El 6 de maig de 1933 un grup de nazis, uniformats i en formació, van manifestar-se davant l'Institut de Ciència Sexual a Berlín. A dins hi havia amagat un grup de científics que van entendre que calia fugir. Pocs dies després, l'Institut era saquejat i els llibres que van trobar-se els nazis van ser cremats al carrer. La premsa nazi va lloar l'atac.

Magnus Hirschfeld, l'ànima d'aquest institut, ja no hi era. El 1932 havia fet un viatge als Estats Units per fer una conferència i els seus amics li van enviar un telegrama: no era bona idea tornar a Alemanya. No ho va fer, va morir poc després a França, l'any 1935. Va morir trist. La seva Berlín, aquella ciutat símbol de les llibertats i on tot semblava possible, havia acabat convertida en la ciutat més trista del món. Hirschfeld va fugir a temps, ja que complia tots els requisits per ser assassinat pels nazis: jueu, d'esquerres i gran defensor de la comunitat homosexual alemanya. De fet, aquell Institut de la Ciència Sexual que havia fundat el 1919 a poques passes del Reichstag va ser una institució pionera en la lluita per reivindicar els drets de les minories sexuals. S'hi feien xerrades, hi havia una consulta mèdica i un equip d'experts per aconsellar joves amb dubtes. L'institut tenia una biblioteca, feia exposicions i també tenia una residència on podien dormir persones que fugien, menystingudes per ser homosexuals o que volien assessorament. Una de les persones que hi va fer nit va ser el gran assagista i filòsof Walter Benjamin. Gent d'arreu d'Europa feia el viatge fins a Berlín per visitar el centre.

Hirschfield l'havia creat per parlar obertament sobre l'homosexualitat, per trencar tòpics, per obrir portes. Hirschfeld era valent i, a finals del segle XIX, ja havia fet un pas endavant que en aquell moment pocs feien: va sortir de l'armari. Ben cert és que després de la Primera Guerra Mundial, Berlín va convertir-se en una de les ciutats més lliures del món: grups de jazz negres, clubs homosexuals, nudisme, la primera revista gai de la història, fundada el 1919 amb el nom Die Freundschaft (L'amistat), que Hirschfield dirigiria anys més tard. Berlín va ser la capital homosexual d'Europa, però una cosa era gaudir de nit i una de ben diferent era dir obertament de dia a qui estimaves. Aquells anys, per exemple, el gran escàndol judicial va ser aquell del periodista Maximilian Harden, jutjat per haver dit que el Príncep Feliep d'Eulenburg-Hertefeld mantenia una relació amb el General Kuno von Moltke.

Tot va canviar amb l'ascens del nazisme. Hitler va voler esborrar el nom de Magnus Hirschfeld, però no va poder. Hirschfeld era un home inquiet que va destinar la seva vida a demostrar científicament que els homosexuals no eren ni pervertits, ni sers inferiors. A més, va liderar campanyes per canviar la llei alemanya que condemnava als homosexuals. La campanya que va iniciar durant a principis del segle XX va crear enrenou. Va rebre el suport d'alguns dels intel·lectuals més destacats, com Albert Einstein, Hermann Hesse, Thomas Mann, Rainer Maria Rilke, Max Brod o Stefan Zweig. Malgrat recollir moltes firmes, la seva campanya va ser derrotada al parlament. Hirschfeld però, va tornar a la càrrega els anys 20, i va aconseguir petites modificacions que serien esborrades poc després, un cop els nazis van fer-se amb el poder.

Al llarg de la seva vida, va ser agredit i amenaçat de mort molts cops, però no va deixar de publicar durant més de 20 anys l'anomenat Anuari sobre els estats sexuals intermediaris. El 1908 va fer un nou pas, va crear la Revista de Ciències sexuals i el 1919 va col·laborar a la pel·lícula Diferent de la resta, el primer film mut de temàtica gai. Aquest film va ser censurat. I Hirschfeld condemnat a pagar una multa per "calumnies contra la nació alemanya". I tot plegat per haver publicat un estudi on deia que el 2,3% de la població era homosexual. Els seus estudis eren tan moderns que anys més tard encara servien. Per exemple, es negava a tancar la gent en definicions estanques, afirmava que existien més de 60 variacions en la forma de relacionar-se sexualment entre persones.

Durant la seva vida, Hirschfield va tenir dos grans amors: Karl Giese, el seu ajudant durant més de 20 anys, i Li Shiu Tong, un estudiant xinès que va conèixer durant un viatge als Estats Units, amb qui va passar els darrers anys. De fet, els va deixar la seva fortuna als dos un cop va morir. Això sí, amb una condició: que es gastessin els diners en la lluita per defensar els drets dels homosexuals. Hirschfield va morir a Niça, on descansen les seves cendres. En morir ja sabia que els seus llibres, els seus estudis i el seu institut havia estat cremat pels nazis. Li Shiu Tong, que era conegut com a Tao Li (deixeble disciplinat en mandarí), va explicar que va morir molt trist. De fet, el xinès, quan va ser contactat anys més tard pel govern alemany per rebre una compensació pels danys causats pel nazisme, no va voler saber-ne res d'Alemanya. "Ell va voler deixar un món millor i Alemanya va destruir tot el que va voler fer," va dir des de Vancouver, on va morir.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.