A mitjans dels anys 20 la Unió Soviètica tenia un munt de problemes. Es construïa un nou estat, Lenin havia mort i Stalin lluitava per manar.

El darrer dels problemes dels soviètics era poder trobar menjar per un ximpanzé. Però durant un munt de setmanes, Vladimir Durov va visitar totes les oficines que va poder per exigir una cartilla amb privilegis d'artista per un ximpanzé. Enfadat, argumentava a tothom que el volgués escoltar que el mico era un actor, no pas una mascota, i que per tant mereixia un tracte digne.

A la Unió Soviètica de mitjans dels anys 20 els somiadors que volien canviar el món amb una rialla a la cara, com Vladimir Durov, encara hi tenien el seu lloc. Durov, artista de circ, experimentava un nou estil amb el qual els animals eren protagonistes. Els seus mètodes eren diferents dels que feien servir els altres: els animals havien d'aprendre a actuar sense maltractaments. Durov intentava entendre la seva psicologia, interactuar amb ells i els cuidava amb amor. Quan el seu ximpanzé va morir de vell durant una gira per Berlín, va organitzar-li un funeral i va exigir la presència de tots els seus amics i de les autoritats.

El circ dels animals de Durov va ser un experiment magnífic. L'artista va crear a casa seva, al nord de Moscou, un centre d'estudis i interpretació animal tan popular, que el carrer avui en dia es diu, precisament, Durov en honor al membre més destacat d'una nissaga ben curiosa. Els Durov van apostar pel circ quan eren uns rics terratinents amb càrrecs a la policia i els ministeris. Eren gent amb certa tendència a la revolta. La germana del seu avi ja s'havia fet famosa quan durant la guerra contra Napoleó es va vestir d'home per allistar-se a la cavalleria. Va guanyar de medalles al valor i va ser protagonista d'escrits de Puixkin.

Així doncs els Durov eren rebels i estimaven els animals. Els pares d'en Vladimir però, van morir joves. Ella durant un part i ell, per culpa de l'alcoholisme per no superar la mort de la seva estimada. En Vladimir i el seu germà Anatoli van acabar educats pel padrí, un advocat ric que se suïcidaria pels deutes que va acumular jugant a les cartes. Abans, ja havia enviat els germans a una acadèmia militar per no haver d'encarregar-se ell de la seva educació. El resultat va ser que els dos van escapar-se. No havien nascut per ser sotmesos de forma autoritària. L'exèrcit no era ideal pels Durov i van decidir utilitzar els seus estalvis per contractar un professor per aprendre la seva passió: el circ. El professor era l'italià Angelo Briatore. Els va ensenyar com fer malabarismes i equilibris tal com s'ensenyava al segle XIX: repartint cops de bastó quan no ho feien bé. Pel que sembla, el padrí va descobrir els mètodes i va acabar apallissant Briatore. Cada vivència portava els Durov a la mateixa conclusió: no els agradava ni la violència ni l'autoritat.

Apassionats del circ, van aconseguir feina a un circ alemany gràcies a un acròbata anomenat Otto Kleist. El circ llavors era molt popular i l'arribada dels grans circs europeus era celebrat amb eufòria per una població entregada als espectacles. Durant 15 anys, els germans Durov van treballar a diferents circs, fent de malabaristes, mags i pallassos. El 1884 Vladimir va començar a provar l'art d'ensinistrar animals al circ d'Hugo Winkler. Però va enamorar-se dels animals més menuts. No sentia cap mena d'interès en els grans felins. De forma paral·lela, el seu germà Anatoli, més enèrgic que ell, havia encadenat acomiadaments per baralles amb els directors de tres circs diferents i intentava crear el seu espectacle, també amb animals. A finals del segle XIX, els dos germans van presentar els seus espectacles de circ amb animals, i es van convertir en competència (i en enemics). L'Anatoli considerava en Vladimir un traïdor. En Vladimir considerava que ell havia expressat abans el desig d'utilitzar en escenaris animals com els porcs.

La rivalitat entre els germans va acabar per ser un èxit. La gent volia veure els espectacles dels dos i el cognom Durov va esdevenir sinònim d'un nou estil. Rússia per fi tenia artistes del circ propis, després de dècades d'admiració de francesos, italians i alemanys. I en Vladimir tenia un sentit de l'humor purament rus que el va portar a fer espectacles amb sàtira política que agradava també a la gent refinada. Els dos feien un espectacle més o menys similar: vestien de pallassos, amb poc maquillatge, un collaret i perruca, entraven a l'escenari, presentaven els animals i els hi feien fer coses. Però en Vladimir ho unia amb un discurs que podia ser interpretat com una burla cap als poderosos, els generals o el Tsar.

El padrí, que encara era viu, finalment va decidir veure què feien els dos joves, i va entendre que tenien potencial. Ara, els va demanar que seguissin estudiant, ja que no tenien ni 28 anys. L'Anatoli va rebutjar la proposta. En Vladimir, no. Va apuntar-se a classes de neuropsicologia, i va interessar-se en el funcionament dels reflexos animals. Durant els anys d'estudi, va anar perfeccionant la seva tècnica per poder ensinistrar animals i quan va tornar als escenaris amb un nou espectacle on un gos robava coses a un llop despistat, va ser tot un èxit. El següent pas va ser interpretar faules de Puixkin. L'espectacle més aclamat va ser una rèplica d'una estació de tren on un ànec era el cap d'estació, micos els maquinistes, oques els treballadors de l'estació i porcs de guinea, els passatgers. En Vladimir amagava recompenses, petits aliments, a llocs on el públic no veia per motivar els animals. En un dels moments més aplaudits, era quan un mico agafava els bitllets de la boca dels porcs, tot fent de revisor. Aquest espectacle del tren, a més, s'articulava al voltant de les crítiques als russos rics que fugien amb diners.

El 1916, l'Anatoli va morir de malaltia sense fer les paus amb en Vladimir. Un germà havia tastat l'èxit i l'altre no. Llavors en Vladimir ja havia creat el seu centre d'estudis animals a l'actual carrer Durov, i s'entregava amb passió als nous temps: es va fer bolxevic, va crear espectacles on els animals criticaven els rics, els enemics i el Tsar. A final d'algun espectacle, apareixia la imatge de Lenin i els micos aixecaven el puny.

Quan va morir el 1934, era un home molt estimat per la població. Però ja no tant per les noves autoritats. Tot i així, sempre va ser ben considerat pels acadèmics, ja que darrere del seu espectacle havia bastit una teoria. Era tan respectat, que a la seva mort, l'institut soviètic del cervell va demanar conservar el seu en formol per estudiar-lo. Creien que era un home savi amb una sorprenent capacitat per connectar amb els animals. Alguns dels seus animals, de fet, van plorar al funeral.

En Vladimir s'havia casat tres cops. Amb tres germanes. Un cop va morir l'Aleksandra, va casar-se amb la germana mitjana, la Natalia. I finalment, va casar-se amb la germana petita, l'Anna. Els fills dels matrimonis van perpetuar la tradició familiar de fer espectacles amb animals. Durant dècades el circ Durov va fer riure els soviètics amb hipopòtams que seien a taula o amb partits d'hoquei sobre gel entre óssos. Alguns d'aquests espectacles, més modestos, encara es poden veure a la Casa-Museu Durov. Al carrer Durov, clar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.