Una trobada al lloc més imprevist pot convertir-se en l'inici d'una relació d'amor apassionada. A la Gertrude, l'amor la va enxampar al mig de la selva mexicana.

La Gertrude Blom havia arribat a la selva Lacandona, al sud de Mèxic, atreta per les històries que havia llegit en un llibre de viatges. Atreta per poder viure una experiència ben diferent de tot el que havia conegut fins llavors. De fet, aquesta dona valenta fugia, en certa manera. Aquesta suïssa era un corcó que s'havia revoltat al seu destí i que va renunciar a viure una vida còmode amb la seva família per lluitar contra el feixisme. Per viure aventures i jugar-se la pell. I va viure tantes aventures que es va acabar cansant d'Europa. Perduda en una Selva va descobrir, entre altres coses, l'amor. I una nova lluita. La seva vida és una novel·la.

Era filla del Pastor protestant del poble de Wimmis. El típic poble de muntanya suís. Un escenari idíl·lic on començaven a passar coses, a inicis del segle XX. El món estava canviant i ni els pobles petits podien quedar al marge. La Gertrude, per exemple, va fer-se molt amiga d'en Kurt Duby, el fill d'un oficial de ferrocarrils que va començar a parlar-li del socialisme, de les injustícies, de les causes perdudes. Amb 15 anys, la Gertrude ja militava a un partit d'esquerres. I cada cop s'anava polititzant més. Amb 20 anys va decidir utilitzar el periodisme per canviar el món. El 1923 la trobem a Anglaterra, fent reportatges sobre els obrers anglesos i fent-se amiga de George Bernard Shaw, entre d'altres. Durant aquella època, tothom mirava cap a Itàlia, intentant entendre que era això del feixisme. Així doncs, la Gertrude va anar cap a Florència, on acabaria detinguda, empresonada i deportada per participar en activitats contra Mussolini. Quan va creuar la frontera amb Suïssa, ja era una heroïna dels moviments d'esquerres. I una ovella negra per la família.

La Gertrude es va casar amb el seu amic d'infància, en Kurt Duby, però es van separar tres anys després. Mai van deixar d'estar en contacte i ella va seguir utilitzant el cognom Duby en homenatge al treballador dels ferrocarrils que l'havia introduït a la política. En Kurt acabaria al parlament suís i ella, encara més lluny. La Gertrude era més valenta que en Kurt i just quan el nazisme es feia més fort, va decidir anar a Alemanya, on s'afiliaria al Partit Comunista. Però l'ascens de Hitler era imparable i la Gertrude va començar a ser una veu incòmode. Malgrat que es va casar de nou per obtenir un passaport alemany, va començar a ser perseguida per la policia. Durant molts anys va amagar-se a casa d'amics, escrivint articles d'amagat, escapant de nit. Finalment, va marxar a França per seguir organitzant moviments antifeixistes.

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, ella era als Estats Units on recollia diners, però va decidir tornar a França per ser a primera línia. Però en arribar, Alemanya ja havia derrotat els francesos i va ser empresonada. La van tancar en un camp de presoners al sud de França i hauria acabat en un camp de concentració si el govern suís no hagués fet gestions. La Gertrude va passar cinc mesos empresonada abans de poder fugir. I com tants activistes contraris a Hitler, el 1940 va marxar a la ciutat que s'havia convertit en una de les capitals de l'antifeixisme: Ciutat de Mèxic.

Va ser al viatge en vaixell cap a Mèxic que va començar a llegir sobre la selva Lacandona. Però va trigar uns mesos a descobrir-la, ja que abans va haver de trobar feina com a periodista. El govern de Lazaro Cárdenas li va facilitar les coses i va treballar uns mesos documentant les condicions de feina de dones indígenes i fotografiant les dones supervivents de l'exèrcit d'Emiliano Zapata. Apassionada de la fotografia, va anar deixant el llapis per centrar-se en les imatges. Mèxic era un lloc magnífic, ple de vida, amb festes a casa de Diego Rivera i Frida Kahlo, amb qui va tenir una bona relació. La Gertrude va endinsar-se en aquesta nova llar, on va trobar els suports necessaris per poder organitzar el 1943 una expedició a la selva Lacandona. La idea era arribar a conèixer la tribu dels Lacandones, que vivia aïllada a la selva, allunyats de les tradicions occidentals.

A la selva però, la Gertrude va trobar en Frans. Dues expedicions es van topar per casualitat al mig de la selva Lacandona aquell 1943. Pocs occidentals que hi havia perduts per aquells paratges i van trobar-se. Així va conèixer l'arqueòleg danès Frans Blom, que portava anys vivint a la zona, amb residència a San Cristobal de Las Casas, i que buscava ruïnes maies. Era un home dur, amb pocs amics i amb una capacitat de treball insuperable. Es van enamorar.

Així va néixer una relació que va durar 20 anys, amb problemes per culpa de l'alcoholisme d'en Frans. Però una relació que va canviar la història de la regió. La Gertrude va convèncer en Frans que a més de documentar el passat, calia protegir el present d'una zona que començava a ser atacada per les empreses que talaven arbres i enganyaven els indígenes. Calia documentar i salvar les seves tradicions. El 1944 ja van publicar el llibre Los Lacandones i el 1950 van comprar una casa a San Cristobal de Las Casas –que havia estat un antic seminari catòlic– i la van convertir en un centre per protegir la cultura de les tribus locals. La casa va ser batejada amb el nom de Na Bolom, expressió que en llengua tzotzil significa casa del jaguar i jugava amb el cognom de Frans Blom. Plegats formaven un bon equip. En Frans va documentar de forma excepcional el passat de la regió, i la seva dona es va encarregar de documentar el present. Va fer més de 40.000 fotografies i diferents col·leccions d'objectes.

Aquesta casa, convertida avui en dia en un museu preciós, va ser la punta de llança per aconseguir noves lleis per crear parcs naturals i intentar protegir els Lacandones. Quan en Frans va morir l'any 1963, la Gertrude va treballar encara més fort per protegir les tribus locals. Dècades abans que el món fos conscient del drama de les tribus destrossades per les industries que acaben amb els seus territoris, ella va aconseguir tirar endavant tres lleis diferents per protegir les diferents tribus de Chiapas. Una d'elles no va sortir bé, aquella que proclamava que els indígenes eren propietaris de les terres, ja que després molts van ser enganyats o forçats a vendre la terra per un preu baix a grans empreses. La darrera llei, firmada els anys 70, va crear diferents reserves naturals a regions on vivien tribus que van poder mantenir-se més o menys fins a l'actualitat.

La Gertrude i el Frans van ser dels pocs occidentals acceptats per la tribu dels Lacandones, la més petita de la zona però la més aïllada. Una tribu que es considera descendent dels maies de la que queden tot just un miler d'habitants. Una tribu que ha mantingut el seu estil de vida fins fa poc i que va acceptar que aquest matrimoni fos enterrat al seu poblat de Nahá, al costat dels seus sacerdots. Aquí van ser enterrats també els darrers sacerdots dels lacandones, Chankin Viejo i Mateo Viejo, bons amics de la Gertrude. Dos homes que van endur-se amb ells un munt de coneixements. La Gertrude solia dir que la mort de cada indígena s'enduia un tros d'història.

Gertrude Blom va morir l'any 1993, tot just 8 dies abans de l'alçament de l'Exèrcit Zapatista d'alliberació Nacional (EZLN), el primer dia de gener del 1994. Un alçament que va fer conèixer al món el drama dels pobles indígenes perseguits i castigats. Una lluita similar a la de la Gertrude. De fet, a San Cristobal, tothom creu que ella, amb 93 anys, sabia perfectament què s'estava preparant aquells dies a la selva que tant va estimar.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.