La història la pots explicar de maneres diferents. Per tant, posant l'accent en un lloc o en un altre, pots arribar a dir que bona part de la política de l'Imperi Britànic relativa a l'Índia es va decidir gràcies a unes catifes. Segurament, seria fals. Però també tindria una bona part de veritat. La història és fascinant i molt amagada, durant dècades només l'ha conegut molt poca gent.

El protagonista d'aquesta història és Abdul Karim, el Munshi, un home que va aconseguir arribar a ser el confident de la dona més poderosa del món durant el segle XIX, la reina Victòria. Pocs ho haurien dit quan va néixer el 1863 en el si d'una família relativament estable a Lalitpur, al nord de l'Índia. El pare era un clergue musulmà que treballava per la Corona Britànica en un hospital. Un home que va assegurar-se de donar una bona educació als seus fills. L'Abdul parlava diverses llengües ja de ben jove. I gràcies al pare, va trobar feina a una presó de la ciutat d'Agra, on s'encarregava d'oficiar les cerimònies religioses dels presos musulmans, així com d'organitzar activitats. Una d'aquestes era confeccionar catifes. Tan bé les feien que, el 1886, 34 presos van ser enviats a Londres a fer una demostració davant la reina de com es feien les catifes. L'Abdul no va fer el viatge, però va encarregar-se d'organitzar-ho tot.

Aquella exhibició de catifes va agradar tant a la reina, que aquesta va demanar poder incorporar dos treballadors indis al seu servei. Eren els anys en què tot el que provenia de l'Índia, ja fos el te, teixits o escultures, estava de moda. I el superintendent John Tyler va decidir reclutar dos joves ben educats per enviar-los a Palau. Com que l'Abdul havia treballat tan bé preparant l'exposició de catifes i parlava anglès, va ser un dels escollits. El 1887, l'Abdul Karim i l'altre jove escollit, Mohammed Buksh, van arribar al palau de Windsor. Inicialment la seva tasca era preparar i netejar la taula. El primer servei que van fer va ser servir l'esmorzar a la reina. Abans de fer-ho li van besar els peus.

L'Abdul, més jove i atrevit, va caure en gràcia. La reina tenia 50 anys i s'avorria molt, amb tanta diplomàcia i tant formalisme. Així que li va demanar a l'Abdul que es convertís en el seu mestre d'Hindustànic. A més, li va començar a preparar menjar de la seva terra i la reina va provar el curry entusiasmada. De fet, la dona que decidia el destí de milers d'indis no havia conegut mai de tan a prop a gent de l'Índia. La reina, pel que escrivia als seus diaris, es divertia molt.

De mica en mica, doncs, la reina Victòria va començar a cuidar l'Abdul, i li va fer anar a classes per millorar el seu anglès, el llatí i els seus coneixements de diplomàcia. El 1888, la reina va decidir que l'Abdul rebria el càrrec de "munshi", un càrrec similar al d'un secretari a l'Índia. Confiava tant en ell, que conversava amb l'Abdul de filosofia, ètica i, és clar, política. Els historiadors, de fet, creuen que l'Abdul va ser clau a l'hora d'influenciar les decisions de la reina, que va afavorir en aquell període als musulmans de l'Índia per davant dels hinduistes. Com per exemple quan va aturar una llei electoral que hauria deixat els musulmans sense representació a moltes regions, on eren minoria.

Tanta confiança a un estranger que anava pel Palau vestit com si Windsor fos Jaipur però, va provocar enveges. Les intrigues han presidit tots els palaus, i als palaus britànics encara més. A l'Imperi Britànic qualsevol canvi radical provocava un contraatac. Així, el futur rei Eduard VII es negava a fer-li un lloc entre els funcionaris de Palau quan organitzava recepcions, el feia seure entre els criats, i això generava tensions. El secretari principal de la reina, Sir Henry Ponsonby, feia equilibris per intentar amagar l'Abdul, sense fer enfadar a la reina. Però aquesta no volia escoltar les opinions d'aquells que li deien que l'Abdul cada cop s'ho creia més. Fins que el 1899 va provocar un escàndol quan va passar tota una nit a una ala apartada del castell de Balmoral a soles amb ell. No penseu malament. L'Abdul estava casat a l'Índia amb una dona que, de fet, va visitar la reina Victòria un cop. La monarca es va mostrar eufòrica per haver conegut per primer cop una dona musulmana. Li va pagar unes proves mèdiques perquè no podia tenir nens. De fet, no van tenir mai fills.

La relació entre la reina i l'Abdul era diferent. La monarca li enviava cartes en urdú on firmava com «la teva estimada mare» i li demanava consell. I ell ho aprofitava. L'Abdul va seguir guanyant pes, a desgrat de gairebé tothom. Va demanar permís per poder viatjar a la seva terra per veure els seus, i quan va ajudar a gestionar un motí a l'Índia, la Reina li va donar terres i una pensió vitalícia. Tanta confiança tenia la reina en ell, que el va portar amb ella als viatges anuals de cada Nadal a la costa francesa. També va ordenar que fos immortalitzat en quadres.

Finalment, els polítics i membres de la cort van aconseguir convèncer l'Abdul que el millor era que tornés a casa, on va comprar un munt de càrrecs i va demanar poder ser Sir. Al final va rebre la Royal Victorian Order. I quan la reina va posar-se malalta, l'Abdul va tornar a Londres, on la va poder acomiadar abans de morir. De fet, diuen que ell va ser el darrer en veure el seu cos abans de tancar el sarcòfag. Mentre ell s'acomiadava, a Palau es va donar l'ordre de cremar totes les cartes entre els dos. N'han sobreviscut ben poques. Gairebé tothom, a Londres, va voler oblidar l'Abdul. A l'Índia tampoc tenien gaire interès a recordar-lo.

L'Abdul havia tornat a casa, on va morir de mort natural, després de viure de forma luxosa. No va tenir fills, però la seva família va heretar les seves propietats. El 1948, quan va començar la guerra entre l'Índia i el Pakistan, els seus descendents van fugir al Pakistan, com tants altres musulmans. I l'estat indi va confiscar les terres d'un personatge desconegut fins fa poc a qui no volien reivindicar perquè no se'l sentien seu. Al Pakistan tampoc en parlen gaire, ja que consideren que defensava l'Imperi. I així va ser oblidat, fins que els historiadors van començar a remenar. I ara estrenen un film que explica la seva història. Amb una mica de ficció, clar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.