El 17 de juliol de 1936, Francisco Franco esperava mossegant-se les ungles. Era el Comandant el cap de l'exèrcit a les Illes Canàries i no volia quedar-se aïllat a Gran Canària, quan moltes tropes ja s'havien aixecat en armes a diverses ciutats.

El pla consistia en que ell agafaria un avió per aterrar a l'aeròdrom Sania Ramel, a prop de Tetuan, i es posaria posar al capdavant de les tropes africanes. Però hi havia un problema amb nom i cognoms que amenaçava en deixar-lo fora de l'acció: Ricardo de la Puente Bahamonde. És a dir, el seu cosí.

La història l'escriuen els guanyadors. I el guanyador de la Guerra Civil va ser Franco que, entre d'altres coses, va esborrar dels llibres d'història el seu cosí Ricardo. I això que havien estat molt amics de menuts quan a El Ferrol somiaven que de gran serien soldats, com era tradició a la família Franco i a la Bahamonde. La primera família tenia arrels andaluses, la segona, arrels gallegues. Molts membres dels Bahamonde havien servit a la Marina.

Ricardo era tres anys més jove que Francisco. A la família es recordava com entre els nens de la casa hi havia una relació estreta. I com els dos, com s'esperava d'ells, van entrar a l'exèrcit. I els dos, de fet, van aconseguir guanyar medalles a l'Àfrica, on s'hi solien enviar els soldats en una època en què Espanya, després d'haver perdut Cuba i les Filipines, no estava disposada a perdre també el protectorat del Marroc. Si Francisco arribaria a ser el general més jove d'Europa, en Ricardo seria ferit de guerra lluitant contra insurgents locals i guanyaria diverses condecoracions, com la del "patiment per la pàtria" o la Creu de Maria Cristina. Els dos seguien camins paral·lels, i es van torbar al mateix front el 1934, quan Franco va ser un dels encarregats de reprimir la revolta d'Astúries. Però va ser en aquesta acció militar en què es va evidenciar que els dos havien escollit camins diferents: Francisco va decidir reprimir als revoltats d'esquerres i Ricardo, en canvi, va decidir negar-se a acceptar una ordre d'un superior. Aquella ordre era bombardejar un grup de miners comunistes amb canons. El superior era Francisco Franco. En Ricardo, doncs, va negar-se a obeir al seu general, que també era el seu cosí. Un Franco enfadat li va dir que un dia el faria afusellar. No ho va fer, però a petició seva, Ricardo De la Puente Bahamonde va ser suspès de sou i càrrec per un jurat militar perquè consideraven que s'havia posicionat a favor dels revoltats. Doncs sí, el cosí simpatitzava amb els moviments d'esquerres.

Però el febrer del 1936 el Front Popular va guanyar les eleccions i Manuel Azaña va proclamar un indult. I entre els indultats hi havia Ricardo De la Puente, que va ser enviat al Protectorat del Marroc com a cap de les forces àrees. El govern republicà volia tenir militars fidels en llocs clau i en Ricardo va marxar a un destí en el qual, sense saber-ho, es posaria just en mig dels plans del seu cosí, que llavors havia estat enviat a les Canàries. Faltaven tres mesos per l'inici de la Guerra Civil.

El 17 de juliol del 1936 va esclatar la sublevació i gairebé tots els oficials de l'exèrcit del Protectorat africà van negar-se a ser fidels a la República. I els qui van romandre fidels, van ser detinguts i alguns d'ells afusellats. Ricardo De la Puente va adonar-se que l'aeròdrom seria atacat en breu i va organitzar la defensa de la base sense imaginar que una de les prioritats dels revoltats era controlar aquella pista d'aterratge per permetre que Franco arribés des de les Illes Canàries amb l'avió Dragón Rapide. En total, Ricardo De la Puente tenia 25 homes fidels. I sabia que li caurien a sobre centenars d'enemics. Quan va trucar per telèfon el tinent coronel Sáenz de Buruaga, un dels revoltats, es va negar a rendir-se. "Qui és vostè per donar ordres?" va respondre.

La nit del 17 al 18 de juliol, alguns dels primers morts de la Guerra Civil van ser els soldats que lluitaven amb Ricardo De la Puente. Eren pocs i mal armats. Així, després d'una hora, el cosí de Franco va decidir rendir-se per salvar la vida dels seus soldats. Ja s'havia adonat que no arribarien reforços, estava aïllat i sol. A les 5 de la matinada va aixecar un mocador blanc i va ser detingut. Menys de 24 hores després, el seu cosí aterrava a la pista que Ricardo De la Puente havia defensat durant unes hores. I li passaven un informe sobre el que havia passat. Va ser llavors quan Francisco Franco va saber que el seu cosí s'havia situat al bàndol republicà. Segurament no el va sorprendre. El 2 d'agost, Ricardo De la Puente va ser condemnat a mort en un judici militar on no va tenir dret a defensar-se. El 3 d'agost doncs, Francisco Franco tenia sobre la taula el document que havia de decidir la sort del seu company de jocs de quan era menut. Podia signar la sentència de mort. O un indult. Va preferir demanar a un dels seus homes de confiança, Luis Orgaz, que signés la sentència de mort.

Franco hauria pogut salvar el seu cosí. Però no va voler oferir una imatge de debilitat i Ricardo De la Puente va ser afusellat el 4 d'agost del 1936 a Ceuta. El seu cosí, Francisco, aquell que li havia dit el 1934 que un dia el faria afusellar, ho va acabar fent a l'inici d'una Guerra que va separar i trencar famílies. També la de Francisco Franco, que va signar el primer document de la guerra amb una signatura curiosa: Francisco Franco Baamonde. Hi ha qui diu que va ser una errada. Altres creuen que així volia amagar que era familiar d'un traïdor a la pàtria.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.