la vista i va cridar l'atenció d'un home que s'acostava provinent dels compartiments de tercera classe. “Gregor, les maletes!” va cridar. El criat, obedient, les va agafar i va marxar per davant d'aquella imponent dama, entre les burles dels treballadors italians. “No m'agradaria estar a la pell d'aquest pobre diable” va dir un. Però s'equivocava. En Gregor, el criat, era molt feliç.

Aquell nadal de 1869, pocs venecians van fixar-se en aquella dama i el seu criat. Es van passar més hores dins l'hotel que no pas fora. I després d'unes setmanes, van pujar al tren cap a Viena. Ella al compartiment de primera classe. Ell, al de tercera. I van desaparèixer. Quan aquell tren va arribar a Viena, els dos van pujar a un segon tren camí de Lemberg, una ciutat a l'est de l'Imperi Austrohongarès. En arribar, la baronessa Fanny Pistor i Leopold Von Sacher-Masoch van deixar d'interpretar els papers de la Baronessa Bogdanoff i el seu criat Gregor i van separar-se amb una rialla còmplice.

El retorn a la rutina va ser terrible per a Von Sacher-Masoch. Quan després del viatge es va casar, no es va poder estar de demanar a la seva esposa que el fes tant feliç com ho havia estat a Venècia amb la baronessa Fanny Pistor. Von Sacher-Masoch sentia una terrible atracció per les dones dominants, pel domini i pel dolor. Per això havia pactat amb la baronessa aquella aventura. Fanny Pastor s'havia acostat a aquest escriptor per demanar consell sobre els textos que escrivia i havia acabat embolicant-se amb ell en una aventura sexual en què l'escriptor li demanava un i altre cop que el pegués. Al final, van signar un contracte: durant sis mesos, ell seria el seu criat sota el nom de Gregor. I ella el tractaria com a tal, vestint-se amb pells cada cop que el volgués pegar. Quan la dona de Von Sacher-Masoch va escoltar el relat del seu marit, es va negar a participar en aquelles fantasies. Poc després, es van divorciar.

Lemberg, 1836

Leopold von Sacher-Masoch va créixer a una ciutat de frontera. Lemberg (actualment coneguda com Lvov o Lviv). Fill d'un policia austríac i una dona de bona família ucraïnesa, es va criar aprenent idiomes, a bones escoles. Però també era una terra dura, on es barrejava la influència de l'elegant Viena amb els pobles eslaus i les seves tradicions. Una terra de revoltes, de gent dura, de llegendes i rondalles populars. Von Sacher-Masoch va créixer escoltant les llegendes i històries d'assassinats en camins solitaris, de tsars que ordenaven empalar els rivals, de violacions, bruixes i dones que torturaven els seus amants. Von Sacher-Masoch va passar a tenir una relació estranya amb les imatges violentes. Es trobava mirant un i altre cop les representacions dels martiris dels sants i escoltant d'amagat les històries que el seu pare explicava a casa sobre crims. Per sort per a la família, el pare va ser traslladat poc després d'una revolta de la noblesa polonesa que va acabar amb centenars de morts. Com a cap de la policia local, el pare d'en Leopold va ser culpat d'haver reprimit amb duresa la revolta, però la família va acollir el càstig com si fos un premi, ja que els va permetre tornar a Àustria.

Graz, 1848

Els Von Sacher-Masoch van arribar a la tranquil·la vila de Graz, on en Leopold va treure bones notes. Es va doctorar en lleis, matemàtiques i història, i va començar a escriure relats de caràcter històrics. Va estudiar a Graz i Praga, participant a la batalla de Solferino, on va rebre una condecoració. Era un noi elegant i educat. L'orgull de la família. Però cada nit, Leopold somiava de nou aquelles dones fortes i malcarades dels Càrpats. Aquelles dones de les llegendes que jugaven amb els sentiments dels homes, els humiliaven i jugaven amb ells com si fossin joguines. El seu personatge favorit era la duquessa Olga de Kíev, una dona que en quedar-se vídua durant el segle X, no va parar fins assassinar de la forma més cruel tots els responsables de la mort del seu marit. I un cop ho havia aconseguit, va pujar al cavall del seu marit i va passar per sobre dels cossos destrossats, victoriosa, vestida amb un abric de pells.

Lemberg, 1858

A mesura que es va anar independitzant, en Leopold va anar-se separant de la seva família. Va tornar a Lemberg, on va trobar la forma de fer realitat les fantasies que tenia cada nit, en què una dona com la duquessa Olga el pegava. La primera amant es deia Anna von Kortowitz, una dona més gran que ell que va abandonar el seu marit per iniciar una espiral de violència que no va acabar bé. Dels cops de puny es va passar a l'esclavitud. De ser un esclau, als cops de fuet. I finalment, en Leopold va descobrir que allò que realment desitjava era que ella l'enganyés davant seu. Així que li va buscar un amant que fos tot allò que no era ell. Si ell era un fill de bona família elegant, va buscar un busca-raons que va resultar ser un criminal de barri baix que va provocar la fi d'aquella relació.

Von Sacher-Masoch havia tastat el dolor que el feia sentir viu. El cor li bategava més fort que mai i descobria dins seu una energia increïble que el permetia escriure sense parar. Era capaç de tocar totes les tecles: poesia, assaig, textos periodístics i estudis antropològics. Apassionat de la seva terra, es va fer un fart de viatjar per la regió recollint rondalles, tradicions, cançons i costums de les diferents nacionalitats que vivien a aquell conglomerat identitari que era l'est de l'Imperi. Així van néixer una col·lecció de llibres batejats com “històries curtes” en què cada volum era dedicat a un col·lectiu: polonesos, alemanys, russos, ucraïnesos, jueus...

Al final, es va convertir en un escriptor de prou renom, malgrat amagar a tothom les seves passions ocultes. Va ser així com va conèixer la Fanny Pistor, la que volia rebre consells sobre com escriure millor i que va acabar despullada sota un abric de pells pegant amb un fuet el seu esclau. De dia, ella l'escoltava parlar sobre literatura. De nit, ell gemegava cada cop que el fuet es clavava a la seva pell. La Fanny semblava sentir-se més còmoda que l'Anna en aquest rol. Tant, que Leopold Von Sacher-Masoch li va proposar aquella escapada a Venècia, en què va decidir deixar-ho tot lligat per contracte, per assegurar-se que la cosa sortiria bé. I va sortir bé. A Venècia no van faltar joves italians disposats a embolicar-se amb la baronessa davant de l'esclau humiliat. Un esclau que veient la baronessa al llit amb aquells amants, sentia plaer.

El viatge a Venècia de la Fanny i el Leopold va marcar un abans i un després. Quan van tornar, ell es va posar a escriure una novel·la anomenada La Venus de les pells basada en la seva experiència. Utilitzant pseudònims i posant com a destí del viatge Florència, Von Sacher-Masoch va fer un pas endavant provocant un gran escàndol. Les pràctiques sexuals que explicava al llibre van originar un munt de crítiques d'aquells membres de l'aristocràcia que després, d'amagat, es movien sigil·losament per fer-se amb una còpia del llibre.

Von Sacher-Masoch va començar a rebre centenars de cartes. En unes, era insultat. Altres eren de la família, sorpresa i decebuda. Però també va començar a rebre cartes anònimes de gent que el felicitava i li explicava que sentia els mateixos desitjos. És més, desenes de dones s'oferien per ser la seva amant i convertir-lo en el seu criat. En Leopold es va trobar a l'ull de l'huracà, una mica sorprès. Es sentia observat i dubtava de si havia estat una bona idea escriure el llibre. Cada dia obria el correu amb curiositat i rebia notícies d'algú que li explicava la seva vida sexual. Un dia, una noia li va enviar una carta en què li demanava una cita per recuperar les cartes que una amiga li havia fet arribar, explicant-li secrets íntims. En Leopold va acceptar la cita, va agafar les cartes de la noia i es va dirigir al lloc de trobada a un carreró. Sota la llum d'una farola s'hi va trobar una noia tapada amb un vel, vestida amb un abric de pells. Quan es va presentar, ella va contestar de forma mal educada que es deia “Wanda”, el nom de la protagonista de La Venus de les pells. En pocs segons, ella ja li havia cridat l'atenció. Quan van quedar poc després a la seva habitació, ella va treure un fuet i el va començar a pegar.

El matrimoni amb aquella noia, anomenada Aurora von Rümelin, va durar 15 anys i va ser un fracàs. Ella pensava que era una fantasia que li duraria poc. En realitat, havia representat aquell paper per seduir-lo, casar-se amb ell i poder millorar socialment. Però en Leopold va seguir, cada dia del matrimoni, presentant-li possibles amants. Un dia li demanava cops amb un fuet. Altres, amb una fusta. Altres, que el lligués. Cansada, ella va acabar marxant amb un d'aquells amants que li havia presentat en Leopold.

Mannheim, 1895

Abandonat, en Leopold va seguir escrivint, molts cops articles de contingut polític en què alterava del perillós ascens de l'antisemitisme, predicant valors humanistes i acostant-se una mica al socialisme. La seva obra, de fet, va ser lloada per escriptors com Victor Hugo i Émile Zola. En Leopold seguia escrivint quan va conèixer una jove alemanya amb qui va seguir practicant els jocs que li agradaven. Però la salut d'en Leopold es va anar complicant i la seva amant, que el va cuidar amb amor, es va veure obligada a internar-lo en un manicomi de Mannheim (Alemanya) quan en Leopold va passar de demanar que el peguessin a ser ell qui la pegava de forma violenta.

Els darrers 10 anys de la seva vida els va passar en un manicomi, on va morir. De mica en mica, la gent va oblidar la seva obra literària. Qui no es va oblidar d'ell va ser el psicòleg alemany Richard von Krafft-Ebing, que després de llegir els seus llibres i investigar la seva vida, va afirmar que el pacient patia una quadre ple d'aberracions que va batejar amb el cognom de Von Sacher-Masoch: el masoquisme.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.