No sóc un expert en tango. Però aquesta història que uneix dos dels genis del tango m'emociona. Em sembla preciosa. Tants cops se sol dir que un virtuós és el deixeble d'algú altre quan ni tan sols s'han conegut. Però Carlos Gardel i Ástor Piazzolla sí que es van conèixer. I de quina manera.

No cal presentar Gardel, oi? Piazzolla potser no és tan conegut pel gran públic, però els amants del tango el coneixen a la perfecció. Nascut a Mar del Plata en una família italiana, Piazzolla es va criar a Nova York, on els seus pares van marxar per fer fortuna. Piazzolla va passar la infància pels carrers de la ciutat que no dorm mai durant els anys 30, on es va convertir en un petit trapella que portava de corcoll als seus pares. Era un nen llest que es buscava feinetes per fer diners amb només 12 anys. Que parlava anglès al carrer, i espanyol i italià a casa. Pels carrers mirava amb admiració els músics negres de jazz. Ell volia ser músic de jazz. Malgrat que a casa el pare escoltava tangos, enyorat de l'Argentina. Era el 1934.

El 1934 el món posava una catifa vermella allà per on passava Gardel. Ja ho havia fet gairebé tot: triomfar als escenaris, brillar a les pantalles, trencar cors als llits i generar misteri sobre si era uruguaià o argentí. Les grans ciutats no es resistien a Gardel, que seduïa a París, Barcelona o Nova York. Quan va arribar a la ciutat, el pare de Piazzolla, Don Vicente, va emocionar-se. L'escoltava, l'admirava. Potser li hauria agradat ser com ell. Fos com fos, melancòlic com estava, va decidir fer-li un regal a Gardel. Amb les seves mans va tallar una figura d'un Gaucho, el típic habitant de les zones rurals de l'Argentina, aquella espècie de cowboys que tant va marcar l'imaginari col·lectiu argentí. Don Vicente, conscient que seria molt difícil fer arribar el regal a Gardel, va pensar que seria una bona idea aprofitar la capacitat del seu fill de ser més trapella que ningú. Així que li va ordenar que se les empesqués per entrar a l'hotel i donar en mà aquell regal. El nen, segurament, no entenia res. Ell volia ser músic de jazz, malgrat que el seu pare li feia tocar tangos ja des que tenia 8 anys, obligant-lo a assistir a classes de música.

El petit Piazzolla era una fura. I va entrar a l'hotel. De fet, va arribar a l'habitació de Gardel i el va trobar en pijama. No se sap si Gardel es va enfadar, però pocs minuts després havia decidit que aquell menut seria el seu guia per Nova York. Al cantant li va semblar un gest tan divertit, que va acceptar el regal i va decidir anar a dinar a casa dels Piazzolla. El pare estava tan orgullós de tenir a casa a Gardel, que no va posar cap problema quan el cantant li va demanar permís per endur-se el seu fill com a guia per la ciutat, per anar a restaurants i bars. Perquè Gardel no parlava anglès.

La llegenda diu que Don Vicente va demanar al menut Ástor que toqués un bandoneó. Però l'Ástor hi tenia jazz al cap. Segons sembla, Gardel li va dir que tenia ritme, però que tocava el tango com “un gallego”. És a dir, com un espanyol: malament. Qui li havia de dir a Gardel que s'equivocava, ja que aquell marrec seria un dels grans renovadors del tango dècades més tard.

Gardel es va encaparrar tant a ajudar aquell menut que abans de marxar li va fer un darrer favor. Estava rodant un film a Long Island anomenat El día que me quieras i li va demanar al director John Reinhardt que aquell nen interpretés un petit paper de venedor de diaris. I gràcies a aquest gest, existeix la imatge dels dos genis del tango plegats. De fet, després del rodatge, Gardel va improvisar un concert en un bar en què per primer cop, el menut Piazzolla va tocar en directe. Ell ho recordaria en una carta anys més tard: el seu primer concert, el seu primer tango, va ser per acompanyar Gardel. No està gens malament per un nen de 14 anys.

Aquell gest va canviar per sempre més la carrera de Piazzolla. Aquest gest i una negativa del seu pare. Gardel va demanar que el nen s'incorporés a la seva comitiva. Don Vicente, perruquer de professió, entenia que era massa petit per marxar tants mesos i li va dir a Gardel que donaria el seu permís uns anys més tard. Però no va poder ser. Piazzolla no va incorporar-se a la gira de Gardel i per tant, no va ser a l'accident d'avió que posaria fi a la vida del Morocho del Abasto el juny del 1935 a l'aeroport de Medellín. Un accident en què gairebé tots els passatgers van perdre la vida. Piazzolla va poder viure. Per renovar el tango en honor de Gardel.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.