George Clooney o Leonardo Di Caprio, entre film i film, lluiten per canviar el món tot participant en projectes i campanyes humanitàries. Ja sigui al Sudan del Sud o per evitar la desforestació. Però fa un segle, un actor de cinema ja va recollir diners per canviar les coses. I de ben segur que l'heu vist, com a mínim, dos cops. Però no sabeu qui és.


El nom de Jackie Coogan s'ha oblidat. Però va ser la primera gran estrella del cine que va aprofitar el seu nom i la seva fama per recaptar fons per una bona causa. En el seu cas, els nens armenis o grecs que havien perdut els seus pares durant els diversos conflictes que es van viure a l'Imperi Otomà durant els primers anys del segle XXI: la Primera Guerra Mundial, les revoltes turques, el genocidi armeni, la guerra grecoturca... Coogan, fill d'una família catòlica molt creient, va recollir diners per aquells menuts cristians, que no eren catòlics, però que eren víctimes d'uns conflictes que no eren estricament religiosos.


I qui era Coogan? Era el nen. És a dir, era The Kid, el nen que va acompanyar Charlie Chaplin en un dels films muts més famosos. Aquell nen adorable que encara avui es pot veure en tants cartells va convertir-se ràpidament en un dels rostres més coneguts dels Estats Units. Era el 1921. El 1922, interpretava Oliver Twist al film de Frank Lloyd. Un altre èxit. Tothom estimava el "nen", com era conegut, i es van començar a fer tot tipus de productes amb el seu rostre. Va arribar a existir una marca de mantega de cacauet amb el seu nom.


En Jackie Coogan, que tenia 8 anys i ja era ric, tenia més poder que molts polítics. Però no ho va descobrir fins que el seu pare, que també havia estat actor i amb cinc anys ja el feia pujar a escenaris com aquell on Chaplin el va descobrir, va rebre la proposta d'una organització cristiana filantròpica anomenada Near East Relief (NER). Aquesta organització treballava per ajudar els cristians del Pròxim Orient que perdien la vida, com els armenis o comunitats que encara avui en dia són perseguides a la guerra de Síria i l'Iraq. El Nadal del 1921, el nen, juntament amb altres actors, va participar en una campanya del NER per recollir roba pels refugiats. El 1922, en una segona. I finalment, el 1924, el NER va posar Coogan al capdavant de l'anomenada "Croada dels nens". La idea era creuar els Estats Units, de Los Àngeles a Nova York, en un tren, recollint diners, roba i joguines pels orfes. La campanya va ser un èxit i el nen, que viatjava en un vagó privat, va recollir 10 vegades els diners previstos. A Boston, l'alcalde li va donar la clau de la ciutat. A Nova York, el 16 d'agost del 1924 va ser anomenat el "Jackie Coogan Day". Aquell dia, més de 100.000 persones el van rebre a Central Park.


Jackie Coogan tenia 10 anys i era imparable. El setembre ja era creuant l'Atlàntic per visitar Londres, París i Roma, on va ser rebut pel Papa Pius XI. Finalment, va arribar a Atenes, on va visitar personalment milers de refugiats grecs i armenis expulsats de Turquia. Aquí va donar els milions que havia recollit, abans de ser condecorat amb la distinció més alta del govern grec. I tot, amb un equip de càmeres llest per enregistrar-ho tot. Als cinemes americans, la gent plorava en veure en Jackie amb els refugiats a Grècia. Gens malament, tot el que havia fet en Jackie amb 10 anys.
Però com sol passar, la joguina va trencar-se. Els pares es van separar i ell, mai es va recuperar del tot d'una experiència molt dura. El 1933, uns delinqüents van segrestar el seu amic Brooke Hart per demanar-ne un rescat. Però un cop van ser detinguts, es va descobrir que havien assassinat Hart ja el primer dia del segrest. En Jackie va demanar ser present a l'execució dels dos criminals.


Llavors, en Jackie ja no trobava tan fàcilment feines a la gran pantalla, en part perquè de menut era bufó, i de gran, no tant. El 1935 a més, va patir un greu accident de trànsit on van perdre la vida el seu pare, el seu millor amic, el productor de cinema Robert J. Horner i l'actor Junior Durkin. Ell va ser l'únic supervivent. I durant els següents anys va decidir donar molt pocs diners a la mare, que va haver de demanar dòlars a Chaplin per arribar a finals de mes. Res anava bé. En Jackie va arribar a casar-se quatre cops. I sempre va anar malament. Perdut com estava, va arribar a agrair l'inici de la Segona Guerra Mundial. Es va allistar i va combatre al front asiàtic.
En tornar a Hollywood, ningú era capaç de relacionar aquell home amb aquell nen dels cartells de Chaplin. Era un home dur, de cara marcada. Feia una mica de por, de fet. I així va aconseguir, després de molts papers secundaris, el segon gran paper de la seva vida sobre un nou format: les sèries de televisió. En Jackie Coogan va passar a interpretar un paper a La família Adams, aquell de l'oncle Fester (Fetido Adams a Espanya). Aquell armari amb cames, sense pèls al cap, que encenia bombetes amb la boca. 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.