La gent embogia quan Enrico Caruso arribava a una ciutat. El tenor napolità era un geni, i era llest. Havia entès la força de les gravacions fonogràfiques i la seva fama el precedia. El 1911, per exemple, milers de persones van aplegar-se al port de l'Havana per veure'l.

Caruso va passar-se uns quants dies a Cuba, on va conèixer la nit cubana, i va trobar temps per fer turisme. Però la calor caribenya era massa forta, i l'italià va angoixar-se entre la suor i la gentada que el seguia. Tip, va entrar en un cafè amb les sabates sota el braç, va demanar un refresc i, per fer temps, va començar a fer dibuixos de la gent que seia a les altres taules. El dibuix era una de les seves passions. Caruso va dibuixar un nen de 12 anys, i quan li va oferir el dibuix, aquest li va dir que ell també li havia fet una caricatura. Va mostrar-li un dibuix on se'l veia, sense sabates, a l'Havana. Caruso va trobar-ho molt divertit i va fer seure aquell nen amb ell.

Un cop va arribar al teatre on actuava aquella nit, Caruso va ocupar el seu lloc i un dels músics va acostar-se i li va ensenyar una cosa: era la seva caricatura. El noi que li havia fet una caricatura resultava ser, també, un dels músics de l'orquestra del Teatre Nacional de l'Havana. Només tenia 12 anys, portava pantalons curts, però ja formava part d'una orquestra on els altres músics eren homes barbuts. Caruso, sorprès, va cuidar aquell nen durant la seva estada a Cuba. Quan li va preguntar el nom, aquest va respondre: Xavier Cugat.

Xavier Cugat, nascut al centre de Girona l'any 1900, havia arribat a Cuba amb 5 anys perquè el seu pare, republicà, s'havia vist obligat a fer les maletes per guanyar-se la vida pels problemes que tenia a casa per la seva militància política. A l'Havana, Cugat va descobrir la música gràcies a un veí del barri, un lutier valencià. Amb sis anys ja tenia un violí. Amb 9 anys, ja formava part d'un trio musical encarregat de posar música a les projeccions de cinema mut en un cinema propietat d'un català, els cinemes Payret. També aprenia música al conservatori fundat d'un altre català, Eduardo Payrellada. I per guanyar més diners, tocava als cafès, on també esgarrapava propines fent caricatures, ja que era un dibuixant excel·lent. Amb 12 anys, ja era a l'Orquestra simfònica de la ciutat. Va ser aquí quan va conèixer Caruso, que va quedar sorprès amb el seu talent. El napolità, que llavors viva a Nova York, li va donar la seva direcció i el va animar a provar sort als Estats Units.

El 1914, Cugat, amb 14 anyets, va decidir fer el salt als Estats Units. Sol, es va plantar a la casa de Caruso a Nova York per demanar feina, però el tenor era de gira i ningú el va creure. El seu talent, però, el va salvar, ja que va guanyar diners tocant pels bars. Un cop Caruso va tornar, però, aquest no va oblidar-se d'ell i el va ajudar per trobar feina. El va cuidar fins que va morir l'any 1921. A més a més, tota la família va fer el viatge i va establir-se a Nova York amb Cugat, que va arribar a tocar al Carnegie Hall. De mica en mica, les portes s'obrien. A Nova York de fet, va conèixer altres catalans, com la mezzo-soprano Maria Gay, que li va presentar Pau Casals o Enric Granados. Després va conèixer un altre català, el sabadellenc Agustí Borgunyó, fill d'obrers del tèxtil que havia fugit del servei militar a Espanya, per ser músic a Nova York. Els dos van formar una parella, amb Cugat al violí i Borgunyó al piano, que va triomfar als bars de la ciutat. Els catalans van obrir-se pas fins a Hollywood, on es van separar. Borgunyó va excel·lir tocant música clàssica i Cugat va decidir seguir un camí diferent: els ritmes llatins. Considerava que triomfar a la música clàssica era massa dur, que calia esperar massa per fer-se ric i, si no eres d'una bona família, et costava més obrir portes. En canvi, la música cubana estava de moda gràcies a dones com Rita Montaner, una de les grans estrelles de l'època. I Cugat va decidir dedicar-se a la música més festiva. De fet, Cugat i Montaner s'havien conegut a l'Havana quan el català era un nen prodigi. Quan es van retrobar a Hollywood, ja era un home i es van casar. Va ser el primer dels nombrosos matrimonis de Cugat, que va fer-se famós per la seva capacitat de seducció. Amb Montaner van durar tres anys, tres anys claus per fer agenda i obrir-se portes professionals. En total, es va casar cinc cops.

Durant molts anys, Cugat va fer fortuna Hollywood, com a músic i com a compositor. I com a caricaturista, dibuixava al Los Angeles Times. El gironí va entendre ràpid com podia fer diners. "Prefereixo tocar Chiquita Banana i tenir piscina, que tocar Bach i morir de fam" va dir. A Hollywood, va fer-se amic de Rodolfo Valentino, va posar música a films de Chaplin i quan li van encarregar una caricatura de la famosa actriu Dolores Del Río, es va confondre amb la seva imitadora. Es va acabar casant amb la imitadora. Cugat no era un idealista com el seu pare. Va organitzar orquestres que dirigia a clubs propietats de la màfia, va sopar amb Al Capone i va perdre de vista el món perseguint faldilles. Amic de la gresca, el 1930 va tocar a un club de Tijuana, on va descobrir una jove anomenada Rita Cansino, filla d'un sevillà i una irlandesa. Cugat va entendre que tenia potencial, va oferir-se per ajudar-la i li va aconsellar utilitzar un nom més artístic: Rita Hayworth.

Amb la irrupció del cinema sonor, Cugat va començar a guanyar cada cop més diners. Es va casar un munt de cops, va ser famós i ric. Ja veterà, va decidir acceptar ofertes de feina a Itàlia i amb la caiguda del franquisme va tornar a Catalunya, convertit en un vellet que sempre anava acompanyat de dones boniques. A Catalunya, va arribar una versió caricaturitzada d'ell mateix. I de fet, va seguir fent caricatures fins al final. Aquelles caricatures que li van canviar la vida gràcies a Enrico Caruso.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.