Aquesta és una història d'excessos amb un final no apte per a menors. Ni tampoc per a persones sensibles.

Com tota persona políticament incorrecte, la protagonista d'aquesta història no va tenir mai l'oportunitat d'explicar-se i oferir la seva versió dels fets. Va ser odiada i, en part, admirada. Però per sobre de tot, va generar una atracció tan terrible per la seva singularitat que va provocar que tot s'exagerés. Malgrat que el personatge ja era prou increïble per si sol, fins i tot el darrer acte de la seva vida es va treure de mare.

Es deia Locusta. O Lucusta. Les dues formes van ser utilitzades per historiadors romans com Tàcit o Suetoni. Locusta sol ser representada com una jove angelical, bonica. O com una vella amb cara de pocs amics. Bé, potser va ser les dues coses. Potser era una jove preciosa que en fer-se gran, va acabar amb cara de pocs amics. D'ella s'ha repetit un i altre cop que va ser la primera assassina en sèrie de la història. Aquesta és la versió oficial, malgrat que en el fons, quan llegeixes el que queda escrit d'ella, sembla que enlloc d'una assassina en sèrie, va ser més aviat una especialista en l'art de l'assassinat per encàrrec. És a dir, que de coses certes tampoc en sabem gaires, de Locusta. Benvinguts al terreny fangós on la realitat i les llegendes es barregen.

Fos o no una assassina que matava per plaer, sí que sabem que de matar, en sabia un munt. Bonica o lletja, sobre l'any 50 abans de Crist el seu nom imposava respecte a la vella Roma. Locusta era nascuda a la Gàl·lia, però havia arribat a Roma prou jove, on va aixecar un petit imperi a la seva llar del Palatí, un dels turons de la ciutat eterna, venent pocions, elixirs i ungüents. La noia deuria tenir traça al vendre aquestes potingues a persones que creien que així podrien enamorar-se o curar-se d'una malaltia. Ara, per sota del taulell, d'amagat, Locusta també venia una altra substància: verí. I deuria fer-lo de qualitat, ja que el negoci funcionava.

La fama de Locusta es va anar estenent per la ciutat ràpidament. El seu nom es pronunciava en converses d'amagat, a les tavernes, de nit. Tot el que feia s'associava als pecats, a les prohibicions. S'associava a tenir un poder increïble, ja fos per aconseguir seduir un amant o matar-lo quan ja no el volies. Locusta tenia el poder per desempallegar-se de l'amant incòmode, del marit o de l'esposa. Pel que sembla, per provar si aquestes pocions eren fiables, les testava amb persones desafortunades. I li deuria haver agafat gust a la pràctica, ja que per la ciutat era anomenada “Locusta l'enverinadora”.

Locusta tenia un poder. I el poder crida el poder. S'associa entre ell, es busca. Si donem per fet, com vol la tradició, que Locusta també era una dona ben bonica, llavors era talment la personificació de com era la vella Roma: una ciutat preciosa, elegant, però podrida i fosca per dins. La fama d'aquesta dona amb la capacitat d'assassinar sense deixar gaire rastre va arribar a Agripina, la mare de Neró. Dues dones amb una manera ben diferent d'exercir el poder i amb vides oposades es van trobar per canviar la història de l'imperi. Com deuria ser aquella trobada? Les mirades, la gesticulació. La por...La ciutat de Roma sempre ha bategat amb un cor femení. Sempre ha estat terra de dones amb caràcter, com elles dues.

Impossible seguir parlant de Locusta sense retre homenatge a Agripina la Jove... si és que mereix homenatge, és clar. Malgrat haver nascut a l'actual ciutat de Colònia, a Alemanya, Agripina va ser una de les grans dones romanes. Destinada a ser sempre prop del poder, de ben jove es va trobar vivint a la cort imperial, ja que el seu germà petit, Cal·lígula, va ser proclamat emperador de Roma segons el testament de Tiberi, de qui n'era el nét-nebot. La família d'Agripina va iniciar un descens als inferns en què cada familiar era acusat de tenir interessos foscos per fer-se amb més poder. El pare de l'emperador i els seus germans van ser assassinats en estranyes circumstàncies. I Agripina, com les seves dues germanes, va passar a convertir-se en l'amant del seu propi germà, malgrat que ja estava casada. La sang, el sexe, l'incest i l'excés s'amagaven rere els murs de Palau. L'emperador s'allitava amb les seves germanes i participaven en orgies en què cap vincle familiar era respectat.

Agripina va adonar-se que tot començava a canviar quan va morir la seva germana Drusil·la. Algunes fonts diuen que va morir de febres, altres, que va quedar prenyada del seu propi germà i hauria estat assassinada per evitar l'escàndol. Fos un assassinat o no, la mort de Drusil·la va fer embogir Cal·lígula, que s'havia enamorat d'ella. Malgrat mantenir relacions sexuals amb centenars de dones, el seu lligam amb Drusil·la era molt potent, i quan va morir, l'emperador va començar a actuar com un boig perillós.

Al detectar que perdia el favor del seu germà i la capacitat de controlar-lo, Agripina va participar en una conxorxa amb una altra germana, la Júlia Livil·la, i el seu propi amant Emili Lèpid, per assassinar l'emperador. És a dir, per matar el seu germà. Coses de Roma, l'amant d'Agripina també era el seu cosí... i el vidu de l'altra germana, la Drusil·la. Cal·lígula però, ho va descobrir tot i va enviar les seves germanes a l'exili, obligant l'Agripina a passejar, escortada per soldats, pels carrers de Roma portant una urna amb les cendres del seu amant, executat com a càstig.

Agripina va sortir de l'exili quan Cal·lígula, convertit en un foll capaç de donar càrrec públic al seu cavall i ordenar esculpir el seu rostre a totes les estàtues de divinitats de Roma, va perdre la vida en mans de membres de la seva guàrdia pretoriana. Claudi va pujar al poder per esdevenir el nou emperador de Roma, permetent que molts exiliats, com Agripina, fossin alliberats. I què va fer ella? Amagar-se i començar una nova vida més calmada? No, no pas. En pocs anys es va guanyar de mica en mica la confiança del nou emperador Claudi. I no va ser fàcil, ja que aquest estava casat amb una enemiga seva, la temible Messal·lina, de qui es diu que era tant llibertina, que de nit, malgrat ser la dona de l'emperador, treballava d'amagat a un bordell. Finalment, els excessos de la Messal·lina, que també era la cosina segona de Claudi, van provocar que el seu marit i cosí la convidés amablement... a suïcidar-se. Un any després, Claudi es casava de nou. Amb qui? Amb Agripina, esclar. Una Agripina que de fet era la seva neboda. Claudi va passar d'estar casat amb la seva cosina a casar-se amb la neboda.

En resum, Agripina era la germana de l'anterior emperador, de qui havia estat l'amant. I ara passava a ser la muller del seu tiet, el nou emperador. En va tenir prou? No. Agripina va aconseguir que el seu marit designés com hereu Neró. I qui era Neró? Doncs el fill d'Agripina del seu primer matrimoni. És a dir, Claudi va escollir com hereu un noi que no era el seu fill natural, malgrat que de fill natural en tenia un, anomenat Britànic.

I aquí entra en acció Locusta. Sobre l'any 54, la dèria d'Agripina de fer i desfer va provocar una crisi amb el seu marit -i tiet-. A Claudi li va arribar el rumor de que la seva dona -i neboda- comentava que somiava manar sobre tot l'Imperi utilitzant com a titella el seu fill Neró. Claudi, espantat, va admetre durant un sopar que caldria aturar la seva dona. Però la seva dona va ser més ràpida. Aprofitant unes vacances a Sinuessa, a l'actual costa napolitana, Agripina va enverinar el seu marit. I qui va preparar el verí? Locusta. Segons diu la història, ho va fer utilitzant uns bolets.

Neró va passar a ser l'emperador i Agripina, feliç, va passar a ser la mare de l'emperador. Locusta va seguir fent la seva vida, guanyant diners venent pocions, fins que va ser acusada d'enverinar un home. Detinguda i insultada pels veïns, semblava destinada a ser executada. Però la guàrdia pretoriana va arribar, se la va endur i va deixar a tothom amb un pam de nas. Enlloc de ser executada, Locusta va ser salvada per l'emperador. Era una forma de tornar el favor per la feina feta amb Claudi? Qui sap. Fos com fos, una dona amb aquest talent per treure's de sobre rivals polítics era un tresor. Agripina ho havia descobert anys enrere. Però aquest cop, qui havia pres la decisió de salvar-la per poder gaudir dels seus serveis no era ell. Era el seu fill Neró.

Quan el Neró va salvar Locusta, la relació de l'emperador amb la seva mare s'havia esquerdat. Inicialment, Agripina feia el que volia i s'explica que durant les reunions del Senat s'amagava darrera d'una cortina en una imatge ben gràfica del que significa ser el poder a l'ombra. Però Neró es va enamorar d'una esclava anomenada Clàudia Acté que se les va empescar per allunyar l'emperador de la seva mare. La reacció d'Agripina, en veure perillar la seva posició, va ser acostar-se al gran rival del seu propi fill, Britànic, considerat per molts com l'home que mereixia ser emperador ja que era el fill natural de Claudi. La jugada era perversa. Agripina, la dona que havia aconseguit que Claudi escollís com hereu Neró per davant del seu propi fill, estava disposada ara a negociar amb Britànic.

Però aquest cop el més ràpid va ser Neró, que va exigir a Locusta que enverinés Britànic. I malgrat que un primer intent per assassinar-lo va fracassar, a la segona el va matar. Com a premi, Neró li va regalar una gran propietat a les rodalies de Roma, on Locusta va passar a viure envoltada de tota mena de luxes. No consta que seguís matant, ja fos per plaer o per encàrrec. Aquí vivia quan li va arribar la notícia de la mort d'Agripina, que va morir sense que els historiadors romans fossin capaços de posar-se d'acord sobre els fets. Desenes de versions molt teatrals de la mort d'Agripina han arribat fins als nostres dies. Agripina no tenia ni 50 anys quan va morir, suposadament assassinada per ordre del seu fill, enduent-se a la tomba mil secrets i la responsabilitat d'haver ordenat desenes de morts.

Neró es va suïcidar l'any 68 quan una rebel·lió per enderrocar-lo va triomfar. Abans de ser capturat i executat, es va treure la vida amb una daga, malgrat que anys abans ja li havia demanat a Locusta tenir a prop diferents pots de verí per si arribava el moment de suïcidar-se.

Sense Neró per protegir-la, Locusta va quedar indefensa. Va ser detinguda i condemnada a mort. I les històries sobre la seva mort són les més exagerades de totes. Crims, incestos? No, el darrer episodi és el pitjor de tots. Durant segles, a Roma s'ha explicat que la ciutat va sortir als carrers per insultar aquella dona que tanta por els feia. La mort reservada per a Locusta hauria estat tant increïble que es fa difícil pensar que sigui certa: la van condemnar a ser devorada per les feres al mig de l'Amfiteatre, el 9 de gener de l'any 69, després d'haver estat violada públicament... per una girafa ensinistrada al mig de l'arena, sota els ulls del poble de Roma. Un poble que sempre ha gaudit mirant.

Fos o no fos certa la història de la girafa, Locusta va ser executada l'abril de l'any 69. Segurament, bona part dels fets explicats no van ser així i son fruit de la dèria dels romans d'exagerar-ho tot. Ara, els historiadors que van fer arribar aquests relats, com Tàcit i Suetoni, van poder escoltar les narracions de la boca de persones que les van veure, ja que van escriure aquests fets quan tot just havien passat 40 anys. La realitat pot arribar a fer molta por.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.