Un dia reps una trucada que et canvia la vida. Descobreixes que tens una filla, i per acabar-ho d'adobar és rica i famosa. I tu no saps com reaccionar.

A la filla, però, la trucada també li canvia la vida, ja que creia que el seu pare havia mort quan ella encara no havia nascut. I resulta que el pare és viu i el podrà conèixer. Va ser una situació complicada per a una família trencada. De fet, la filla va debatre amb el seu marit si era necessari trobar-se amb el seu pare. Finalment, el marit va aconsellar-li que ho fes i ella el va convidar a casa seva, a Suècia. La filla era Anni-Frid Lyngstad, la cantant castanya d'ABBA. I el marit, el també membre del grup Benny Anderson.

Per quina raó l'Anni-Frid va dubtar sobre si era una bona idea conèixer el seu pare? Doncs perquè el seu pare era un oficial de l'exèrcit nazi. Un avi alemany que havia rebut una trucada on li deien que tenia una filla i que aquesta era cantant d'ABBA. Ell coneixia el grup. La trobada es va produir i cap dels dos va voler parlar gaire sobre com havia anat. Van mantenir el contacte, però mai s'han considerat una família unida. No ho podien ser.

El cas de l'Anni-Frid Lyngstad explica un episodi fosc de la història de Noruega. La cantant d'ABBA, de fet, no era sueca de naixement: era noruega. I formava part del grup de gairebé 12.000 noruecs fills de soldats alemanys, els coneguts com a Tyskerbarnas. Fills d'un experiment terrible, fills de famílies trencades.

Per explicar el cas d'aquests 12.000 noruecs cal parlar del programa Lebensborn (Fonts de vida), ideat per Heinrich Himmler el 1935 per fomentar el naixement de nens purament aris. Inicialment, la idea d'aquest programa era donar la possibilitat a dones "racialment pures" de donar a llum en secret, com a acte de servei. Els nens després eren donats en adopció. Si inicialment el projecte era una mena de guarderies, la idea va anar evolucionant, van crear centres on les dones fidels al règim hi anaven per tenir relacions amb oficials de l'SS amb l'únic objectiu de parir molts nens. Himmler però, va anar més enllà i va iniciar un programa de segrest de nens rossos als països conquerits per donar-los a famílies alemanyes. En el cas de Noruega, en considerar les seves dones àries, es va crear un projecte per aparellar soldats de les SS amb dones locals. El resultat va ser 12.000 naixements.

Al final de la guerra, les dones que havien participat en aquest programa, algunes per convicció, d'altres per por i d'altres per ignorància, van ser agredides. Se'ls va rapar els cabells al mig del carrer, van ser apartades de la societat i, en casos puntuals, assassinades. La societat noruega tampoc va voler saber res d'aquells fills, i molts d'ells van ser tancats en centres de menors o en psiquiàtrics. Aquests nens van ser víctimes d'actes terribles. L'associació que defensa els seus drets va documentar casos de nens tractats com gossos, lligats a un pal i dormint al carrer, abusos sexuals i vexacions públiques. Ser fill d'un nazi els tancava les portes.

La mare de l'Anni-Frid va ser llesta i va aconseguir fugir a temps amb la seva mare i el nadó, acabat de néixer. La nena havia nascut quan el seu pare ja havia estat replegat a Alemanya. La futura artista va créixer pensant que el pare, Alfred Haase, havia mort quan el vaixell entre Oslo i Hamburg havia estat enfonsat pels aliats. Però no era cert.

La família va trobar una llar a Suècia, a un petit poble, on ningú coneixia el seu cas. La mare, la Synni, va morir de malaltia jove, i la nena va créixer amb l'àvia. Amb pocs lligams amb el passat, va poder fer fortuna a Suècia sense sentir-se noruega, sense pensar gaire en qui havia estat el seu pare. Tres dècades més tard però, es va retrobar amb el passat. L'Alfred s'havia jubilat després d'anys de pastisser. No tenia crims de guerra documentats, però havia militat al partit Nazi. Semblava penedit del seu passat. Però no va ser a temps de poder refer una relació amb la seva filla. De fet, ell pensava que no en tenia, ja que la Synni no li havia parlat del seu embaràs quan es van separar.

L'Anni-Frid es va retirar relativament jove de la música i anys més tard va admetre que havia patit depressions. Segons Benny Anderson, el retrobament amb el passat no havia ajudat a animar l'Anni-Frid. I de fet, es van divorciar. Des de llavors, ella ha viscut diverses relacions sentimentals, especialment amb membres de diferents aristocràcies europees. Viu a Suïssa. No s'ha involucrat gaire en la lluita de l'Associació dels Tyskerbarnas, els noruecs fills d'aquell experiment que han patit tant. “Si ha triomfat ha estat perquè va criar-se a Suècia. A Noruega, no ho hauria pogut fer” va dir en el seu moment el seu portaveu, Tor Brandacher.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.