El 30 d'abril del 1918 un petit vaixell de guerra britànic, el Coreopsis, va trobar-se un submarí alemany. La tripulació alemanya, en lloc d'oferir resistència, intentava cridar l'atenció per ser rescatats. I quan van pujar a bord del Coreopsis, va començar una de les històries més estranyes de la Primera Guerra Mundial. Bé, la història d'alguna forma acabava llavors. El capità del submarí UB-85, Günther Krech, va declarar que la seva nau s'enfonsava per culpa de l'atac d'un monstre marí.

Els alemanys, tant a la Primera com la Segona Guerra Mundial, van ser els grans mestres de l'art de l'atac amb submarins. Si a la Segona Guerra la fama dels submarins ja era gran, a la Primera encara atacaven envoltats de cert misteri. Per a les naus britàniques, rebre aquells atacs era una novetat. De sobte, una explosió t'enfonsava i no tenies clar què havia passat. Altres cops arribaven a veure la nau que havia disparat els torpedes, però fins que no van capturar el primer submarí alemany, no van poder estudiar aquesta arma que va provocar el pànic entre tants mariners. Però aquell 30 d'abril els que estaven espantats eren els alemanys.

Quan el Coreopsis els va rescatar, l'UB-85 s'estava enfonsant. Els britànics van entendre que havien tingut sort, ja que el submarí tenia danys i no podia submergir-se per amagar-se. Ara, tampoc havien mostrat resistència. Senzillament, havien demanat ser rescatats cridant i llençant trets a l'aire. El capità Gunther Krech, en pujar a bord de la nau britànica, amb un anglès limitat va mostrar-se agraït, i va explicar amb gestos que una "bèstia estranya" els havia atacat. Els soldats britànics no entenien res, però els alemanys semblaven realment espantats. Quan van arribar a terra tots van defensar la mateixa versió dels fets: navegant de nit per la superfície per no gastar massa les bateries –pràctica habitual dels submarins llavors-, havien rebut l'atac d'un monstre que havia grimpat per la nau. La bèstia era tan gran que la nau s'havia escorat massa, i va provocar que alguns mariners caiguessin a les aigües, congelades, del mar del nord. Els alemanys van descriure una bèstia amb un "cap petit, ulls grans i una boca gegant que tenia dents". El monstre, a més, havia aconseguit enfilar-se fins a la torreta principal, on hauria destrossat la metralladora. Al final, els trets de desenes de mariners amb les seves pistoles l'havia foragitat, però havia provocat prou desperfectes com evitar que el submarí pogués submergir-se més. Amb el pas de les hores, el capità s'hauria adonat que tard o d'hora s'haurien enfonsat. Motiu pel qual van rebre amb els braços oberts la nau britànica.

La llegenda de l'UB-85 s'ha anat explicant a través del boca-orella, malgrat que l'informe entregat pel Coreopsis en arribar al port de Belfast no deia res del monstre. Els historiadors doncs, s'han encarregat de liderar els atacs contra la teoria d'un monstre enfonsant submarins. Als mariners de Belfast però, els agradava més creure en la teoria del monstre, bàsicament perquè als mars del nord, les llegendes de monstres marins s'han explicat durant segles. I si un estranger afirmava, que efectivament, un monstre els havia atacat, s'havia d'aprofitar. Els historiadors ara mateix creuen que una opció seria que la tripulació alemanya s'inventés una excusa per explicar per quina raó es deixaven capturar tan fàcilment. L'altra teoria seria que la invenció fos britànica. Després de la guerra, el servei d'intel·ligència britànic no podia donar explicacions sobre molts casos. La Primera Guerra Mundial va significar l'aparició als camps de batalla, tant per terra, mar o aigua, de noves màquines que van sorprendre. El submarí va provocar el pànic entre molta gent i es va anar generar llegendes que, en moltes ocasions, els soldats britànics que havien estat testimonis d'atacs no podien explicar. Altres creuen que, directament, darrere la llegenda s'amaga la tendència de certs mariners del nord a crear batalletes i beure massa.

Encara resulta més curiós saber que existeix un altre testimoni, també alemany i també d'un submarí, relatiu a monstres marins. El 1933, el capità del submarí UB-28 va explicar com durant la Primera Guerra Mundial van enfonsar la nau britànica Iberian a la costa sud d'Irlanda. Uns 20 segons després de veure com la nau s'enfonsava, es va produir una gran explosió, ja que l'Iberian portava explosius a bord. Tot de trossos del vaixell van saltar pels aires. La tripulació alemanya, però, que s'ho mirava tot des del submarí, també va veure com l'explosió feia volar un monstre gegant que van descriure com "un cocodril gegant que devia fer més de 40 metres". Gary Campbell, un escocès que ha consagrat la seva vida a buscar monstres i afirma que té el rècord d'albiraments del Monstre del llac Ness, considera, és clar, que la història és certa. En declaracions al The Guardian de fet, s'ha mostrat excitat en saber que s'ha descobert el que queda del UB-85 al fons del mar, i ha demanat que una expedició n'investigui les restes. Malauradament, són a massa profunditat i ningú ha mostrat interès en gastar-se els diners que costaria investigar les restes del submarí que va ser derrotat, segons alguns, pel soldat britànic més sorprenent: el cosí del Monstre del llac Ness.

  • Comparteix