Als anys 30, Andorra era un tros de terra orgullós de la seva independència però ben diferent de la imatge que en tenim ara. Una societat rural, tancada, aïllada al final de carreteres plenes de revolts. Aquí va arribar, ningú sap exactament com, Boris Skossireff.

La revolució bolxevic de 1917 va obrir portes a milers de persones, com la Lilya Brik, de la que parlàvem no fa tant. I va tancar la porta a milers d'altres, que van fugir com van poder, acabant els seus dies gastant-se els darrers diners en pisos amb vistes a Central Park, portant un taxi a Viena, alcohòlics a París, cuinant en un restaurant rus a Turquia o regentant un bordell a Buenos Aires. Fills de bona casa, que s'havien criat envoltats de luxe, van trobar-se fugint per salvar la pell, convertint-se alguns d'ells en autèntics especialistes en l'art de la supervivència. Un d'aquests era en Boris Skossireff, un home tan llest, tan atrevit, tan boig... que va proclamar-se rei d'Andorra.

La història del Rei Boris I d'Andorra és fascinant. Molts historiadors s'hi han interessat i existeix un llibre molt recomanable i difícil de trobar, “Boris I, Rei d'Andorra” d'Antoni Morell que explica la seva vida. Llibre que podem complementar amb investigacions posteriors sobre aquest personatge que de fet, mereix mil llibres i mil articles.

Fill bastard del segle XX, Skorisseff va ser un d'aquells joves de l'est d'Europa que va ser atropellat per la història. Nascut a Vílnius (Lituània), quan aquesta ciutat era part de Rússia, era fill d'una família de funcionaris i militars a les ordres del Tsar Nicolau II. El jove Boris hauria servit a l'armada imperial i en esclatar la revolució, hauria buscat asil polític al Regne Unit, fugint dels bolxevics.

Skorisseff és d'aquells personatges que ens atreu pel misteri que sobrevola la seva biografia, una biografia plena d'aventures, girs de guió i espais en blanc que només es poden omplir amb la imaginació. En arribar al Regne Unit, el nostre protagonista s'hauria posat al servei de la Foreign office, fent de traductor dels britànics, que van aprofitar els seus coneixements de rus. Posteriorment, l'haurien enviat com a espia a Sibèria, al Japó i als Estats Units, on hauria excel·lit aprofitant la seva capacitat per caure bé a la gent. Amb aquella facilitat eslava d'aprendre idiomes, un toc aventurer, rialla fàcil i manca de por, Skorisseff hauria estat un bon espia, però el 1925 va renunciar a la feina, pel que sembla després de ser enxampat passant factures inventades, i va aparèixer pels Països Baixos amb un passaport Nansen, aquell passaport que s'entregava als apàtrides, els desnonats d'estats que havien desaparegut i fugien de casa seva.

Skorisseff deixava de ser un espia per convertir-se en un buscavides. Fes el que fes per terres holandeses, va sortir dels Països Baixos amb un títol nobiliari, el de Comte d'Orange. Ell va explicar anys més tard que la mateixa reina Guillermina li havia donat el títol com a recompensa per la feina feta al seu servei, però no sabem del tot si és cert. Podria ser una invenció per construir un personatge, per obrir portes i per, inconscientment, seguir sent el fill de bona família que havia estat de menut a Vílnius. O podria ser cert, ja que amb el seu domini d'idiomes tenia una gran capacitat per entrar als cercles de poder. Convertit en un Comte sense terres, Skorisseff va seguir donant voltes. Els historiadors que han seguit la seva vida han localitzat l'acta de matrimoni d'Skorisseff de 1931, quan es va casar amb Maria Louise Parat, una rica francesa més vella que ell. A l'acta, ell firma com a “Skosyrew” i es declara fill d'un tal Michel d'Skosyrew i d'Elisabeth Mawrusow.

La relació, és clar, va durar poc. Malgrat que no es van divorciar, en Boris va deixar la vella francesa per embolicar-se amb una adolescent anglesa, Phyllis Peel Smith. I és en aquest moment quan sembla que va arribar, qui sap com, per primer cop a Andorra. Segurament, fugint. O potser buscant noves oportunitats. A la població de Santa Coloma encara existeix una casa coneguda com “la dels russos” ja que va ser la primera residència d'Skorisseff, que hauria arribat acompanyat d'un altre rus.

A Andorra, Skorisseff s'ensuma un munt d'oportunitats. Sempre amb un monocle a l'ull i amb una gran capacitat de seducció, va començar a fer amics, tramar conspiracions i idear un pla. Andorra era una terra molt conservadora, i poc abans de la seva arribada s'havien viscut incidents protagonitzats per joves que volien més llibertats. Skorisseff es va guanyar part de la població afirmant que calia obrir el país i millorar les condicions de vida. Parlant francès, sempre elegant, Skorisseff va aconseguir la nacionalitat andorrana i es va crear un cercle de confiança. El 1934 el nostre protagonista va presentar un document al síndic del Govern andorrà en què proposa canvis a l'estat i s'ofereix per liderar-los. La resposta va ser contundent: ni et necessitem ni ens agrada que et fiquis en els nostres assumptes. I decreten que abandoni el territori andorrà.

Amb la cua entre les cames, Skorisseff va acabar a la Seu d'Urgell, a l'Hotel Mundial, on afirmava davant dels periodistes catalans i espanyols que el volien entrevistar que era el legítim monarca d'Andorra. Decidit a manar a Andorra, va fixar la seva residència a Torredembarra i s'entrevistava amb polítics, amb monàrquics francesos, republicans espanyols... Tothom de qui podia treure profit. Va editar un diari, es feia fotografies amb barretina i imprimia la constitució andorrana que somiava aplicar algun dia. Incansable, va mantenir contacte amb molts andorrans. El 7 de juliol de 1934, Skorisseff ja estava llest per iniciar el seu contraatac. A Andorra es va convocar el Consell General de les Valls, i el Síndic General, de qui s'havia fet amic, va exposar davant de tothom les seves converses amb Skorissef, qui li havia promès seguir l'exemple de llocs com Luxemburg o Liechtenstein per fer d'Andorra un lloc ideal per a la inversió de diners, convertint-lo en un paradís fiscal. Anticipant-se als temps, el Síndic explica que Skorisseff somia en veure bancs i empreses de tot el món invertint a Andorra. Com a contrapartida, Skorisseff insisteix en ser considerat el nou monarca andorrà. Dels 24 consellers presents, 23 voten a favor de la proposta. Ara sí, Boris Skorisseff semblava destinat a ser el nou rei d'Andorra.

Al petit país, la presència del nou rei va generar un enrenou increïble. Skorrisseff regalava somriures a tothom, es mostrava encantador i explicava batalletes dels seus anys fent d'espia. A un país rural com aquell, la presència d'Skorisseff i el seu seguici provoca estupefacció. Apart de la seva jove amant anglesa, sempre es deixava acompanyar per una milionària nord-americana anomenada Florence Marmon i el conseller local Pere Torras Ribas. Marmon, membre d'una família d'Indianapolis, pagava l'aventura d'Skorisseff, de qui estava enamorada, en un triangle amorós amb la jove Phyllis Peel Smith bastant fosc. Plegats, seguien el curs de les notícies amb satisfacció. França afirmava que no intervindria en aquest cas i que donava per vàlid el que decidís el Consell General andorrà. I Espanya va tractar el tema en una sessió de govern sense arribar a cap acord, ja que la legitimitat del cas estava en mans del bisbe d'Urgell. Andorra, massa petita en aquella època plena de revolucions i violència, va ser un afer secundari per als francesos i els espanyols.

El Consell General d'Andorra doncs, va votar la nova constitució, en la qual es garanteix llibertat política i religiosa i s'aprova fer d'Andorra una Monarquia. Eufòric, Boris I d'Andorra va començar a confeccionar el seu nou govern mentre prometia a tothom que Andorra es convertiria en un paradís on es tindria cura dels pobres, els malalts, i es potenciaria l'esport, el lleure i les inversions estrangeres. Els joves andorrans, fascinants, el seguien. Els més veterans, el miraven de reüll, desconfiats.

Però en el darrer moment, el somni es va trencar. L'únic conseller que havia votat en contra de Boris Skorisseff, l'alcalde d'Encamp, baixava a la Seu d'Urgell per informar el bisbe de tots els fets, per tal que ho aturés tot. Com a copríncep d'Andorra, el bisbe va decidir actuar i reclamar el suport de les autoritats espanyoles. Tot just una setmana després de ser proclamat rei, Boris I va veure com quatre guàrdies civils de la Seu d'Urgell el feien presoner i el conduïen a la força fins la frontera espanyola. Ningú va fer res per aturar-ho i el Rei d'Andorra va acabar empresonat a Barcelona, on van deixar el seu cas en mans del jutge Bellón, encarregat dels casos relacionats amb la famosa “Ley de Vagos y Maleantes”.

Bellón va interrogar Skorisseff i va acabar descobrint que el rei Boris ja havia estat expulsat de Mallorca per escàndol públic el 1932. A Mallorca, on Skorisseff havia conegut la nord-americana Florence Marmom, haurien estat acusats de consum de cocaïna i d’organitzar festes per a “pervertits”. La farsa es va anar ensorrant de mica en mica. Però la fascinació pel personatge no deixava de créixer i quan va ser traslladat en tren a Madrid, els periodistes que l'esperaven van acabar protagonitzant una batalla multitudinària entres ells, ja que tothom volia escoltar les paraules d'Skorisseff. El rei d'Andorra va ingressar a la presó acompanyat d'alguns dels seus col·laboradors, que sorprenien als funcionaris de presons ja que seguien anomenant Skorisseff “Altesa”. Després d'una temporada a la presó, el govern espanyol es va treure de sobre el problema i va decretar-ne l'expulsió. Skorisseff es trobava altre cop obligat a començar de nou i les seves passes el van portar a Lisboa, Tànger i Gibraltar. Finalment, el 1938 França li va permetre entrar al seu territori per reunir-se amb la seva legítima esposa. Poc després va començar la segona guerra mundial i per raons desconegudes Skorisseff va acabar en un camp d'internament francès amb antifranquistes i antifeixistes.

I aquí, els relats divergeixen. Segons uns, els nazis van deportar-lo, juntament amb els altres presoners, a un camp de concentració. On segons sembla, hauria mort.

Altres fonts indiquen que hauria sobreviscut ja que s'ha hauria ofert per col·laborar amb els nazis. L'historiador alemany Gerhard Lang ha fet una gran tasca, aconseguint documents que demostrarien que Skorisseff tenia més vides que un gat. Els alemanys, aprofitant que parlava rus, l'haurien enviat al front rus. Gairebé un retorn a la terra natal, ja que va participar en operacions a Minsk i Vitebsk, no gaire lluny de Vílnius. Skorisseff hauria aconseguint el grau de major, acabant destinat a la secció d'intel·ligència de la 6a divisió pànzer i amb un “von” davant del seu cognom per sonar més germànic. Von Skorisseff, que hauria guanyat una creu de ferro al valor en combat, va acabar detingut el 1945 pels americans, que finalment el van alliberar. El 1946, el detenen els francesos, però és alliberat de nou i acaba residint a la ciutat alemanya de Boppard. I per raons de nou desconegudes, Skorisseff, que per fi vivia tranquil a l'Alemanya Occidental, va ser detingut pels serveis secrets soviètics al seu territori. Què hi feia dins del territori de l'Alemanya Oriental? Skorisseff hauria estat reclutat pels serveis secrets de la nova Alemanya Occidental, que l'haurien enviat en missió especial a l'est. Enxampat, hauria estat condemnat a 25 anys a un gulag siberià. Gerhard Lang va aconseguir la fitxa de presoner feta per la KGB, en què figuren dades difícils de creure, com que el 1935 es va afiliar al partit nazi i feia d'espia alemany a París. És a dir, just abans de la seva arribada a Andorra.

El 1956, Skorisseff hauria estat alliberat dins d'un acord per permetre tornar a casa 10.000 alemanys en mans dels soviètics. Skorisseff hauria tornat a Boppard, on encara l'esperava la seva primera dona, la francesa Marie Louise. La relació però, no tenia gaire sentit i s'acabarien divorciant. La Marie Louise, sempre enganyada, sempre abandonada, és el personatge més trist de la història, Skorisseff en canvi, es tornaria a casar amb la Maria, una noia a qui li treu... 39 anys. Boris Skorisseff hauria mort el 1989 amb 89 anys a Boppard, on es va publicar una esquela pagada per la seva darrera dona. A Boppard de fet, hi ha una tomba a nom de “Boris von Skossyreff, (1900-1989)”. Segurament va ser aquest el darrer destí de Boris I, rei d'Andorra.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.