Jo, de petit, sempre havia pensat que la Sara Montiel no valia gaire la pena com a artista. La veia a les portades de les revistes del cor i tota maquillada a la televisió. La considerava una dona que havia envellit malament, símbol de tot allò que no m'agradava.

I com n'estava d'equivocat! Bé, no escolto la seva música i no miro els seus films, ho admeto. Però quina dona era, la Sara Montiel. Em va costar recuperar-me de l'ensurt quan vaig llegir que la Montiel havia tingut un fill amb en Ramon Mercader. Sí, el català que va assassinar Trotski amb un piolet. El perruquer de Sara Montiel, un tal José de la Rosa, va explicar-ho ara farà un any, un cop l'actriu ja era morta. Resulta que la Montiel era a Mèxic, on va viure durant uns anys i on va convertir-se en una actriu de renom durant l'etapa d'Or del cinema mexicà, als anys 50. De fet, va arribar a tenir el passaport mexicà. Durant aquella època es va quedar embarassada. Ella ho va amagar i no se sabia qui era el pare de la criatura. Ella tenia clar que no era bona idea ser mare sense estar casada, així que el tot plegat va ser un secret fins fa poc. Segons De La Rosa, la nena va néixer després d'una cesària llarga i complicada. A la Montiel li van dir que la nena havia nascut morta per decisió, pel que sembla, del seu representant. Fi de la història? No.

La nena era viva i l'havien donat en adopció. A més, a Mèxic va escampar-se el rumor que el pare de la criatura era Ramon Mercader, que durant els anys 40 i 50 era tan famós com la Montiel per culpa del seu piolet. L'arma homicida en l'assassinat de Trotski. El periodista Carlos Ferrando va arribar a dir que la Montiel li havia confessat la veritat: el pare era Mercader. La història és ben sucosa.

En primer lloc, tenim una espanyola, en ple franquisme, allitant-se amb un comunista. La Montiel tornaria a Espanya per triomfar més tard, però a Mèxic, on havia arribat després d'un breu pas per Hollywood, es va unir als cercles de republicans espanyols exiliats, i va conèixer els pintors Diego Rivera i Frida Kahlo. Curiosament, Rivera i Kahlo eren amics de Trotski, el líder soviètic que havia tingut un paper clau en el triomf bolxevic durant la Guerra Civil Russa. I llavors vivia escapant dels serveis secrets del seu gran enemic, Stalin. Un rumor fins i tot diu que Trotski va arribar a embolicar-se amb la pintora Frida Kahlo. Fos com fos (sembla que només van flirtejar una mica), Rivera i Kahlo admiraven Trotski. I la Montiel anava, en canvi, amb comunistes espanyols de la línia més dura: fidelitat al partit, a Stalin. Hi va haver intel·lectuals que van posar-se de la part de Mercader, el barceloní reclutat pels serveis secrets soviètics per acabar amb Trotski. Un d'ells era Juan Plaza, que va viure una història d'amor amb la cantant i actriu.

Quan Mercader va assassinar Trotski, Montiel tenia 12 anys i vivia a Espanya. Per tant, només es van poder trobar amb el català empresonat. Es podia tenir un fill empresonat? Doncs sí. Llavors a Mèxic era normal obrir les portes a familiars i tenir visites. I Mercader se les va empescar per passar la captivitat en condicions dignes, mostrava una actitud disciplinada dins de la presó i tenia el favor de la pressió dels comunistes mexicans. Per a molts, el català era un heroi. I la Montiel es va sentir fascinada per un home que li treia 20 anys i que es feia passar per un ciutadà canadenc de parla francesa, Jacques Mornard (ningú sabia que no era la seva verdadera identitat). Amb Plaza, el van visitar, això està documentat. No hi ha cap prova, de moment, sobre si la Montiel es va allitar o no amb Mercader.

Fos com fos, Sara Montiel va ser mare d'una nena amb un part molt complicat, li van extirpar l'úter i no va poder tenir mai més fills. Els que va tenir els va adoptar. Mercader va poder sortir de la presó l'any 1960, es va casar amb una dona que el cuidava entre reixes (una nova prova de com n'era de senzill tenir relacions a la presó), va rebre condecoracions a l'URSS i va morir a Cuba sense poder fer realitat un darrer somni: tornar a Barcelona.

Va ser ell el pare d'aquella nena? En lloc de creure la premsa rosa, prefereixo creure els experts. La biografia escrita per Eduard Puigventós sobre Ramon Mercader, un autèntic tresor ben documentat, afirma que segurament no va ser així. Però el sol fet de saber que la Montiel va conèixer en Mercader, ja em va deixar glaçat. La biografia de Mercader (i la seva mare, personatge més oblidat) donaria per un film més bo que aquells de la Montiel. De moment, ha donat per bons documentals, com Asaltar los cielos de José Luis López Linares i Javier Rioyo, i llibres magnífics com el de Puigventós.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.