Poc abans que les tropes nord-americanes arribessin a Vietnam, quan els francesos feien mans i mànigues per mantenir la regió sota el seu control, existia un exèrcit que calia tenir content si volies manar. Un exèrcit d’una religió oficialment contraria a la violència. Però amb exèrcit.

Gairebé tots els periodistes que van ser al Vietnam quan als mapes hi deia d’Indoxina van visitar en algun moment la ciutat de Tây Ninh per intentar entendre aquesta religió anomenada caodaisme. Molts dels relats expliquen com és aquesta religió amb un to burlesc. Altres no la van acabar d’entendre, però ho van intentar. Ara, tots es van sorprendre en trobar al mig del Vietnam una ciutat amb un temple gegant que era la seu d'una religió que, bàsicament, aplegava conceptes de diferents creences per acabar creant un ritu religiós prou curiós. Graham Green hi va ser i va definir-ho com un lloc on “Jesucrist i Buda et miren des del sostre d'una catedral de Walt Disney amb dragons, serps i Technicolor”. Una religió amb un Papa, com aquell de Roma. I amb un santoral. I amb sants prou sorprenents. Com Victor Hugo, l’escriptor francès.

Tot comença el 1925, quan un funcionari de l’administració francesa anomenat Ngo Van Chieu va tenir una revelació divina durant una sessió d’espiritisme. A Ngo se li va aparèixer l’esperit de l’Emperador de Jade, una figura mitològica xinesa que forma part del taoisme. L’Emperador li va demanar a Ngo, que era budista, crear una comunitat. I ell, obedient, ho va fer un any més tard a la ciutat de Tây Ninh. Els llibres d’història són plens d'històries sobre persones que després d’una revelació creen religions o es proclamen ells mateixos déus. La major part d’ells no van fer fortuna. Alguns van ser executats, d'altres van ser objecte de burla. I uns altres, en canvi, van crear la seva comunitat amb èxit, com Ngo Van Chieu.

Ngo, un budista que practicava espiritisme i afirmava que havia estat visitat per una divinitat taoista mentre treballava per un govern occidental, va començar a predicar entre els seus veïns una nova religió que venia a ser un combinat d’altres religions. Del confucianisme agafava el codi moral. Del budisme el fet de creure en la reencarnació. Del taoisme, les pràctiques ocultistes. I va inspirar-se en el cristianisme per crear un santoral i tenir una organització amb una església i un Papa. També tenia influències de l'espiritisme. A més, no acabava d’anar en contra de l’administració francesa. De França, de fet, arribava un dels noms que el va marcar més: Victor Hugo. D'Hugo n’admirava els valors, les obres i el fet que també havia practicat l'espiritisme. I així és com l’escriptor francès va passar a formar part del santoral del caodaisme. Un santoral amb tres sants principals: Hugo, el polític xinès Sun Yat Sen i l’escriptor vietnamita del segle XV Trang Trinh.

Ngo Van Chieu venia a dir que totes les religions són la mateixa. El mateix nom del caodaisme prové de “Cao Dai“, que voldria dir “el poder més gran” en llengua vietnamita. Una religió que va anar creixent molt ràpid. Tant, que en menys de 20 anys es calcula que ja passava del milió de practicants. I avui en dia, uns cinc milions de ciutadans de Vietnam professen una religió que s’ha estès també als llocs on hi ha comunitats vietnamites, especialment els Estats Units.

En una època en què la violència destrossava les vides de tanta gent, moltes vietnamites van acollir-se a la nova doctrina ràpidament, fent cada cop més gran una comunitat ben organitzada, en què calia participar quatre cops al dia de les cerimònies religioses, fer feina comunitària o ser vegetarià. Ara bé, Ngo Van Chieu, un cop la comunitat va anar fent-se forta, va preferir allunyar-se i fer vida d’ermità. Va renunciar a ser el primer Papa de la nova església caodaista i ningú sap on i quan va morir. En el seu lloc, va ser escollit Le Van Trung, que era un home més pragmàtic i que va saber envoltar-se d’una estructura per viure bé.

El caodaisme va anar creixent i els anys 30 es va començar a edificar un gran temple a Tay Ninh, estructurat com una església però amb decoració oriental. Convertit en el gran feu d’una religió que a mesura que el país quedava atrapat per la guerra civil, va crear un exèrcit per defensar-se. Le Van Trung va impulsar un document que va presentar a l’administració per oficialitzar la religió però, en temps de caos, el caodaisme va acabar atrapat entre dos mons. Al nord les guerrilles comunistes es feien fortes i el caodaisme va acabar convertit en un actor més de la guerra d’Indoxina, amb el govern francès primer, i el govern de Vietnam del Sud després, intentant mantenir-los a favor sense gaire fortuna.

La religió va ser perseguida amb el triomf comunista. Ara, el 1997 el govern vietnamita va emetre un decret que permetia oficialment la seva pràctica de nou. El caodaisme doncs, té avui en dia més de 8 milions de practicants i segueix creixent. També creix el seu santoral, que inclou noms com els de Mahoma, Moisès, Joana d’Arc, Louis Pasteur, Shakespeare o Lenin. Venerar Lenin per cert, no els va salvar de la repressió quan les tropes comunistes van fer fora els nord-americans.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.