Mayfair era el barri de moda a Londres a finals del segle XVIII. Hi havia les dones més elegants, els Sirs més altius i les noves modes que arribaven de les colònies britàniques. Era el 1793 i en una llar d'aquest barri de Londres s'hi sentien cops de fusta estranys.

Una nit de 1793 a Londres, un instrument aborigen va ser tocat per primer cop a Europa. De fet, també era el primer cop que s'interpretava una cançó aborigen ja que era la primera vegada que uns aborígens eren a Europa. En concret, dos homes, anomenats Bennelong i Yemmerrawanne, dos homes que sis anys abans de trobar-se al mig del barri de moda de Londres no havien vist mai un home blanc. I aquella nit a Londres anaven vestits seguint la moda anglesa, amb mitges, perruca i camisa. Els havien ensenyat com fer una reverència davant d'una dona i com calia dir bona nit.

Londres, ciutat bruta i fosca, ja feia temps que s'estava convertit en una ciutat refinada. Anglaterra estava deixant de ser una terra de lladres i pirates per convertir-se en un imperi. Cada setmana arribava un ingredient nou per cuinar, una peça de roba preciosa o s'exhibien animals exòtics. O s'exhibien indígenes, com si fossin animals. Si el capità Cook havia portat un jove de Tahití l’any 1793, els protagonistes venien d'Austràlia.

En Bennelong i en Yemmerrawanne, pel que sembla, van tenir encara prou sort. Els van fer dormir a la llar de William Waterhouse, el pare d'uns dels militars enviats a Austràlia per crear-hi una colònia. Els Waterhouse, pare i fill, van interessar-se en els dos aborígens amb certa cura, malgrat que per als londinencs, eren una atracció de fira: dos aborígens vestits amb roba anglesa cridaven l'atenció, certament. Malgrat que el rei no els va rebre, els dos van anar amunt i avall per la ciutat. Jordi III, el monarca, havia exigit que en la colonització d'Austràlia calia intentar, en primer lloc, dialogar amb els indígenes. Així que els dos van ser tractats encara amb prou respecte (comparat amb el que vindria després).

Els Waterhouse van convidar els seus amics i veïns a un sopar amb els dos aborígens, i només un dels presents, l'expert musical gal·lès Edward Jones, va tenir la sensibilitat de considerar música el que, segons altres, eren sons salvatges. Encara es conserven els apunts de Jones, que va mostrar-se molt interessat per descobrir la cultura musical aborigen i els va incloure en un recull de músiques tradicionals publicat el 1811. Va escoltar la cançó uns quants cops i en va crear la partitura per conservar-la. La va batejar com “La cançó de Bennelong”.

Aquesta però, és una cançó trista. La història de com els diferents pobles aborígens d'Austràlia van anar sent conquerits i esclafats és trista i indignant. En Yemmerrawanne va morir a Londres sense entendre gairebé perquè, ja que no podia saber que el pitjor regal que portaven aquells blancs eren unes malalties que va provocar una alta mortaldat entre els aborígens. En Bennelong tampoc va trobar-se bé i va poder embarcar en un vaixell de tornada cap a Austràlia a temps, malgrat que havia descobert durant aquelles nits a Londres una cosa que tampoc l'ajudaria gaire: l'alcohol. I l'alcoholisme encara fa estralls entre els aborígens avui en dia.

No se sap què deia la cançó d'en Bennelong, ja que la transcripció de Jones de la lletra va ser fonètica. Els experts creuen reconèixer que parla de cangurs saltant. La cançó no canta la vida de Bennelong, però està lligada per sempre més a aquest noi nascut on ara s'aixeca Sidney, on va ser capturat pels primers britànics que van aixecar-hi una colònia, ja que tenien l'ordre del Rei Jordi III d'intentar relacionar-se amb les tribus locals. En Bennelong va ser un dels joves capturats perquè aprenguessin anglès i fessin de traductors, però gairebé tots morien per culpa de les malalties que portaven els blancs.

El 1792, ell i un altre jove, Yemmerrawanne, van ser els escollits per viatjar a Londres, on van visitar la Torre de Londres, l'Òpera, entre altres monuments. Un cop va tornar a Sidney, va viure en pau portant una doble vida, entre els anglesos i els aborígens, fins que va morir, segurament, per culpa de l'alcohol. Durant els primers anys la convivència encara va ser prou bona. Però un cop Austràlia va ser convertida en una gran presó britànica i van arribar els aventurers, tot va canviar i va començar l'extermini sistemàtic dels aborígens.

La llar d'en Bennelong, per cert, tenia unes vistes impossibles de millorar. Era on avui en dia s'aixeca l'Òpera de Sidney. Per aquest motiu un dels bars de l'Òpera porta el nom de Bennelong. I per aquest motiu l'any 2010 s'hi va interpretar de forma simbòlica la cançó d'en Bennelong, ja que el llibre escrit per en Jones va ser localitzat en una biblioteca. La cançó va ser enregistrada de nou el 2013 per recordar els 200 anys de la mort del primer home nascut a Austràlia que va visitar Londres, on va ser immortalitzat en gravats i dibuixos. I un cop la seva cançó va quedar documentada, va esperar 200 anys per poder ser cantada de nou. Una cançó que simbolitza com, de mica en mica, els aborígens ho van anar perdent tot.

La podeu escoltar aquí

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.