Els europeus van dedicar-se a portar esclaus africans cap al continent americà durant dècades. Una operació mercantil indigne que va canviar per sempre més el món.

Amèrica, on morien milions d'indígenes, va començar a moure's a ritme africà amb l'arribada d'una població que va fer que estats com Haití o Cuba estiguin plens de gent de color. Però també l'Àfrica va adoptar costums americans. Encara que sigui menys conegut, també hi va haver viatges en direcció contraria. D'anada i tornada.

Sense cap mena d'ètica ni respecte, milers d'europeus, molts d'ells catalans, van entendre el comerç d'esclaus com si fos un negoci més. El seu problema va ser que, per sort, els britànics de mica en mica van anar sentint vergonya. Van reclamar l'abolició de l'esclavitud durant el segle XVIII i van forçar la major part d'estats a signar acords contra aquest comerç. Durant el segle XIX, portar esclaus era il·legal. Però se seguia fent.

Una de les claus per portar esclaus amb èxit era tenir socis africans. Reietons, caps tribals i guerrers feien caixa amb els esclavistes ja que controlaven zones de mar on els esclaus eren embarcats. En molts casos, els europeus podien instal·lar bases a la costa per facilitar la feina. Però durant el segle XIX es va produir una novetat: la major part dels negrers ja no eren europeus. Eren americans. Cubans, brasilers, argentins... això sí, descendents d'europeus, és clar. Els grans esclavistes del segle XIX van ser americans. Com Francisco Félix de Sousa, un brasiler.

De Sousa és considerat el darrer gran negrer. Sembla que era fill d'un portuguès i una africana. Era mestís, doncs. Ara mateix costa posar-se al cap dels esclavistes. Molts tractaven els negres com uns animals, però després s'hi casaven. En alguns casos ho feien amb princeses africanes per tenir bons socis. Un matrimoni sempre és una forma de forjar aliances i molts negrers es van casar a la costa africana per tal d'assegurar-se una base on treballar. Altres tenien amants i alguns es van casar enamorats d'esclaves.

En De Sousa va intentar dedicar-se a la feina del pare: l'esclavisme. Ara bé, en el seu primer intent no va fer fortuna i va acabar, gràcies al seu germà, enrolat a la fortalesa de São João Baptista, a Ajudá, una població a la costa africana on existia aquesta fortificació portuguesa. Allí feia de comptable a l'ombra del germà, que era qui manava. Quan aquest va morir de malaltia, ell va autoproclamar-se comandant de la fortalesa sense demanar permís a ningú. I va començar a fer negocis amb el Regne d'Abomey, un regne situat la zona de l'actual estat de Benín. De Sousa comprava els esclaus que li enviava el rei des de l'interior del continent. I feia caixa.

Però durant una visita a la capital del Regne d'Abomey, el brasiler hauria ofès el rei local en reclamar-li uns esclaus que no havien arribat. De llegendes n'hi ha moltes. Una diu que el van posar dins d'una espècie d'olla amb un pigment per tal de tenyir-lo de negre, ja que matar un blanc portava mala sort. Però De Sousa, diu la llegenda, tenia sort i va seguir sent mestís: així que no va ser executat. Va fer-se amic d'un noble i va ser alliberat. Va escapar a l'illa de Glidji, on vivia el pare de la seva mare africana, a una vila anomenada Popó petita. Al costat hi havia una Popó gran. Podeu fer bromes.

De Sousa i el seu sogre, anomenat Guapé, van decidir conspirar per carregar-se el rei d'Abomey. Van aconseguir armes europees i ho van fer realitat. Guapé va ser escollit rei i De Sousa va ser anomenat Chachá, un càrrec que vindria a ser l'equivalent d'un conseller del rei. Els dos van convertir la zona de l'actual Benín en un autèntic regne de l'esclavisme, amb ports per embarcar els esclaus cap al Brasil i Cuba. ElChachá De Sousa va arribar a comandar un exèrcit gegant, fent gran una llegenda que va inspirar llibres i films com Cobra Verde, de Werner Herzog.

De Sousa va tornar al Brasil en diferents viatges per buscar socis banquers. Moriria amb més de 93 anys, arruïnat pels atacs dels britànics contra els vaixells esclavistes i la manca de suport de l'estat brasiler independent (quan havia nascut, el Brasil encara era portuguès). Segons la llegenda, va deixar 53 vídues i més de 80 fills. A més, a la seva mort, va alliberar els 2.000 esclaus que tenia. La majoria se'ls havia emportat des de el Brasil. Esclaus nascuts ja a Amèrica amb estudis que podien fer feines de comptabilitat o cuinar-li plats portuguesos. Aquests esclaus doncs, tornaven al continent on havien nascut els seus avis. Un viatge de tornada a l'Àfrica, on van arribar amb noves costums, i on van crear la comunitat dels Agudás. Comunitat que encara existeix, liderada sempre per un home amb el títol de Chachá.

Actualment, gairebé el 10% dels ciutadans del Benín són descendents dels Agudás. Una comunitat que utilitza algunes paraules en portuguès i té la feijoada com a plat principal de la seva cuina. Els seus cognoms són portuguesos, viuen a un barri anomenat Brazil i la seva roba és similar a aquella de la zona de Salvador de Bahia. I tot, per culpa del responsable de la mort de milers d'esclaus. El Chachá De Sousa. Homes sense ànima que van transformar el planeta.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.