Jacob Miller va trigar una mica a entendre què passava al seu voltant. Era a terra, li feia mal el cap. Va intentar aixecar-se com va poder i va adonar-se que estava sol. Trigaria una mica a poder trobar els seus amics, però quan va reunir-se amb ells, aquests el van mirar amb pànic.

Era el 19 de setembre del 1863. Sembla una història de por, però tot va passar a una vall preciosa, al llindar entre Tennessee i Geòrgia. Una zona idíl·lica, verda. Un d'aquells indrets amb quatre granges adornant el paisatge, amb famílies que van el diumenge a missa mudats i amb la roba ben planxada. Una zona on hi ha topònims que recorden que va haver-hi una època en què no hi vivia gent rossa, sinó que hi vivien pobles de llengua iroquesa o muskogi. Noms com Chattanooga, Sequatchie, Sewanee o Chickamauga. I va ser precisament a Chickamauga, al nord de Geòrgia, on va arribar Jacob Miller aquell setembre del 1863. Portava un uniforme blau fosc. Lluitava per la Unió. I es disposava a participar en una batalla terrible de la Guerra Civil.

Els exèrcits de la Unió (el nord) i dels Confederats (el sud) es van trobar a Chickamauga i durant gairebé dos dies van lluitar sense treva fins que les forces de la Unió es van retirar a Chattanooga. Els Confederats van mantenir el control del camp de batalla, tot celebrant la retirada del rival amb crits i la gorra a la mà. Els exèrcits liderats pel general Braxton Bragg encara no ho sabien, però acabaven de provocar una de les derrotes més important de les tropes del nord durant la Guerra Civil. Tampoc sabien que perdrien la guerra.

Però el General Bragg sí que sabia que allò no era una victòria. Les seves tropes havien quedat tan tocades que no van poder perseguir l'enemic en retirada. El seu objectiu era aturat les tropes del nord, destruir aquell exèrcit i avançar per recuperar tot Tennessee. I només va poder complir el primer objectiu. El nord va perdre 16.000 soldats en poc més de 24 hores: gairebé cinc mil van ser fets presoners o van desaparèixer, uns 10.000 van patir ferides tan greus que no van poder lluitar de nou i 1.657 van morir. El sud va guanyar la batalla, però va perdre 18.454 homes: 2.312 morts, gairebé 15.000 ferits de gravetat i 1.468 capturats o desapareguts. Va ser una batalla cruel. De fet, Chickamauga va ser la segona batalla amb més morts de tota la guerra, només per darrere de la batalla de Gettysburg. Entre els morts, tres generals del nord. Un d'ells Benjamin Hardin Helm, que estava casat amb la germana de la dona del mateix Abraham Lincoln.

Qui no va perdre la vida va ser Jacob Miller, un soldat del novè regiment d'Indiana. Un nom més en una llista, un soldat anònim que hauria estat plorat per pocs si hagués mort, a diferència del General Helm. Però en Miller va sortir amb vida de la batalla. Malgrat que el van donar per mort.

Miller era un noi de camp, dur, de 19 anys. D'una família rural però amb prou diners. Un soldat callat que seguia al peu de la lletra les ordres. Un paio valent que va atacar quan li ho van ordenar. El seu regiment però, va ser rebutjat i va acabar defensant la línia dels atacs confederats. I va ser llavors, quan defensava la seva posició, que va alçar el cap per disparar i va rebre un tret. Just al mig del cap. Entre cella i cella. Els seus companys el van donar per mort. A més, van perdre la posició i es van retirar. Però Miller estava viu i després va poder recordar què va passar.

“Amb l'ajuda del meu fusell vaig aixecar-me quan vaig recuperar el sentit. Vaig intentar veure què estava passant, estava desorientat. Llavors vaig entendre que la línia s'havia mogut i vaig intentar localitzar on estava el meu regiment. Vaig veure que havia quedat darrere de les tropes enemigues. Però jo no volia que em fessin presoner. I com vaig poder, caminant amb molt dolor, vaig anar en paral·lel de la línia de batalla per poder rodejar l'exèrcit confederat i trobar-me amb els meus. Suposo que en anar tan tacat de sang, aquells soldats enemics que van veure'm no van adonar-se que era un yankee” va escriure anys més tard. El seu uniforme s'havia convertit en un tros de roba vermellós.

“Al final de la línia confederada vaig intentar avançar pel bosc, però estava molt cansat. Vaig creuar-me amb altres ferits, havia de mig tancar els ulls pel dolor. Al final vaig descansar contra un arbre i vaig aixecar la mà quan passaven dos soldats. Van preguntar-me si estava viu. I van dur-me al nostre hospital de campanya, on vaig trobar una infermera que ajudava ferits i li vaig demanar que m'omplis la cantimplora”. No se sap com va reaccionar aquella infermera quan li va aparèixer un soldat amb una bala incrustada entre els ulls, tot ple de sang, demanat amablement aigua. Però li va donar aigua i li va posar un embenat. “A la nit van dur-me a la taula d'operacions, però els cirurgians van dir que si m'operaven per treure'm la bala, em provocarien més dolor i no serviria de gaire, ja que igualment tenia poques hores de vida. Així que van portar-me a una tenda de campanya on van fer llista de ferits. Els menys greus els van dur a Chattanooga. Als greus ens deixaven. Ens van dir que si la línia queia, cauríem en mans dels confederats, però que potser ens podrien incloure en intercanvis de presoners si teníem sort. Jo havia decidit que si podia caminar, no seria fet presoner. Així que vaig escapar-me”.

Durant més de 10 hores, en Jacob Miller va caminar buscant el seu regiment amb una bala al cap. Per moments s'havia “d'obrir els ulls amb els dits”. Finalment, va aconseguir que li fessin lloc a un carro amb ferits i va ser llavors quan va escoltar la veu de dos companys del regiment. “No podien creure que fos jo. Ets mort, em deien. Ho vam veure” va recordar. Però estava viu. I quan els membres del seu regiment el van retrobar, van espantar-se. El cap del regiment primer va pensar que era una al·lucinació o un fantasma. Però un cop va adonar-se que era ben viu, va decidir encarregar-se personalment que fos cuidat com calia. “El següent que recordo era que vaig despertar en una banyera d'un hospital de Nashville”.

Durant 9 mesos, en Jacob Miller va ser enviat en un munt d'hospitals i especialistes. Tots van rebutjar operar-lo. Ningú s'atrevia a treure aquella bala que duia entre cella i cella. Finalment, va rebre permís per tornar a casa, a Logansport, Indiana, i on, curiosament, el metge del poble sí que es va atrevir a intentar treure aquella bala. En va treure una part.

“17 anys després de rebre aquell tret, un dia, un tros de bala va caure per si sol. 31 anys després, de nou, van caure dos trossos de bala. Sols. El cos, de mica en mica, els va expulsar”. 31 anys després, per primer cop des d'aquell dia de setembre del 1863, en Jacob Miller va poder sortir al carrer sense un tros de bala al cos. “Recordo cada detall amb precisió. Però no ho recordo per generar compassió. He viscut bé. I el govern m'ha cuidat amb una pensió mensual de 40 dòlars” va escriure poc abans de morir de vell. S'havia casat, tenia fills, néts i bona reputació. La vida li havia donat una segona oportunitat. I ell l'havia aprofitat.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.