Cada 1 de novembre Mèxic celebra el seu dia dels morts. Pocs països tenen un culte a la mort tan interioritzat com Mèxic. La tradició, d'arrels precolombines, omple de calaveres un país on ningú sap on està una de les calaveres més famoses: la de Pancho Villa.

Pancho Villa, el centaure del nord, va ser un dels grans noms de la revolució mexicana. El 6 de febrer del 1926, la tomba de Villa va ser profanada i el cos va aparèixer decapitat. I Mèxic va omplir-se d'històries sobre les raons d'aquell atac i sobre qui ho havia fet.

Villa, que va sortir victoriós contra els exèrcits de Porfírio Díaz i va ser el líder d'unes tropes valentes i salvatges que en nom de la llibertat podien cometre crueltats, va morir assassinat. Els grans herois mexicans normalment vivien al límit i no arribaven a vells. Villa cau el 1923 a la regió de Chihuaha i el governador local dóna l'ordre de no traslladar el seu cos a la capital -on estava previst enterrar els herois de la revolució-, ja que llavors estava en guerra amb el govern. Finalment l'enterren en un Panteó Civil a Hidalgo del Parral, a la fosa número 632. On és profanada tres anys després.

Qui ho va fer i amb quin objectiu? Els mexicans ho van tenir clar: la culpa era dels nord-americans. Anem a pams. Per quina raó els nord-americans volien el cap de Villa? La història de la revolució mexicana és molt complicada, però a la segona fase de la revolució, els nord-americans van donar suport al govern de Venustiano Carranza. Villa havia quedat a l'altra banda de la guerra i va decidir venjar-se dels nord-americans. El 9 de març del 1916 va convertir-se en el primer exèrcit estranger capaç d'ocupar una ciutat dels Estats Units quan va atacar Columbus, a Nou Mèxic, i va robar els diners dels seus bancs. Encara ara, aquesta és l'única intervenció d'un estat llatinoamericà en territori dels Estats Units. Al revés, podríem dir que l'exèrcit nord-americà hi ha intervingut uns quants cops.

La resposta del govern de Woodrow Wilson va ser enviar més de 10.000 soldats al nord de Mèxic per perseguir Villa. Però no el van enxampar mai, i aquest va perdre la vida el 1923 dins del cicle de violència entre enemics de la política mexicana. El govern de Washington va posar una recompensa pel cap de Villa en vida. No van tenir sort, i l'haurien mantingut un cop mort. Com a mínim, això és el que es deia pel nord de Mèxic quan li van tallar el cap. Alguns diuen que algunes víctimes de l'atac de Columbus volien el cap com a trofeu. Altres, que el volien per investigar-lo científicament en una època en què era normal analitzar el cap de persones famoses un cop havien mort.

Una tercera versió deia que el coronel Francisco Durazo va enviar uns soldats a tallar el cap quan va trobar-se un anunci en què oferien 50.000 dòlars per qui el portés. Però quan el tenia amagat en una caixa de munició, un General el va trobar en una estació de tren. Aquest va entendre que amagava alguna cosa i, en descobrir què era, li va donar l'ordre de desfer-se del cap perquè estava posant en un compromís l'exèrcit mexicà. I el cap va desaparèixer per sempre més.

Un altre sospitós era un suec que feia anys que era a Mèxic, Emilio Holmdhal, que amb l'ajuda d'un tal Alberto Corral, va acceptar l'encàrrec de dos científics de Chicago per tallar el cap. De fet, qui va fer-ho es va ferir, ja que la policia va trobar sang fresca al costat del fèretre. Els dos van ser enxampats per la policia en un hotel on també hi havia taques de sang i una destral, però ni rastre del cap. Van ser posats en llibertat. El tal Holmdhal va passar la frontera i el 1926 va donar una entrevista a El Paso afirmant que havia entregat el cap a un tal Orlando Scott, un doctor de Chicago que va negar-ho tot. Fos com fos, el cap no ha aparegut mai, malgrat les mil històries i rumors.

Ara, per acabar-ho d'adobar, hi ha qui diu que el cos de la tomba de Villa... tampoc és el seu. El 1931, una de les vídues de Pancho Villa, que era un faldiller, hauria decidit protegir el que quedava del cos canviant-lo de tomba dins del mateix cementiri. El 1976, finalment, es va decidir reunir les restes de tots els herois de la revolució en un panteó de la capital, i el que quedava del cos de Villa va ser traslladat. Però molts afirmen que en realitat el que va sortir era el cos d'una dona que havia mort camí als Estats Units, i que va ser enterrada a la primera tomba de Pancho Villa que havia quedat buida per protegir el cos del revolucionari, amagat en un segon sepulcre. Un cos sense cap amagat lluny de la tomba on descansaria una dona anònima. Una història molt mexicana.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.