Els presoners havien estat construint eines d'amagat. Havien deixat de fumar per poder comprar material. I amb enginy, havien fet la còpia d'una clau per escapar del campament de presoners. La seva fuga estava ben pensada i va funcionar. Però quan els guàrdies van adonar-se que faltaven tres reclusos, també van trobar un missatge que no aconseguien entendre: "Tornarem d'aquí a dues setmanes". I sí, els presoners van tornar.

La fuga de tres soldats italians del camp de presoners 354 de Nanyuki és una de les històries més boniques de la Segona Guerra Mundial. Felice Benuzzi, Giovanni Balletto i Enzo Barsotti van aconseguir burlar la seguretat per escapar-se dels britànics, però tenien decidit que tornarien al camp de presoners. No eren uns presoners normals. Eren gent especial. Bé, eren italians, i els italians van demostrar a la Segona Guerra Mundial que no eren els millors soldats del món. Però sí que tenien la capacitat per somiar més que els altres. I el somni de Benuzzu, Balletto i Barsotti era fer cims.

La figura clau és Felice Benuzzi. Nascut a Viena durant els darrers anys de l'Imperi Austrohongarès, era fill d'italià i austríaca. S'havia criat a Trieste just quan aquesta ciutat buscava un lloc al mapa. Històricament era una ciutat de pas, on convivien llengües diferents i italians, eslaus o alemanys vivien plegats. Trieste era italiana perquè així s'havia decidit als despatxos. Amb tants canvis, Trieste era una ciutat plena de joves amb idees i empenta. Poques ciutats han donat tants bons escriptors en tant pocs anys com Trieste. I alpinistes. Malgrat ser un port, els Alps són just al costat i Benuzzi va enamorar-se de les Dolomites. Va marxar a Roma per estudiar, però sempre que podia anava a fer cims. Fins que el 1938 va enrolar-se al Servei Colonial italià per treballar a Etiòpia, conquerida per Mussolini. Etiòpia, terra de precioses muntanyes, va meravellar Benuzzi fins que va esclatar la Segona Guerra Mundial. Quan els britànics, des de les seves colònies de Kenya, van atacar Etiòpia, els italians van oposar poca resistència. I Benuzzi va acabar a un camp de presoners a la zona de Nanyuki. El camp 354.

Els britànics tractaven els presoners de guerra millor que els nazis. I si eren italians, més. I encara més al camp de presoners al cor de la Sabana. Si algú hagués volgut escapar, no hauria trobat cap territori controlat pels seus aliats en milers de quilòmetres. La millor opció hauria estat arribar a Moçambic, territori portuguès neutral, però era massa lluny. Els guàrdies de seguretat tampoc vigilaven gaire aquells italians que tampoc tenien ganes de complicar-se la vida. Però és clar, on hi ha italians, hi ha somiadors i rebels. I Benuzzi no podia deixar de mirar cada dia l'imponent cim que s'aixecava just al costat del camp 354: el mont Kenya, de 5.199 metres. La segona muntanya més alta de l'Àfrica, superada només pel Kilimanjaro.

De mica en mica, entre els presoners italians va anar circulant la notícia. El boig d'en Benuzzi buscava voluntaris per una aventura: fugar-se del camp, escalar el cim i tornar. Tothom, com és normal, li deia que era una bogeria. En primer lloc, pel risc de ser enxampat. En segon lloc, per la manca d'equip necessari per fer un cim de més de 5.000 metres. Benuzzi, però, no va defallir i va trobar dos aliats: Giovanni Balletto, un metge genovès, i Enzo Barsotti, un mariner toscà. Balletto estimava la muntanya. Barsotti mai havia pujat ni un turó. Però estava tip de la rutina i necessitava gresca. Plegats, els tres van anar construint l'equip necessari: piolets, cordes, roba d'abrigar, grampons. Van trigar vuit mesos, pispant el material necessari o canviant-lo per menjar o tabac.

El 24 de gener de 1943, els tres es van fugar gràcies a la còpia d'una clau que havien aconseguit. Durant un dia, van creuar la sabana, seguien el curs del riu Nanyuki, i patien més per les feres salvatges que pels soldats britànics. En menys de 24 hores ja estaven llestos per iniciar l'ascens, però en Barsotti va començar a trobar-se malament. Era home de mar i patia mal d'altura. L'altre gran problema va ser no tenir mapes. No tenien cap pista sobre quina era la millor ruta i van acabar atacant la ruta nord-oest sense saber que era una ruta que cap expedició havia coronat. Expedicions més ben preparades, és clar. Al final, Barsotti va haver de quedar-se i en Benuzzi i en Balletto van fer l'atac final plegats. Es van quedar a 200 metres del cim, aturats pel gel i la neu. Benuzzi però, era un rebel i no va defallir. Així, l'endemà va coronar la Punta Lenana, el tercer cim més alt de la muntanya, de 4.985 metres, i va deixar una bandera italiana amb les seves signatures.

El 10 de febrer del 1943, els soldats britànics que vigilaven el camp 354 van adonar-se que tres persones anaven caminant. Barbuts, prims i famèlics, els tres soldats italians tornaven al camp, tal com havien promès. Ara, havien trigat una mica més del previst. El comandant del camp no podia passar per alt una fuga com aquella i els va condemnar a 28 dies d'aïllament, però en conèixer els detalls de la seva aventura, va reduir la condemna a 8 dies i en va acabar tenint cura.

En acabar la guerra, Benuzzi va escriure un llibre explicant la seva fita. EL va titular 17 dies de llibertat i va ser un èxit. Benuzzi acabaria fent de diplomàtic, va servir a París, Brisbane, Karachi i Canberra. Va morir a Montevideo, on era l'ambaixador italià a l'Uruguai. La ruta nord-oest del Mont Kenya no es va poder completar fins dècades més tard. I la bandera italiana amb les signatures dels tres valents va ser trobada. Encara es pot veure al Museu de l'alpinisme de Chamonix.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.