"Y en eso llegó Fidel. Se acabó la diversión, llegó el Comandante y mandó a parar" diu la cançó de Carlos Puebla sobre el triomf de la revolució el 1959. Cuba era un "garito" –com diu la cançó– de polítics i empresaris corruptes. I amb Fidel tot va canviar. Algunes coses van millorar. D'altres no.

Fidel Castro segueix viu 59 anys després d'aquella entrada triomfal a L'Havana. Però va estar a un pas de no poder-ho fer. Quan va desembarcar a Cuba el 1956 des de Mèxic, a bord del Granma, gairebé perd la vida. Un total de 82 revolucionaris van fer aquell viatge a bord d'un iot vell, però la major part van morir o van ser enxampats durant els dies següents per culpa d'un desembarcament accidentat pel mal temps. Fidel va acabar amagat tres dies en un fangar amb dos companys. "El meu exèrcit era de tres homes" recordaria més tard. Però les tropes del règim de Batista van considerar que ja havien acabat amb els revolucionaris i Fidel va poder arribar a una granja on durant els següents dies van anar arribant altres revolucionaris que s'havien amagat. Amb un grup va arribar Raúl Castro. A l'altre, Ernesto Guevara. Quan es va veure al capdavant d'un grup d'uns 18 soldats, Castro, que d'autoestima anava sobrat, va afirmar que guanyarien aquella guerra. Pocs anys després, la província on gairebé perd la vida va ser rebatejada com "Granma" en honor del vaixell amb què havia fet el viatge. També el principal diari cubà s'anomena Granma. I la zona del desembarcament és el Parc Nacional del desembarcament del Granma.

Molt hauria canviat la història si els soldats de Batista haguessin acabat amb aquell grapat de revolucionaris. Però no ho van fer i en tres anys el règim va ser derrotat. La vida de Fidel, però, no va passar a ser més segura. Potser aquells dies amagats en un fangar van ser els més durs, però des de llavors ha estat molts cops a prop de morir. Segons els arxius desclassificats dels Estats Units i els informes cubans, Castro segurament és el polític amb més intents de ser assassinat de tots els temps: en total més de 600.

La xifra potser és exagerada, per potenciar la figura de Castro, però als Estats Units s'han admès desenes de plans. Durant la Guerra Freda, Castro va passar a ser un dels grans enemics del govern de Washington, que no podia veure amb bons ulls com pujava al poder un polític marxista a les seves pròpies portes. Si la famosa crisi dels Míssils gairebé provoca la tercera guerra Mundial, la guerra freda gairebé acaba amb Castro. Però sempre se'n va sortir.

Sembla que el primer president nord-americà que va voler acabar amb Castro va ser Dwight Eisenhower, qui manava aquell 1959 de la caiguda de Batista. John F. Kennedy també va intentar fer caure Fidel autoritzant el famós desembarcament de Bahía de Cochinos, on més de mil exiliats cubans amb suport de la CIA van ser derrotats. Aquest fracàs va evidenciar que seria complicat envair l'illa, així que es va optar per intentar assassinar Fidel amb mètodes que semblen trets d'una pel·lícula de James Bond. De fet, el mateix dia que Kennedy va ser assassinat, a Cuba, un agent de la CIA va intentar matar Fidel amb una xeringa amagada dins d'una ploma d'escriure.

La CIA va arribar a demanar ajuda a la màfia italiana, que havia perdut molts milions amb la caiguda del règim corrupte de Batista. Abans del triomf de Castro, el govern cubà cedia hotels i negocis a la màfia, que instal·lava casinos i es feia d'or. Per tant, la Màfia va ajudar de bon grat a la CIA. Un gàngster anomenat Johnny Roselli va rebre l'encàrrec d'enverinar Fidel amb un verí, molt potent, que li va donar la CIA i que es podia dissoldre a l'aigua sense deixar rastre. Però Roselli va fracassar.

Amb Richard Nixon i Ronald Reagan, la CIA va seguir intentant atacar Castro. Segons informes cubans, amb cada un d'aquests presidents al poder es van produir més de 150 intents de magnicidi. Segons els informes nord-americans, van ser menys, però van existir. Reagan va ser el president que més cops va intentar-ho. Alguns d'aquests plans van ser realment originals, com per exemple enganxar una píndola de verí dins d'una nevera perquè un cambrer la pogués fer caure sobre un batut de xocolata. La píndola però, va quedar enganxada a la nevera de l'Hotel Habana Libre i es va trencar quan el cambrer va fer força per intentar treure-la.

Altres plans van ser impregnar amb verí la roba que feia servir Castro per fer submarinisme (a Fidel li encantava la pesca submarina). La idea era que un empresari que feia de mediador per intercanviar presoners li regalés un vestit de neoprè impregnant de verí. Però l'empresari va canviar d'opinió i li va regalar un vestit de neoprè sense verí. Un altre pla, que no va passar de ser un esborrany, era posar mol·luscs plens d'explosius de colors llampants per veure si Fidel els pescava.

La imaginació dels agents els va portar a pensar en un puro cubà explosiu que li havien de regalar a la visita a Nova York que va fer el 1960 per ser a les Nacions Unides. O uns puros enverinats, que tampoc van ser fumats per ningú. També s'explica que van intentar intoxicar-lo per fer-li caure la barba i afectar la seva imatge pública, ja que la seva barba era un símbol. Durant els anys de lluita a les guerrilles es parlava dels barbudos. Durant alguns períodes, pel que sembla, la CIA va prioritzar perjudicar la imatge pública del cubà. Un altre pla era impregnar amb LSD un estudi de televisió per fer-li fer el ridícul en directe.

Una altra conxorxa va ser a través de l'amant de Fidel Castro, Marita Lorenz. A canvi d'una suma de diners i una nova vida, va acceptar unes pastilles plenes de verí per matar Fidel, però al darrer moment es va espantar i les va amagar. Segons sembla, en un pot de maquillatge. La llegenda diu que Fidel va adonar-se de tot plegat i en un gest novel·lesc, va desenfundar la pistola, li va donar a la Marita i li va dir que el matés si tenia coratge. I ella no va poder. Els intents d'assassinat van durar, com a mínim, fins a l'any 2000, quan quatre persones van ser detingudes per posar explosius sota una tarima on havia de parlar a Panamà.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.