Cada dia, anant cap a la feina, la Rosa Xànina caminava 13 quilòmetres d'anada i 13 de tornada. Si els camins rurals ja eren prou complicats de per si, encara era més dur passar-hi quan nevava. I la neu tapava els camins durant la meitat de l'any, ja que vivia a la regió d'Arkhànguelsk, al nord de Rússia. Però la Rosa, com tota la gent de la zona, tenia la pell dura i la moral alta. Era professora d'escola i li agradava educar els nens.

La Rosa explicava que seguia el model dels seus pares. La mare, l'Anna, treballava a un kolkhoz, una de les cooperatives agraïres soviètiques, on s'encarregava de controlar la producció de llet. Treballava 12 hores al dia, carregava llet amunt i avall i ajudava en els parts dels vedells. El pare, Georgui, anava coix per culpa d'una ferida soferta durant la Guerra Civil, quan havia lluitat a les ordres de Trotski a l'exèrcit roig. Després va fer tasques administratives i ajudava a casa, on cinc fills creixien entre llibres. La Rosa, de fet, es deia així en honor de Rosa Luxemburg, la revolucionària alemanya. Els germans es deien Marat, en honor al revolucionari francès, Fiódor, per recordar l'escriptor Dostoievski, Mikhail, en motiu d'un altre escriptor com Lérmontov i, finalment, Serguei, en honor del revolucionari del segle XIX Serguei Netxàiev. Però com que eren anys durs i els pares creien en la necessitat de donar exemple, a casa, en total, eren set nens i una nena perquè van adoptar tres nens d'un orfenat.

La Rosa, envoltada d'homes forts i d'una natura salvatge, es va convertir en una dona que no acceptava restriccions. Va voler ser professora, i va ser professora. I va voler anar a la universitat i va anar a la universitat, tot i que els pares inicialment no volien i ella va escapar-se caminant 200 quilòmetres per fer les proves d'accés. Les va superar i va estudiar a Arkhànguelsk, on es va guanyar la fama de tenir més energia que la major part de nois. Quan sortien de festa bevia tant vodka com ells i en tornar a la residència, es feia llançar per la finestra uns llençols lligats i escalava dos pisos. La Rosa era diferent. I era bastant feliç. Fins que va esclatar la Segona Guerra Mundial i Alemanya va atacar les fronteres soviètiques.

Com podeu imaginar la Rosa va voler allistar-se, però inicialment les dones no eren enviades al front. Els germans sí que van ser enviats a la primera línia de foc. I de mica en mica van arribar les cartes amb males notícies. En Mikhail va morir defensant Leningrad. En Fiódor, al sud, defensant Crimea. I en Serguei va ser declarat desaparegut en combat. El seu cos no va ser mai localitzat. Només en Marat tornaria amb vida, però quan la Rosa va marxar al front, encara no sabia que aquest germà sobreviuria.

La Rosa va ser tan insistent amb els encarregats de reclutar soldats, que no van tenir cap més remei que enviar-la a l'Acadèmia Central de dones franctiradores, a la ciutat de Podolsk. Bàsicament, va exigir anar a lluitar per venjar els seus germans. I com que els soviètics perdien la guerra i calien soldats, les dones van passar de portar camions, ser infermeres o ajudar en les comunicacions, a tenir també pes a la primera línia de front. I una d'elles va ser la Rosa, que formava part del llegendari grup de franctiradores convertides en una arma letal i que va provocar malsons als alemanys. L'abril del 1943, la Rosa Xánina ja era lluitant. I en 11 mesos, es va convertir en la primera dona a rebre una condecoració pels seus mèrits bèl·lics.

Quan la Rosa es va unir al seu regiment, els soviètics ja havien passat de defensar-se a atacar. I ella va ser enviada a la zona de Lituània. Quan va caldre ocupar la ciutat de Vílnius, els alemanys i els seus aliats es van fer forts a cada edifici, a cada cantonada. Les tropes soviètiques perdien molts homes sota les bales dels franctiradors alemanys, motiu pel qual se situaven franctiradors soviètics a llocs claus per intentar netejar el camí a la infanteria. Els duels entre els franctiradors van ser èpics i, durant aquella batalla, la Rosa va abatre 12 franctiradors d'elit nazis.

De mica en mica, la seva fama es va anar escampant. Els nazis afirmaven haver vist amb les mires telescòpiques que davant tenien una dona disparant. I els serveis de propaganda soviètics van adonar-se de la força que tenia poder explicar que tenien heroïnes. A casa, aixecava la moral. A l'enemic, l'ensorrava. Els nazis, que no permetien a les seves dones lluitar de la mateixa forma, van veure com els queien pamflets escrits en alemany amb la imatge riallera de la Rosa. La dona que els estava fent miques a Vílnius. I la van batejar com a "El petó de la mort".

La Rosa però, no va poder tornar a casa. Condecorada amb la medalla al Valor i ferida dos cops, va caure el 28 de gener del 1945 a la zona de Kaliningrad, durant un atac contra posicions fortificades. Tenia 20 anys i els seus companys la van enterrar sota un arbre per poder localitzar després el lloc i portar-la a casa. Va tornar a ser enterrada després a Kaliningrad, on encara mola gent hi deixa flors. Les seves cartes van ser publicades, i van ajudar a fer encara més famosa una de les millors franctiradores de la Segona Guerra Mundial.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.