Una història de trens i de gent corrent. De gent anònima. D'aquell tipus de gent tan dura, que ho són per protegir l'amor. D'aquell tipus de gent anònima que pot parir genis.

El tren creuava la Unió Soviètica el març del 1938. Era una època molt dura. Stalin ja havia embogit del tot: veia enemics per tot arreu, iniciava les purgues i judicis contra metges, intel·lectuals i obrers. Contra bons i mals comunistes. Contra jueus, cristians o musulmans. Contra famílies que havien estat jueves, cristianes o musulmanes i que havien passat a ser atees.

La Farida era d'una família musulmana. A la família tenien gens tàtars i baixkirs, dos dels nombrosos pobles de l'actual Rússia de confessió musulmana i llengua turca. La Farida tenia els ulls ametllats i els cabells negres. Estava bonica, aquell març del 1938, embarassada de vuit mesos. L'Ekaterina, en canvi, era russa i rossa. L'Ekaterina i la Farida s'havien fet amigues a les llargues cues esperant audiència amb els oficials de l'exèrcit a la ciutat d'Alkino, una petita vila perduda allà on Europa deixa de ser-ho. Les dues dones reclamaven permís per poder ser enviades a Vladivostok, a l'extrem orient rus, per ser amb els seus marits, militars que havien estat destinats a l'altra punta del món. Tantes hores, tantes decepcions, van unir les dues dones. Així que va ser una alliberació quan els van concedir el permís per reunir-se amb els seus homes.

La Farida però, estava embarassada. Havia passat tants mesos esperant el permís que ara no sabia què fer, perquè faltava poc pel part. Havien d'agafar el tren a Ufa. El viatge duraria setmanes. Però prioritzant poder retrobar-se amb en Hamit, el seu marit, va decidir iniciar el periple acompanyada de la seva amiga. L'Ekaterina tenia dues filles. La Farida, tres. El grup doncs, estava format per set dones, dues adultes i cinc menudes. I un nadó en camí.

El matí del 17 de març, després d'un primer dia i una primera nit de viatge, les nenes es van despertar emocionades perquè s'acostaven a Irkutsk, i els havien promès que podrien veure el famós llac Baikal. La primera que es va despertar va ser la Rosa, filla gran de l'Ekaterina, però ràpidament va adonar-se que alguna cosa no rutllava: ni la seva mare ni la Farida hi eren. Al passadís, s'hi sentien veus i sorolls de petjades. Curiosa, va treure el cap i va veure com al compartiment del costat s'aplegava una gentada i dos senyors amb una bata blanca. No va poder veure gaire cosa més, una dona la va tancar al compartiment.

Les nenes es van distreure amb les vistes del Llac Baikal. L'Ekaterina anava i venia, encaparrada en què les nenes miressin el llac per la finestra. Però entre els túnels i que la visió cansava després d'hores de contemplar-la, les nenes no paraven quietes i van acabar ben esbroncades. Així van arribar a Ulan-Udè, on el tren tenia prevista una aturada, no gaire lluny de la frontera amb Mongòlia. Aquí va baixar gairebé tothom, però a les nenes no les van deixar baixar del tren. Bé, una de les nenes va poder baixar. Era la filla gran de la Farida, anomenada també Rosa, que va baixar per enviar un telegrama al seu pare.

El pare, en Hamit, fill d'un mul·là de Kazan, era un comunista convençut que havia acabat destinat a prop de Vladivostok per vigilar els camps on s'enviaven els presoners durant aquelles temibles purgues. En Hamit i la Farida havien viscut dies romàntics a Kazan, però ja feia temps que patien, entre tantes detencions i mort. Aconseguien mantenir viva la seva relació amb el somni de donar un futur millor als seus fills. Però en Hamit estava trist perquè tenia tres filles i no tenia cap nen. Per això la Rosa va anar a enviar un telègraf. Per donar la notícia: havia nascut un nen.

El nen s'amagava, embolcallat en teles, dins d'una capsa de cartó. Va ser així com va entrar al compartiment on les nenes esperaven. Dues dones velles que havien ajudat en el part van entrar amb l'Ekaterina, van obrir la capsa i van dir: “Mireu quin nen més bonic. És un petit tàrtar, un germanet que hem comprat aquí a Ulan-Udè”. Va ser una enganyifa per no haver d'explicar a les menudes d'on venien els nens, però la filla gran de l'Ekaterina, la Rosa, va preguntar a la seva mare com podia ser que haguessin comprat un nen amb aquell color de pell en una ciutat plena de mongols amb faccions diferents. La mare no va ser saber què dir, però llavors el menut va estirar les cames i els braços i va començar a plorar.

“El meu naixement va ser l'episodi més romàntic de la meva vida. I aquella primera audiència, la millor” escriuria anys més tard aquell nen, que va ser batejat amb el nom de Rudolf. Rudolf Haménovitx Nuréiev, un dels ballarins més importants de tots els temps. El geni d'ulls ametllats, amb sang tàrtara, que va néixer amb vistes al llac Baikal un fred matí de març del 1938. Un home de gran bellesa que va tenir un naixement preciós, preciós com tot el que va crear al llarg de la seva vida.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.