Aubrey Singer va abandonar els estudis amb 17 anys. Els pares es van estirar dels cabells. Era el 1944, la Segona Guerra Mundial estava acabant i aquest nano deia que volia fer pel·lícules. Els pares no el van aconseguir fer canviar d'opinió. Per sort.

Aubrey Singer és considerat com un dels millors directors generals que ha passat mai per una televisió. I quan va manar a la BBC, la BBC va estar d'enhorabona. Singer, el noi sense estudis universitaris, tenia la imaginació de qui ha fet el trapella pels carrers i s'inventava joguines. La seva joguina preferida va ser el satèl·lit. Concretament, tres satèl·lits.

L'any 1967 la imaginació pujava al poder. I Singer va idear la primera producció internacional en directe utilitzant satèl·lits. Si els nord-americans van arribar els primers a la lluna, els britànics van ser els primers en treure profit televisiu dels satèl·lits. Van controlar des dels seus estudis centrals una transmissió històrica en la qual van participar 14 països diferents. Va ser un èxit. El programa el van batejar amb el nom d'Our World. El nostre món. Segons molts experts, cap programa ha tingut més audiència que aquell del 1967, que va durar dues hores i mitja.

Singer va dedicar 10 mesos a la preparació del programa. I malgrat que va posar com a condició que per participar-hi no podien aparèixer polítics en pantalla, la major part dels països del Pacte de Varsòvia es van esborrar pocs dies abans de la transmissió com a protesta pel suport de molts estats europeus a la Guerra dels Sis dies d'Israel. Singer però, va aconseguir que 14 països hi participessin. Durant dues hores i mitja, la senyal va anar saltant de país en país, sempre en directe, amb traducció automàtica: Alemanya, Austràlia, Àustria, Canadà, Dinamarca, Espanya, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Mèxic, Suècia, Tunísia i els britànics, clar. Un total de 31 països van veure el programa.

Després de començar amb l'explicació tècnica de com funcionaven aquells satèl·lits, el programa va connectar a Àustria, amb els nens cantors de Viena cantant en 22 idiomes per donar la benvinguda. I acte seguit, es va passar al Canadà, on van decidir mostrar-se al món d'una forma reflexiva: entrevistant al filòsof Marshall McLuhan, que reflexionava sobre aquella nova forma de comunicar-se. Cada estat va apostar per emetre dos continguts propis, fet que va provocar un programa una mica descompensant. Espanya, per exemple, va voler connectar des d'un vaixell de la flota pesquera de Huelva per treure pit. La imatge era horrorosa, amb molt moviment. Itàlia va seguir al director Franco Zefirelli fent un film. Altres països van mostrar danses populars o paisatges. I els nord-americans no s'ho van treballar gaire, van mostrar la part exterior de l'edifici on hi havia converses entre delegats nord-americans i soviètics. França va entrevistar Pablo Picasso. I Maria Callas va aportar el seu talent entre les obres del metro de Tòquio.

Una de les dues aportacions britàniques va ser un reportatge sobre la ciutat escocesa de Cumbernauld, construïda des de feia poc a prop de Glasgow. Però va ser l'altra aposta britànica la que tenien previst que fes història. Uns mesos abans del programa, Singer va reunir-se amb Brian Epstein, el representant dels Beatles, per demanar que el grup actués en directe al programa. És més, demanava que composessin una cançó nova pensada per a Our World. Al grup de Liverpool li va encantar la idea. I mentre Singer treballava en el programa, John Lennon va escriure All you need is Love.

Lennon va entendre que tindria un públic global. Així, la cançó comença amb les notes de La Marsellesa. Durant la cançó, especialment al final, van sonant fragments inspirats en la música de Johan Sebastian Bach, Jeremiah Clarke o Glenn Miller. Una filigrana musical genial. A més, els Beatles van fer-se acompanyar d'altres músics per fer els cors i aplaudir, asseguts al terra dels estudis d'Abbey Road, com Mick Jagger, Eric Clapton, Marianne Faithfull o Keith Moon. Tots ells, vestits amb colors llampants i amb algun cartell que demanava “Pau” en una època marcada per les guerres a llocs com Israel o el Vietnam. La senyal però, era en blanc i negre. Els colors van quedar esmorteïts.

L'acte d'amor més gran del programa Our World però, va ser connectar en directe amb hospitals on acabaven de néixer nadons: al Japó, al Canadà (on la família era de l'ètnia indígena Cree), Dinamarca i Mèxic. De forma teatral, el nadó mexicà va ser batejar amb el nom d'Edmundo. Paraula que inclou la paraula “Mundo”. Un nen nascut davant el món. En Mundo Garcia però, va ser oblidat. No tornaria a la televisió fins uns anys després, quan va participar amb els seus pares en un programa en què el pare de família havia de pujar per una rampa mullada amb aigua i sabó. Si arribava a dalt, guanyava un premi econòmic. El pare però, va caure de morros. I en Mundo, el nen que havia arribat al món plorant, va acomiadar-se de la televisió entre llàgrimes, tot mirant el seu pare, amb mal de costelles. Per sort, només ho va veure el públic mexicà.

En canvi, tot el món havia vist els Beatles. I els va seguir veient. Curiosament, amb el temps, la BBC va admetre que els dies posteriors va rebre centenars de cartes d'espectadors britànics enfadats, ja que consideraven que havien fet el ridícul davant de tot el món amb una cançó que començava amb l'himne francès. Que havien fracassat perquè tenien coses més bones a ensenyar que aquells nois amb cabells llargs que seien per terra. Llavors l'actuació no va agradar. Molts van considerar que no era prou bona.

Però s'equivocaven. Gràcies a Singer i Lennon, el Regne Unit va demostrar grans dosis de talent. Tota la seva imaginació. Gràcies a dos nois amb pocs estudis criats en ciutats obreres.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.