Comèdia en tres actes. Els fets van succeir a Berlín el 1842. A la primera escena, un home elegant fuma un cigarro i llença la burilla entre unes herbes. Una dona corre per aconseguir la burilla.

A la segona escena, una dona vestida amb roba cara entra en una joiera i encarrega un medaller amb diamants amb les lletres F i L. A la tercera escena, la mateixa dona, mostra a les seves amigues el penjoll que s'ha fet, amb un vidre per mostrar el contingut d'aquell reliquiari: la burilla de la primera escena.

El 1842, un músic va fer embogir centenars de dones i homes. Però, especialment, a moltes dones. Era Franz Liszt. El compositor hongarès, sense pretendre-ho, va ser venerat per molts admiradors que perdien, literalment, els papers. Aquell 1842 Liszt va tocar a la Singakademie de Berlín, on senyors elegants que hi anaven cada setmana per veure els concerts, convençuts que podrien gaudir de les composicions d'aquell jove talent amb calma, van indignar-se quan algunes dones, moltes d'elles conegudes -entre les classes benestants tothom es coneix-, començaven a cridar histèriques en veure Liszt a l'escenari. Alguna va perdre el coneixement i d'altres no es podien esperar al final de les peces i cridaven, li llençaven floretes i exhalaven fort. Un segle abans que els Beatles o Elvis provoquessin la bogeria entre les seves admiradores, el fenomen ja havia nascut: la Lisztomania.

El compositor hongarès s'havia acostumat a ser el centre d'atenció ja des de ben menut. Amb 9 anys feia els primers concerts en públic, veia com la premsa afirmava que estava destinat a ser el nou Mozart. El seu pare, un músic que havia conegut Ludwig van Beethoven, el va especialitzar en el piano. I va encertar, ja que Liszt va portar bastant bé la pressió, encisava amb les seves composicions al piano i feia gires d'èxit per tot el continent. La fama sempre anava per davant i quan arribava a la ciutat, milers de persones el volien veure en persona. Durant la dècada del 1840 al 1850, Liszt va passar-se vuit anys viatjant per Europa. Sense pausa. De Barcelona a Rússia. Era tan famós que al seu passaport, on llavors s'adjuntaven per escrit detalls sobre el físic de les persones, ja que no existien les fotografies, senzillament posava que era conegut per la seva "celebritat". No calia cap més presentació, ell era el responsable de la Lisztomania.

El terme el va crear el gran poeta alemany Heinrich Heine, que des de l'any 1831 vivia a París perquè hi trobava un esperit més lliure que no pas a la seva terra. Heine, fill d'una família jueva que mirava cap al futur i no pas cap al passat, es passava els dies xerrant amb socialistes utòpics o amb un altre alemany que vivia llavors a la ciutat: Karl Marx. Del 1843 fins que les autoritats el van expulsar el 1845, els dos se solien veure per la capital francesa. En aquest període va arribar Liszt per tocar a la ciutat. A banda del seu talent, l'acompanyava la fama de l'escàndol que provocaven els seus admiradors. Marx i Heine el van anar a veure. Va ser complicat aconseguir-ho, ja que a París tothom coneixia Liszt. Després de la mort del seu pare, havia viscut i estudiat a la capital francesa durant uns anys d'adolescència en què havia conegut Delacroix o Zola. Després havia marxat per veure món i ara tornava convertit en una estrella encara més gran. Durant les hores posteriors a un d'aquells concerts, Heine va escriure un article descrivint el que havia vist. I va haver d'inventar-se una paraula: lisztomania. Els dos alemanys estaven impactats després de veure desenes de dones llançant flors i plorant perquè Liszt, segons deien, les havia mirat entre peça i peça. Les cròniques de l'època parlen de dones llançant-se als seus peus. Literalment.

L'hongarès era un jove ben plantat i tocava de forma passional. Un home que trencava cors i protagonitzava moltes aventures de faldilles. Hi havia un munt de rumors sobre si s'allitava amb membres de cases reials o amb l'escriptora George Sand. Però per sobre de tot, Liszt era un geni artístic tan bo, que el periodista francès Alphonse Martainville va escriure que "l'esperit i el geni de Mozart ha entrat al cos del jove Liszt". L'èxit va ser total, però ningú s'esperava la reacció de les seves admiradores. Després dels primers concerts a Berlín, algunes van intentar pujar a l'escenari. Altres el van esperar-lo a la sortida per intentar arrencar-li trossos de roba. Aconseguir un record de Liszt passava a ser una qüestió d'honor, i no només entre les dones, moltes d'elles atretes pel físic del músic. Un cop que va trencar-se una corda del piano, un senyor va pujar a l'escenari i la va demanar com a record. Liszt va acceptar.

La bogeria es va anar estenent també fora dels escenaris. Les bosses de te de Liszt eren recollides per les persones de les altres taules quan prenia alguna cosa a fora. Les admiradores el seguien pels carrers. El banquer belga Charles Dubois va veure persones saltant sobre el carruatge quan passava pels carrers de Lieja per intentar tocar-lo. La pressió va passar factura a Liszt, que no podia anar pel carrer caminant enlloc i va adquirir certa tendència a beure alcohol i barallar-se. El músic Hector Berlioz va anar amb ell moltes vegades i una nit a Praga va haver d'evitar que demanés batre's en duel amb altres clients d'un restaurant. S'enfadava per qualsevol nimietat. Quan el va dur al seu hotel, anava totalment borratxo. Però l'endemà, quan va tocar, no va fallar.

Liszt, tip d'aquelles escenes, es va retirar dels escenaris amb 35 anys, el 1847. Molt jove. Va seguir component fins que va ser vellet, i va convertir-se en mestre de grans músics. La baixada dels escenaris i el fet que la seva cabellera va omplir-se de canes, va deixar en un segon pla aquella Lisztomania que va ser tractada, com una moda o fins i tot com una malaltia pels metges de l'època. Deien que eren coses de dones tocades del bolet. Molts estudiosos però, ho veuen ara d'una manera diferent: era una forma d'alliberar-se, de reclamar poder i cridar si venia de gust. Una forma d'enamorar-se de qui t'agrada, i no pas de qui dictava un pare. La Lisztomania, potser, va ser un crit per provar d'enderrocar presons.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.