Els anys 30 i 40, la cara de Leslie Sarony i Leslie Holmes era per tot arreu del Regne Unit. A les capses de tabac, als paquets de xocolata, a la premsa. Els "The Two Leslies", com eren coneguts, eren un dels grups de moda.

Tenien cançons divertides sovint inspirades en fets quotidians. Leslie Sarony, que seria el que faria més fortuna dels dos un cop es van separar, havia servit a la Primera Guerra Mundial al front grec, on va patir de valent, i sempre que podia, narrava fets heroics de soldats o mariners per escriure cançons amb un toc patriòtic. El 1937, un dels èxits de la parella va ser la cançó "Old Potato Jones".

Leslie Sarony s'havia inspirat en una notícia qua havia llegit a la premsa per escriure aquesta cançó on lloava un mariner gal·lès sense por de res. "Out on the rolling sea, as far as I understand, there's a skipper by the good old name of Jones" cantaven els britànics a casa. Curiosament, l'home que inspirava la cançó, el mariner conegut com "Potato" Jones, va trigar mesos en descobrir que s'havia posat de moda, ja que en el moment en què la cançoneta va sortir al mercat, ell era a alta mar. Oficialment, transportant patates. Però en realitat estava incomplint la legalitat vigent de l'època i transportava armes d'amagat. La premsa però, ho sabia. I malgrat tot, Jones queia bé. Quin era el seu secret?

Nascut el 1861, David Jones era un idealista que va decidir que es jugaria la pell per ajudar la República espanyola. I aquell 1937 va fer-se famós quan va decidir que trencaria el bloqueig marítim sobre Bilbao per portar armes als bascos republicans, i treure de tornada nens perquè escapessin de la guerra. Jones era un gal·lès de soca-rel. És a dir, el més valent, el més dur, el més divertit. I quan creia en alguna cosa, no dubtava.

A finals del segle XIX, a Gal·les, si naixies pobre, tenies dues opcions: fer-te a la mar o baixar a una mina. Jones havia nascut amb vistes al mar i de menut ja s'escapava d'escola per veure els vaixells. Amb 12 anys, es guanyava uns calerons fent exhibicions per als mariners, com nedar per sota del buc o grimpar pels pals. Era una època daurada de la marina britànica, amb els seus vaixells arribaven a tots els racons, transportaven de tot i s'atrevien amb tots els climes. Als ports britànics arribaven mercaderies de paratges exòtics i les tavernes estimulaven la imaginació dels joves, mentre vells mariners explicaven combats, naufragis o trobades amb balenes. Jones va aconseguir enrolar-se a un vaixell amb 14 anys, i el dia del seu quinzè aniversari el va passar enmig d'una tempesta terrible intentant superar el Cap d'Hornos. En total, la nau va necessitar tres setmanes per passar de l'Atlàntic al Pacífic.

Eren anys apassionants si te'ls explicaven, però les condicions eren terribles. A Gal·les es parlava d'aquells vaixells com "taüts que floten" ja que la taxa de mortaldat entre els mariners era molt alta, en part per les malalties. La febre groga de fet, gairebé acaba amb David Jones, però se'n va sortir i mica en mica va arribar a capità d'un vaixell propi, el Marie Llewellyn. El 1936, quan va esclatar la guerra civil espanyola, Jones s'havia especialitzat en navegar les costes mexicanes, comerciava amb fruites i aliments. Va ser aquí que, xerrant amb mariners mexicans molt polititzats, va prendre consciència de la necessitat de lluitar contra el feixisme. Aprofitant que Mèxic va ser un dels pocs governs que va decidir ajudar la causa de la República, Jones va decidir que utilitzaria el seu vaixell per portar armes. A casa, al Regne Unit, molts mariners també s'estaven organitzant per ajudar la República i van ser especialment famosos els vaixells que sortien del port escocès d'Aberdeen que van trencar el setge de Franco, portar armes o menjar, i treure de tornada nens que van ser criats al Regne Unit. Jones s'hi va sumar, però quan va arribar, el setge marítim dels franquistes sobre Bilbao era tant dur, que fins hi tot ja s'havien bombardejat vaixells britànics. Però David Jones va decidir que seguiria endavant, jugant-s'hi la pell, i guanyant-se el sobrenom de "Potato", ja que fingia portar patates per diferenciar-se de dos capitans més anomenats també David Jones. Un va ser conegut com David "pernil" Jones i l'altre com David "blat de moro" Jones, ja que fingien portar aquests aliments quan també portaven armes.

De tots ells, qui més famós es va fer va ser "Potato" Jones, malgrat que curiosament, va fracassar. Primer, perquè un altre capità que l'havia d'acompanyar es va espantar. I en segon lloc, perquè abans d'arribar a les costes basques va ser interceptat pel HMS Wood, un dels principals vaixells de la Marina Britànica que tenia com a missió evitar que cap vaixell britànic trenqués el setge, perquè Londres havia defensat que no intervindria en aquella guerra. El HMS Wood per cert, considerat un dels vaixells més moderns de la flota britànica, acabaria enfonsat pels nazis el 1941 a la batalla de l'estret de Dinamarca.

Jones doncs, va haver de tornar a casa, però es va fer famós, fet que va aprofitar per buscar aliats. I gràcies a membres del Partit Comunista britànic va organitzar una segona expedició en què va poder, finalment, descarregar les armes, en aquest cas a Alacant, encara en mans republicanes. Quan va tornar amb èxit d'aquest viatge, va descobrir que a casa la gent cantava la cançó "Old Potato Jones".

Jones va morir el 1961, vivint bastant bé, fet que va provocar debats sobre si havia cobrat molts diners per fer aquells viatges. Els seus familiars, remenant diners, han arribat a la conclusió que va omplir-se les butxaques amb pràctiques il·legals durant bona part de la seva vida, va transportar mercaderies que no declarava. Però que aquells viatges del 1937 els va fer per ideals, no per diners.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.