La darrera voluntat del Baró va ser una màscara de cuir. Els treballadors de l'hotel on feia 50 anys que vivia el Baró no ho entenien, però l'advocat, davant del cadàver, va ser prou clar: calia tapar-li el rostre amb una màscara. "El Baró no vol que els seus enemics tinguin la fortuna de poder-lo veure mort" va explicar. I el Baró va ser enterrat amb una màscara.

Durant mig segle, a Palerm, tothom parlava del Baró Giuseppe Di Stefano. La capital siciliana, aquella ciutat on les coses importants es diuen amb mirades, i no pas amb crits, anava plena de llegendes sobre aquell home que vestia sempre de blanc i es deixava veure al hall del Grand Hotel et des Palmes, l'hotel més luxós de la ciutat. El mateix hotel on Wagner havia acabat el 1882 la seva darrera òpera, Parsifal. On també hi havien trobat mort l'escriptor francès Raymond Roussel el 1933 i on les grans famílies de la màfia siciliana s'havien trobat amb els clans de Nova York per fer negocis el 1957. El Baró Di Stefano havia escollit un hotel que tot solet, ja explicava com és Sicília. I havia posat el seu gra de sorra amb una d'aquelles històries plenes de mentides, veritats i silencis que parlen més que les paraules. Però qui era el Baró Di Stefano?

La versió popular diu que Giuseppe Di Stefano havia nascut a Castelvetrano, al sud de l'illa, on la seva família feia segles que controlava terres i el destí de pagesos que feien cua, cada diumenge, davant la casa dels senyors per rebre els diners guanyats amb la seva suor. Una d'aquelles propietats on el temps no semblava passar mai. El 1946, Giuseppe Di Stefano va sortir a caçar perdius. Però va descobrir un jovenet que robava a les seves terres. Alguns diuen que eren cireres. Altres, que robava olives. Alguns diuen que el Baró va voler espantar el jovenet. Altres, que va apuntar per ferir-lo. Fos com fos, el va matar. I el destí del Baró va canviar del tot.

Els Di Stefano, com s'explica a Il Gattopardo, havien aconseguit que res canviés durant dècades en què tot canviava. Sempre gaudien del favor del govern. Però el noi assassinat era fill d'una família mafiosa local, i el 1946, després d'anys amagats de Mussolini, els mafiosos aixecaven el cap de nou i reclamaven el seu espai. La mort del noi no podia quedar sense càstig. Però els Di Stefano sempre havien tingut bona relació amb la màfia. Era un cas difícil de resoldre.

Segons s'explicava, la solució va ser presentar davant del jutge un treballador del Baró autoinculpant-se. Aquest va ser castigat a 20 anys de presó. I es va pactar amb la màfia que el Baró també passaria 20 anys a una presó, però que escolliria ell mateix quina presó. Posats a escollir, el Baró va escollir tancar-se al millor hotel de Palerm. El Grand Hotel et des Palmes. A partir d'aquell 1946, cada dia, uns treballadors de la família Di Stefano portaven productes de les seves terres per al Baró, que ordenava als cuiners de l'hotel que les cuinessin per a ell. Ocupava una de les millors suites, la 204, on el Baró va començar una nova vida que va allargar més enllà dels 20 anys de condemna. De fet, va morir a l'hotel el 1998, amb 92 anys.

Però era certa aquesta història? Vito Marino, un veterà periodista de Castelvetrano, i Gaetano Basile, periodista de Palerm que el va conèixer, en van explicar una de diferent: "Ni tant sols era Baró!" van dir. La veritable història és igualment apassionant. La família Di Stefano no era rica. Era una família al serveis del Baró Sciacca, que sí que era el descendent d'una família que portava segles controlant Castelvetrano. Però el darrer Baró va morir sol, sense hereus, i va deixar la seva fortuna a una treballadora que també era la seva amant. La tieta de Giuseppe Di Steffano, que a la vegada, va deixar la fortuna als nebots. Giuseppe i els seus dos germans doncs, van rebre un regal del cel. Giovanni gestionava les terres, Giuseppe vivia bé i Mario va casar-se amb una de les germanes de Vito Ciancimino, un home que arribaria a ser alcalde de Palerm abans de ser condemnat pels seus negocis amb la Cosa Nostra.

El Giuseppe però, sí que va matar un jove lladre, però va fer-ho d'una puntada de peu quan un dels seus treballadors, aquell que havia enxampat el jovenet, l'havia portat davant la seva presència. Assassinat involuntari. El Baró hauria acceptat una condemna lleu però s'hauria allunyat de la zona per sempre més. Era per mala consciència? Segons Basile, no. "Di Stefano era un mafiós de províncies que va marxar a Palerm per ser a prop dels negocis" va escriure.

En arribar a Palerm, Giuseppe Di Stefano va crear-se un personatge: ell seria Baró. Vestiria sempre de blanc, portaria un mocador vermell elegant, fumaria puros cubans Romeo y Julieta i es faria portar el menjar des de Castelvetrano. A Sicília és més important aparentar que ser, i Di Stefano va interpretar a la perfecció el seu personatge. Tant, que tothom se'l va creure. Potser fins i tot ell mateix es va creure el personatge i quan va fer-se gran va deixar de sortir al carrer. Odiava la premsa, la televisió i no volia saber res del nou món que hi havia fora de l'hotel. De fet, va deixar de sortir just quan la màfia tradicional va ser arraconada (o assassinada) per la nova màfia moderna, més cruel, del clan de Corleone. El Baró va decidir viure en el passat, de la seva mentida.

Els treballadors de l'hotel van explicar a Gaetano com una dona, sempre la mateixa, visitava el Baró durant dècades. Ningú ha pogut identificar aquesta amant. El Baró, a més, aprofitava que pel seu hotel passaven tots els famosos per sopar amb ells. Per la seva taula van passar, per exemple, Maria Callas, el cardenal Salvatore Pappalardo o Burt Lancaster, quan aquest va ser a Palerm per rodar Il Gattopardo. Fins al final, cada 2 de novembre, a les dues de la matinada, feia venir un cotxe. Viatjava de nit al cementiri de Castelvetrano, on visitava la tomba familiar i tornava a temps per ser a l'hotel a les cinc del matí. Home de costums, el Baró va anar construint una llegenda al seu voltant. Però si la població creia que era un bon vivent, en realitat feia negocis perillosos, per exemple amb Charles Orlando, un mafiós nord-americà que va ser detingut el 1965 al mateix hotel del Baró. Aquell dia va fer veure que no el coneixia, tot i que havien sopat molts cops plegats.

Durant els anys 50 i 60, el Baró va arribar a viatjar de tant en tant a Nàpols per veure òpera, però de mica en mica va deixar de sortir i com a molt estirava les cames donant la volta a l'hotel. Aquest fet fascinava als veïns. A Palerm, el Baró va arribar a ser tan famós que Vittorio Gassman va interpretar-lo al film Dimenticare Palermo. El Baró ha estat protagonista de llibres i contes, on gairebé sempre s'explica la primera versió dels fets. La segona però, és igualment apassionant.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.