Un avi de 78 anys va perdre la vida a un accident de cotxe a la rodalia de Kíev l'estiu del 2015. Ucraïna vivia ofegada pel caos. En un context de morts al carrer, guerra i extremisme, poca gent van donar importància a la mort d'Igor Kostin. I no va ser just.

La vida d'Igor Kostin mereix un llibre. Era un d'aquells homes que va néixer en plena foscor, va créixer entre guerres i repressió i, com a conseqüència, tenia la pell tan dura que de forma gairebé inconscient, quan hi havia problemes, no fugia. És més, s'hi emmerdava.

L'Igor tenia uns tics propis de personatges de la literatura clàssica russa, amb un destí fatal, i d'altres dels nous escriptors, com Nicolái Lilin o Arkadi Bábchenko, aquells que han escrit sobre la brutalitat de la nova Rússia. L'Igor havia nascut a Bessaràbia, aquesta regió fronterera amb el riu Dnièster a l'est, i el Prut a l'oest, que ara vindria a ser l'estat de Moldàvia. Quan va néixer, el 1936, la regió era part de l'URSS tot i que els romanesos la reclamaven. Era una zona on sempre havien conviscut diferents comunitats, i on, de tant en tant, tot esclatava i es produïen matances entre els seus ciutadans: russos, romanesos, ucraïnesos, jueus, hongaresos.

Amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial, el pare, un economista, va ser detingut. Les tropes alemanyes ràpidament van envair la zona amb la col·laboració dels romanesos i els italians. La repressió va ser molt dura i els Kosti, mare i fill, van haver de guanyar-se la vida com van poder. La mare va decidir que de forma il·legal portaria borsx (la popular sopa de l'est d'Europa) als presoners soviètics internats en camps alemanys. El menut Igor els acostava a través dels filferros el borsx. Amb l'esperança de veure entre els presoners el seu pare, desaparegut. Anys més tard van saber que havia mort en un dels primers bombardeigs de Kishinev (actualment aquesta ciutat és la capital de Moldavia i es diu Chisinau). Quan la guerra va donar un tomb, van ser els soviètics els qui van bombardejar Kishinev per fer fora els alemanys, l'edifici on vivien els Kostin va quedar destruït, que van salvar-se amagant-se sota un llit que havien reforçat per actuar com a refugi improvisat.

L'alliberació va allunyar els Kostin de l'infern nazi, però els va fer caure sota l'infern stalinista. La repressió sobre els moldaus va ser molt dura, consideraven que molts havien col·laborat amb els romanesos en el seu somni de crear una Gran Romania. "Cada matí, cada nit, escoltàvem els crits i els sorolls provocats per les detencions de veïns. Alguns tenien temps de fer les maletes i eren enviats a Sibèria. Altres, no. Els treien per força i ja no tornarien a ser vistos mai més". La mare, per guanyar-se la vida, va jugar-se la pell en improvisar un negoci a casa on venia de tot. I per ajudar la mare, l'Igor es va convertir en un jove gàngster de 12 anys que rondava amb una de les nombroses bandes del crim organitzat que van existir a l'URSS. A la zona era especialment temuda la màfia siberiana, deportada en part a Moldàvia, famosa pels seus tatuatges, la violència i la manca d'escrúpols. El llibre Una educació Siberiana de Nicolai Linin és la millor manera de conèixer aquella època i aquesta màfia.

Detingut uns quants cops per no anar a l'escola, robar i barallar-se, l'Igor va anar fent vida fins que va ser major d'edat i li va tocar fer el servei militar. Enviat a un regiment d'enginyers militars, va passar-se mesos cavant trinxeres a la frontera amb Romania per evitar una possible invasió que mai va arribar. Li van pegar, el van humiliar i el van castigar a passar set mesos més dels previstos a l'exèrcit, doncs ell, rebel de mena, s'havia escapat alguns cops del quarter. Quan va poder treure's l'uniforme el 1959, amb 23 anys, no tenia ni futur, ni feina, ni estudis.

Però tenia força física. I gràcies a un amic va provar sort a un equip de voleibol. A la pista, l'Igor va descobrir un món nou. En pocs mesos, va passar a ser seleccionat per l'equip de la ciutat. Després, va anar als campionats soviètics representant la República Moldava. I finalment, va debutar a la selecció absoluta, amb la que va jugar campionats europeus i va poder començar a veure món. El L'any 1969 es va retiraria per culpa d'una greu lesió que no va ser tractada com calia pels metges de la federació. Però era un home nou. Tenia una mica de diners, contactes i bona fama. Així que va poder llicenciar-se a l'Institut agrònom de Kishinev i va aconseguir una bona feina a Kíev, a les oficines d'una comissió estatal de la construcció. La seva vida, de sobte, semblava ideal. Va conèixer l'Alla, una enginyera, i s'hi va casar. Inquiet com era, va desenvolupar nous mètodes de construcció, va guanyar premis i medalles. En el temps lliure, marxava al camp i va descobrir un nou univers: la fotografia.

L'Igor, que no portava gaire bé rebre ordres, va anar-se enamorant de la fotografia. Cada cop li dedicava més temps. Va guanyar premis amateurs, va organitzar exposicions i durant els primers anys de la dècada dels 80 ja guanyava més diners gràcies a la fotografia, que no pas a la seva feina oficial, on intentava passar el mínim temps possible. A finals del 80, va intentar canviar de feina. Primer va obtenir permís per compaginar el seu rol a la construcció amb un treball a la televisió ucraïnesa, on va dirigir un programa dedicat a la fotografia. Poc després, va intentar entrar a treballar a l'Agència estatal soviètica, la Novosti, com a fotògraf. Li van dir que no.

Però la paraula "no" no formava part del seu vocabulari. Així que va deixar la feina i va començar a trucar totes les portes per aconseguir ser fotògraf. Tenia 43 anys i estava decidit a triomfar amb una càmera. Tant, que va arribar a dormir a les portes de les oficines de l'Agència Novosti a Kíev, fins que li van donar una oportunitat. Cinc anys després ja tenia contracte fix i l'enviaven a cobrir la guerra de l'Afganistan. Finalment ho havia aconseguit. Va ser al Vietnam i per tota la Unió Soviètica. A Kíev, va teixir una xarxa de contactes per poder tenir-ho tot controlat. Si hi havia un assassinat o un accident, el trucaven i ell era el primer a arribar amb la càmera.

I va ser així com va arribar el primer a Txernòbil el 26 d'abril del 1986. Un pilot d'helicòpters amb qui havia coincidit a l'Afganistan el va trucar a les quatre de matinada i li va dir que hi havia un incendi a la central nuclear i li tocava anar-hi per avaluar els danys des de l'aire. L'Igor va pujar a l'helicòpter i va poder fer les primeres fotos de la tragèdia. Les va fer des de l'aire, unes imatges històriques. El foc ja havia estat apagat, però l'Igor va adonar-se que l'infern començaria llavors. Amb les seves tres càmeres, per exemple, només va poder fer 20 fotos. El seu mecanisme va fallar per culpa de la radiació. En tornar a Kíev, tots van vomitar sang. No era normal, tot plegat. I en revelar les imatges, només una de les fotos, la primera, era publicable. La radicació havia provocat que totes apareguessin massa fosques. L'Igor va enviar la foto a Moscou i la resposta va ser una esbroncada: havia visitat Txernòbil sense permís. La fotografia no es publicaria fins mesos més tard.

L'Igor, però, va començar a visitar la zona de Txernòbil, amb permís o sense. Les seves imatges, un cop l'URSS va caure, van acabar mostrant al món, anys més tard, què havia passat. Decidit a documentar aquells dies, va acompanyar en diferents ocasions els equips de liquidadors, aquells militars, civils o voluntaris que es van ocupar de minimitzar les conseqüències de l'accident. Es calcula que van ser més de 700.000. I la major part van anar morint durant els següents anys. El tripulant de l'helicòpter que havia portat l'Igor a Txernòbil van morir quan les hèlixs van xocar amb un cable d'acer mentre sobrevolaven l'edifici del reactor 4. Estaven intentant tapar la fuga de radiació llançant-hi una barreja de sorra i bor. Pocs minuts abans, l'Igor havia fet una foto de l'helicòpter treballant.

I l'Igor, tot i superar un càncer i haver de passar dos mesos cada any en un hospital, va morir al volant d'un cotxe. En acció. Com havia viscut. I fent fins al final la feina que li agradava.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.