La Guàrdia Civil tenia feina per controlar la gentada que omplia els carrers. Hi havia càntics, crits i proclames demanant la independència. Però no era un poble català o basc. Era Tazacorte, a l'illa de la Palma, l'únic cas documentat de barri que s'independitza d'Espanya. Encara que sigui només per unes hores.

Espanya sempre ha viscut dividida, amb dues ànimes. Durant el segle XIX i inicis del XX, conservadors i liberals estiraven tan fort com podien per defensar el seu model d'estat. I a vegades, es van produir revoltes que van acabar amb proclames que reclamaven abandonar l'estat. Com el famós cas de Cartagena, quan el 1873 aquest port es va revoltar i va autoproclamar-se cantó independent sense educació religiosa. Va viure 183 dies fora de l'estat, va demanar pel mig al govern dels Estats Units poder passar a formar-ne part. L'exèrcit espanyol va acabar ocupant la ciutat.

El 1925, va arribar el torn de Tazacorte, però el cas neix abans, el 1910. Tazacorte és un port a l'illa de la Palma, llavors amb uns 2.500 habitants. Havia estat un poble independent, però durant el segle XIX es va incorporar amb altres nuclis urbans dins del municipi de Los Llanos de Aridane. Tazacorte però, tenia més prosperitat que altres parts de Los Llanos ja que era un port utilitzat per empreses, sobretot britàniques, que comerciaven amb els plàtans de l'illa. S'havia convertit en un dels grans feus liberals de l'illa de la Palma i, el 1910, dos líders liberals canaris que eren germans, Pedro y Alonso Pérez Díaz, van fer una xerrada a la seu de la Sociedad Díaz Pimienta, una associació cultural batejada així en honor del gran navegant espanyol nascut el segle XVI a Tazacorte. Va ser durant aquesta xerrada quan els ciutadans van demanar a Pedro Pérez Díaz, que vivia a Madrid, si podia gestionar una petició per deixar de formar part de Los Llanos i ser vila independent. Pérez Díaz va fer les gestions i aquell 1910 La Gaceta de Madrid va publicar un decret en què s'anunciava que Tazacorte rebia el títol de ciutat. Una gentada va sortir al carrer cridant a favor d'aquest fet, i la manifestació es va descontrolar una mica, ja que va donar pas a crides a favor de la República. Les autoritats monàrquiques es van preocupar.

Així doncs, la Guàrdia Civil va demanar als manifestants que marxessin cap a casa, sense aconseguir-ho. Segons les cròniques, homes, dones i nens cridaven en contra dels conservadors, en contra de la monarquia i exigien la proclamació de la Segona República. Aquests fets van ser aprofitats pels diputats conservadors canaris per demanar que la decisió de concedir a Tazacorte ser una ciutat fos suspesa, i en el debat, es va definir la gent de Tazacorte com a "barqueros tan salvajes que no se pasa día que no den gritos subversivos y se peleen unos con otros". Tres dies després de la concessió del títol de ciutat, el govern va anunciar que Tazacorte seguiria sent un barri, i, per intentar evitar incidents, es va crear una estratègia curiosa: dir que s'havia produït un error, ja que s'havia concedit el títol de ciutat a un altre poble canari, en aquest cas a Tenerife, anomenat Tacoronte. I ben cert és que el 1911 Tacoronte va rebre el títol de ciutat.

A Tazacorte es van produir alguns incidents, especialment quan els va arribar el soroll dels petards que venien de Los Llanos, que celebraven el canvi de decisió. Els habitants de Tazacorte van presentar queixes i reclamacions i, el 1925, farts, en plena dictadura de Primo de Rivera, van decidir que el problema ja no era només no ser una ciutat. Era viure oprimits per un govern dictatorial. Així que van proclamar la independència de Tazacorte d'Espanya. Queda la lletra d'un himne que deia: "Con bicheros, palos y cañas / gritamos con voz de calibre: / ¡Viva Tazacorte libre / e independiente de España!". Malauradament no queden gaires documents sobre aquells tres dies en què un barri es va proclamar estat independent. 72 hores després, un vaixell de la Marina espanyola va disparar un obús des del mar que va caure fora de Tazacorte. És a dir, va caure dins d'Espanya. Però va anar de tan poc, que els veïns van adonar-se que no era bona idea oposar resistència. No van aconseguir un estat, però sí ser reconeguts, finalment, com a ciutat independent.

Tazacorte va patir una epidèmia de pesta molt forta uns anys després i va anar perdent població, però no caràcter combatiu. El 1936, va oposar-se al franquisme i la repressió va ser molt dura. Avui en dia hi viuen unes 4.500 persones, el turisme dona feina a molta gent i s'han produït diversos casos de corrupció a l'ajuntament, amb un alcalde de Coalició Canària.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.