Els darrers anys d'Oscar Wilde són prou coneguts: va morir arruïnat en un hotel de París després de ser humiliat públicament a Anglaterra. El poeta tenia dona i dos fills, però mantenia una relació homosexual amb el jove Lord Alfred Douglas.

El pare de l'amant, el marquès de Queensberry, va intentar aturar la relació quan la va descobrir. Després de veure com el seu fill no li feia cas, va passar a l'atac. Va visitar el club del qual era soci Wilde i va deixar-hi la seva targeta de visita amb la dedicatòria: "For Oscar Wilde, posing somdomite". Sí, va escriure malament sodomita. Wilde, animat pel mateix Alfred, va denunciar el pare del seu amant per calúmnies. Però la jugada li va sortir malament. Wilde es va espantar quan els advocats del marquès van amenaçar-lo en portar a declarar joves que s'haurien prostituït amb ell. Va retirar la demanda i va acabar condemnat a dos anys de treball forçats per sodomia. Va ser un gran escàndol. És un cas prou conegut, però no és molt coneguda la família que estava al centre de la polèmica: els Douglas. I déu n'hi do, amb els Douglas. Mereixen el seu racó als llibres d'història. No eren una família qualsevol.

Els Douglas eren una nissaga d'aristòcrates conservadors escocesos de renom. L'avi de l'amant de Wilde era un membre del Partit Conservador que va morir en un accident caçant, tot i que apunta que va ser un suïcidi. Tenia els seus secrets, però més secrets van tenir els seus fills. En va tenir sis. I el segon d'ells era el marquès de Queensberry. És a dir, el que va denunciar Oscar Wilde.

La germana gran, la Gertrude, era la més tranquil·la. Després venia el marquès, El tercer era en Francis William, que tenia passió per l'alpinisme i va formar part de la cordada que va coronar per primer cop amb èxit el famós Matterhorn, als Alps. Malauradament, va perdre la vida durant el descens. El quart germà es va fer capellà protestant. Llàstima que el marquès de Queensberry, el seu germà, era anticlerical i li va retirar la paraula. I els dos menuts eren bessons: en James, i la Florence, convertits al catolicisme per la seva mare quan va morir el pare. Protestants, ateus i catòlics. A casa no es podien fer sopars de Nadal.

La Florence va convertir-se en una famosa exploradora i escriptora. Va visitar la Patagònia, va ser corresponsal de les guerres britàniques contra els Zulus i va ser la impulsora del primer equip de futbol femení de la història. Era una feminista declarada que va lluitar intensament pels drets de les dones, fins al punt que la van intentar assassinar i segrestar uns quants cops. Era una dona de caràcter, molt famosa en aquell moment. De fet, va ser una de les vuit dones que va aparèixer a les caricatures que publicava la revista Vanity Fair entre el 1868 i el 1914 (ep! era una Vanity Fair diferent de l'actual).

La història de la Florence però, també té una part fosca: el germà bessó. En James estava tan unit a la Florence, que un cop ella es va casar i va marxar per veure món, va embogir i va segrestar una noia que s'assemblava a la seva germana, per ocupar el buit. El van intentar casar per veure si així s'apagava el dolor que sentia per la pèrdua de la germana, però es va suïcidar. Com el pare.

Aquests eren els germans de John Douglas, el marquès de Queensberry, un home que també va protagonitzar els seus escàndols. Un d'ells, ser un dels pocs polítics conservadors declaradament ateus a finals del XIX. Un altre, el cas de Wilde, clar. I l'altre, estimar-se amb bogeria un esport que entre les classes més benestants estava mal vist: la boxa. El nostre marquès va apadrinar les normes que van donar pas al naixement de la boxa moderna, lleis batejades en el seu honor com les "regles de Queensberry". A les regles es fa referència per primer cop a la necessitat de lluitar amb guants, deixar 10 segons perquè s'aixequi qui ha caigut o prohibir portar sabatilles amb claus. Boxa, ateisme i política. I curses de cavalls. Comprava cavalls i es gastava dinerals apostant. El marquès, per cert, va demanar convertir-se al catolicisme abans de morir de sífilis. Era un home de vida alegre, casat i divorciat diverses vegades. I amb molts fills.

Parlem dels fills. El fill gran i hereu dels títols era en Francis Douglas. En un primer acte de rebel·lió va apuntar-se al Partit liberal. Va morir amb 27 anys en un accident de caça perquè es va disparar una escopeta. Molta gent va comentar que era un suïcidi, com aquell del seu avi, o bé un assassinat. Va morir solter i mai havia tingut nòvies. El rumor deia que tenia una relació homosexual amb Archibald Philip Primrose. És a dir, amb el Primer Ministre britànic de l'època, membre del Partit Liberal. És un detall clau: quan el Marquès de Queensberry va atacar Oscar Wilde públicament acusant-lo de sodomia, feia mesos que havia perdut el fill gran en aquell possible suïcidi, o assassinat, vinculat per molts amb l'homosexualitat de Francis Douglas. De fet, es va arribar a comentar que el marquès va pressionar en Primrose, li exigia que perseguís Oscar Wilde a canvi de no dir públicament que el Primer Ministre mantenia relacions homosexuals.

El segon fill del marquès, en Percy Douglas, va heretar els títols. Però no penseu que es va portar bé amb el pare, no. Després de formar-se a l'exèrcit, va barallar-se amb el pare quan aquest va impedir que es pogués casar amb la filla d'un clergue. Recordeu que el pare era ateu i no podia veure els capellans. Emprenyat, el fill va marxar a Austràlia per treballar en una mina d'or. D'Austràlia va passar al Canadà i va acabar fent de periodista a Nova York. Pel mig, havia tornat a Londres, on va barallar-se de nou amb el pare perquè en Percy defensava Oscar Wilde. La relació era tan dolenta que un dia es van creuar pel carrer i el pare el va agredir amb un bastó. Ni quan estava al llit, abans de morir, el pare el va perdonar. Quan Percy el va visitar li va escopir. La raó? Va descobrir que uns mesos abans en Percy havia anat a París per demanar perdó en nom de la família a Oscar Wilde.

El tercer fill era precisament en Lord Alfred Douglas, l'amant de Wilde. Poeta i traductor, recordem que ell va ser qui va animar Wilde a denunciar el seu pare. Però un cop Wilde va morir... què va fer? Doncs va renegar de l'escriptor. Va negar haver estat mai el seu amant, va dir que Wilde era un pervertit, va criticar la seva obra i es va casar amb una rica soltera, Olive Eleanor Custance, que es creia poetessa. L'Alfred i l'Olive van separar-se, però no es van divorciar, vivien junts i van convertir-se plegats al catolicisme. De fet, l'Alfred va fundar una revista on va destacar pels seus atacs antisemites. Una trajectòria a l'alçada dels periples de la família Douglas. Embogint de mica en mica, el seu darrer acte abans de morir va ser apostar a una cursa de cavalls: va perdre l'aposta.

Tot plegat, no deixa de ser un viatge curt i esquemàtic per tres generacions de Douglas, la família que va enfonsar i estimar Oscar Wilde, va apostar pel futbol femení, va reglar la boxa, va patir intents de segrestos, va segrestar, va apuntar-se a la febre de l'or i va mantenir, potser, relacions homosexuals amb el Primer Ministre britànic just abans d'abanderar un conegut cas d'homofòbia.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.