Al sud de l'oceà Atlàntic trobem un arxipèlag format per dues illes principals (Soledad i Gran Malvina) i 776 petits illots que es troben a 1.600 quilòmetres de l'Antàrtida. Una part del planeta perduda de la mà de Déu que, encara avui, és el centre d'una polèmica diplomàtica encesa –després del conflicte bèl·lic succeït el 1982– entre l'Argentina i el Regne Unit.


Els 12.489 quilòmetres que separen Londres de les Illes Malvines, Falkland Islands segons la toponímia britànica, no foren cap obstacle perquè a les darreries del segle XVII fossin batejades pel mariner anglès John Strong. El navegant, que el 1690 havia salpat de Plymouth en direcció als ports xilens i peruans del Pacífic, donà nom a l'estret que separava les dues grans illes (Falkland Channel) en honor al cinquè vescomte de Falkland, l'aristòcrata escocès Anthony Cary, que com a comissionat de l'almirallat britànic havia finançat el viatge de Strong.


En realitat, però, el nom actual de l'arxipèlag deriva del que el 1764 li atorgà l'expedicionari francès Louis Antoine de Boigainville, Îles Malouines, que feia referència als pescadors i mariners que s'hi establiren procedents de la localitat bretona de Saint-Malo.


Més enllà dels seus orígens nominals, el futbol no arribà a les Malvines fins a finals del segle XIX. Això sí, ho va fer de la mà dels britànics i no pas dels francesos. No fou fins al 1892 quan es disputà el primer partit a les illes. Entre aquells jugadors pioners trobem diversos membres de la Força de Defensa del Regne Unit. A partir d'aleshores els residents van començar a prendre part dels encontres organitzats pels militars. Com afirmen a tall de befa els argentins, els habitants de les Malvines van adoptar l'esport més popular dels anglesos "luego del robo de tierras y el mal gusto para vestir a la reina".


Caldria esperar, però, fins després de la Primera Guerra Mundial per acreditar la creació del primer club autòcton, l'Stanley FC. De la mà de Jack McNicholl, un dels seus principals promotors, l'entitat apareix documentada per primer cop el 1916.


Durant les següents dues dècades el futbol es va continuar estenent entre la població local, tot i que els principals practicants van continuar sent els membres de l'Exèrcit britànic aquarterats a l'arxipèlag que disputaven les seves pròpies competicions. No fou fins als anys cinquanta quan es van crear altres conjunts, de categoria juvenil, com el Jubilee Club i el FI Volunteers Youth.


Mentrestant, l'Stanley FC participava en diverses edicions dels Island Games, una mena d'Olimpíades exclusives per territoris geogràficament similars. Als anys cinquanta, però, l'equip va patir una transformació rellevant, ja que a partir de llavors es convertí en la selecció de futbol de les Malvines.
 Perquè un club passa a ser una selecció? Doncs és ben senzill. El baix creixement demogràfic a l'illa no va permetre el desenvolupament d'un campionat amb cara i ulls. Malgrat que el 1947 es disputà la primera edició d'una lliga local, atesa l’escassetat d'efectius i la manca d'oponents, l'Stanley es reconvertí en la selecció de les Malvines. Aquest baix nombre d'habitants s'evidencià en la presència de jugadors no nadius al combinat illenc. Una mena d'oriünds a la carta que ajudaren a completar un onze amb unes mínimes condicions. Immigrants xilens, jugadors de l'illa de Santa Elena o, fins i tot, algun procedent de Zimbabwe van defensar la samarreta de The Warrahs, sobrenom amb què hom coneix a la selecció de les Malvines que fa referència a una espècie de guineu autòctona extingida a les darreries del segle XIX.


Més enllà de representar a l'arxipèlag en competicions com l'Small Islands Cup o els esmentats Island Games, on aconseguí un dels seus majors èxits en l'edició de 2013 celebrada a les Illes Bermudes en assolir la medalla de bronze després de derrotar per 6 a 0 a la selecció de Frøya, la selecció kelper (gentilici anglès emprat per referir-se als habitants de l'illa) va disputar el seu partit més transcendental a la dècada dels setanta.


Poc abans del Mundial celebrat a Argentina, el primer que guanyaria l'albiceleste entrenada aleshores per César Luis Menotti en plena dictadura militar, els governs argentí i britànic havien endegat una col·laboració per garantir el forniment de petroli a les Malvines. L'encarregat de supervisar l'operació fou un grup de treballadors de l'empresa Yacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF), una societat argentina, la més important del país, dedicada a l'explotació, destil·lació i distribució de petroli i els seus derivats.


Un bon dia, un grapat d'aquests empleats va decidir desafiar als kelpers tot proposant la disputa d'un partit de futbol. Així va ser com l'Stanley FC es va enfrontar a un conjunt anomenat, simptomàticament, The Argentines. L'expectació que va aixecar el matx va provocar la millor entrada de la història a l'estadi Stanley. L'encontre va acabar amb un marcador favorable als locals que van vèncer als argentins per 2 gols a 1. L'eufòria es desfermà a les graderies.


Poc menys d'una dècada més tard, l'enfrontament fou molt més sinistre: van substituïr la pilota pels trets de fusell i morter.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.