Miguel Serrano era una de les cares més conegudes del nazisme a Xile. Era tan de dretes, que considerava Pinochet un polític tou.

 S'havia barallat amb ell i vivia atrinxerat a la seva finca, on imprimia exemplars del Mein Kampf i teoritzava sobre la possibilitat que els aris fossin descendents d'extraterrestres. El 1997, Serrano, va anar al funeral d'una velleta que havia mort pobre tot portant una imatge d'Adolf Hitler. Quan va voler parlar i lloar al Führer els familiars el van fer fora entre insults.

¿Però què hi feia en aquell funeral Miguel Serrano? ¿I qui era aquella dona? Una modesta església de les rodalies de Santiago servia per acomiadar Rosita Serrano, que no tenia res a veure amb el polític nazi malgrat compartir cognom. Rosita Serrano, cantant, havia mort pobre i poques persones van acostar-se al funeral. Miguel Serrano sí que va fer-ho, i portava una imatge de Hitler perquè la Rosita Serrano era l'única ciutadana xilena que ell coneixia que hagués conegut personalment al Führer. I de fet, creia que Rosita Serrano simpatitzava amb el nazisme. Però s'equivocava, com gairebé tothom a Xile.

Durant anys, al país es parlava de la Rosita Serrano donant per fet que havia estat nazi. Així que el seu nom era un nom prohibit, fins i tot durant el pinochetisme. Però les investigacions fetes per diferents periodistes un cop la cantant havia mort, van descobrir que la història, com sol passar, era diferent i no era senzilla d'interpretar. Sí, la Rosita havia conegut Hitler i havia cantat per a ell. Però simpatitzar amb el nazisme era una cosa ben diferent.

La història era més complexa. De fet, no es deia ni Rosita, ni Serrano. El seu veritable nom era Sofia Maria Esther Aldunate del Campo i havia nascut el 1912 a Quilpué (Xile). La mare va marcar la vida de la nena, ja que era una soprano de cert prestigi que s'havia casat el 1903 amb un milionari, Alberto Byers, que va morir el 1908. El 1910 es va casar amb Héctor Aldunate, un empresari de qui es divorciaria anys més tard, ja que no donava suport a la carrera musical de la mare, Sofia del Campo. El 1930, la filla va acompanyar la mare al Brasil, on tenia concerts. Amb 18 anys, la filla es va casar per primer cop, una relació que duraria tot just mesos. Però l'estada al Brasil va ser clau, ja que va ser llavors quan va utilitzar per primer cop un sobrenom per cantar: "Rosita la Chilena". Seguint el camí de la mare, però amb ritmes més populars i llatins, va arribar a Europa, on no queda clar del tot què va fer fins a triomfar. Pel que sembla, buscava la mare, que també era cantant per Europa, en aquest cas, Alemanya. Sigui com sigui, el 1936 Rosita Serrano era a Berlín, on va trobar feina a la sala de concerts Wintergarten. Aquí va trobar la mare, que va gaudir amb l'èxit inesperat de la seva filla.

A finals dels anys 30, Serrano va convertir-se en una de les cantants més famoses d'Alemanya. Omplia les sales, gravava discos, feia gires i tocava per una audiència en què cada cop hi havia més uniformes. El seu estil, tan diferent, agradava. El 1938, va cantar davant Adolf Hitler per primer cop, que li hauria demanat que cantés en alemany, ja que, inicialment, ella aportava un toc exòtic en espanyol i portuguès. La Rosita va entendre que cantar en alemany li obriria portes, així que va enregistrar més de 100 cançons en un sol any. Convertida en una figura d'èxit, va aparèixer en films i hi havia rumors sobre si era l'amant de cabdills del partit. Només queda constància d'una foto dedicada per Hitler i una insígnia amb esvàstica que va posar-se en alguns concerts. Una jove que havia fugit de la pobresa, es va deixar portar sense reflexionar sobre el que passava al seu voltant. Però el 1943, Xile va trencar les relacions diplomàtiques amb l'Alemanya nazi. La Rosita feia diners a Alemanya però passava a tenir un passaport no reconegut. Si fins llavors no havia fet cas de la política, s'amagava d'una realitat terrible que no volia veure, el 1943 va veure's obligada a prendre partit: va decidir rebutjar el nazisme, el va criticar durant un concert a Suïssa i va acabar fugint com va poder. A Alemanya van prohibir els seus discos. Tot, en pocs mesos.

Però per molts, va ser per sempre més una col·laboradora nazi, perquè havia tocat davant tropes alemanyes. El 1944 va fer-ho davant tropes aliades, però la taca no es podia esborrar. Del 1944 al 1947 va viure entre Suècia, Finlàndia i Grècia, on buscava públics que no fossin crítics amb ella. El 1947, a Egipte, va conèixer Jean Aghion, un empresari local jueu i ric gràcies al comerç del cotó amb qui es casaria. La relació va durar bastants anys, malgrat que el cop d'estat de Nasser els va deixar sense un duro. Egipte deixava de ser un lloc segur per als jueus i Aghion va acabar a París plorant per la fortuna perduda.

La Rosita va aconseguir refer la carrera i durant els anys 40 i 50 va tocar a Xile amb prou èxit, on va aconseguir enregistrar cançons de Walt Disney en castellà. Va tornar a Alemanya, on la televisió local va recuperar la seva figura. Semblava que de nou seria recordada, però van tornar a despertar-se els recels sobre el seu passat. Va perdre contractes, Walt Disney la va rebutjar i el 1991 va tornar pobre a Santiago de Xile, on moriria el 1998. Al seu funeral però, van acostar-s'hi nazis com Miguel Serrano. Els familiars els van fer fora i van afirmar que la Rosita els odiava.

A Alemanya però, els seus discs encara es venen. I la seva veu sona de fons als films ambientats en temps del nazisme. La seva veu quedarà per sempre més lligada a l'esvàstica. Impossible fugir-ne.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.