Les parets de l'habitació de la Sofia eren plens de dibuixos i d'escrits. Papers enganxats per tot arreu. Quan el pare entrava a la cambra, s'ho mirava tot amb cara de preocupació. L'Anna, la germana gran, no tenia dibuixos. Però tenia llibres. No, les seves filles no anaven pel bon camí.

La Sofia tenia tot just 10 anys i la seva passió eren les matemàtiques. Es dedicava a fer uns càlculs casolans que la majoria d'universitaris de l'època no sabien fer. L'Anna, amb qui la Sofia tenia una bona relació, era una somiatruites que llegia llibres d'aventures.

De gran, la Sofia va acabar entenent una mica al seu pare, sense justificar-lo. Però de nena, no podia aguantar que no li donés suport i considerés una ximpleria aquella dèria seva de fer operacions matemàtiques. Anys més tard va recordar la infància, a la finca familiar no gaire lluny de Vitebsk, a Bielorússia. Una zona plena de camperols, de gent modesta, de por. Un lloc on si volies triomfar, havies de marxar ben lluny, com feia, més o menys durant la mateixa època, un jove pintor jueu nascut a prop, Marc Chagall.

El pare de la Sofia i l'Anna era polonès, però formava part de l'exèrcit imperial rus i parlava rus a casa, com si volgués amagar els seus orígens per poder ser promocionat a l'Artilleria. La seva dona era alemanya, però una de les àvies era gitana. Malgrat que havia nascut a Moscou, on estava destinat el pare, la Sofia i l'Anna eren filles d'una època i d'una regió, Bielorússia, on les llengües, religions i nacions vivien barrejades. Però també era una mala època per ser dona. 

Quan encara eren menudes, les dues nenes ja eren de tornada a Moscou amb la seva família. La família pretenia destacar a la vida burgesa moscovita. Concerts, llibres en francès i balls. Les nenes havien de ser princeses, aprendre a tocar un instrument i esperar que un home, amb sort ben plantat, demanés la seva mà. Però l'Anna, tot un corcó, es passava hores i hores llegint els llibres d'aventures que li deixava un oncle una mica bohemi. 

Un altre oncle, més centrat, s'entenia més amb la menuda Sofia. Ell va entendre que la nena era un geni i va convèncer els pares perquè contractessin un professor de ciències privat per a la Sofia. El professor era el Doctor Strannoliubskii, un matemàtic que anava a contracorrent, ja que defensava que les dones tenien dret a rebre la mateixa educació que els homes. Llavors a Rússia una dona no podia ser universitària. El Dr. Strannoliubskii va entendre el potencial de la Sofia i la va animar per estudiar fort matemàtiques.

Però a mesura que la Sofia es feia gran, el pare li posava pals a les rodes. Rússia, de mica en mica, anava dividint-se en qui defensava que el vell règim i qui volia canviar-ho tot. I frustrades, la Sofia i la seva germana Anna van anar acostant-se a les noves tendències polítiques: es van fer socialistes. Rússia vivia una època d'atemptats, persecucions i reunions prohibides. 

Les dues germanes veien frustrades com la societat els negava oportunitats. La Sofia no podia entendre com és que per anar com a oient a l'Universitat, si eres dona, et calia el permís del pare o del marit. La solució va ser casar-se amb Vladimir Kovalevski, un altre geni, en aquest cas en la paleontologia. En Vladimir també era de la mateixa regió de Bielorússia, de Vitebsk, també era socialista i també volia fugir. Era un brillant, però també patia fortes depressions. Fos com fos, van fugir de Rússia plegats. Darrera quedava l'Anna, que volia ser periodista. I va ser en un diari d'esquerres que va conèixer un escriptor de caràcter amb qui va començar una relació no gaire tranquil·la. L'escriptor es deia Fiódor Dostoievski.

El jove matrimoni va buscar fortuna a Heidelberg, Alemanya, on la Sofia va poder entrar a la universitat l'any 1869, però només com a oient. La ràbia que sentia dins per no poder estudiar com els homes li donava força per no rendir-se. Amb en Vladimir s'hi portava més o menys bé i, de fet, van tenir una filla, batejada com la mare. Junts viatjaven per Europa buscant noves oportunitats. En Vladimir va semblar fer fortuna a Londres, on la parella va conèixer Thomas Huxley i Charles Darwin. Però quan van arribar les notícies de la revolta de la Comuna de París, els dos van decidir marxar a França per ajudar. Una de les raons per fer-ho era que a París hi era l'Anna. La germana ja havia partit peres amb Dostoievski, havia marxat exiliada i ara era la parella d'un revolucionari francès, Víctor Jaclard. L'Anna i en Víctor s'havien casat a Suïssa, on havien compartit hores i hores de sopars i xerrades amb un altre rus que volia canviar el món: Mikhaïl Bakunin. Quan la Sofia va arribar a París, la revolta ja havia estat esclafada i ella va haver d'ajudar a curar les ferides d'en Victor Jaclard, que va salvar la pell gràcies a la germana de la seva dona.

Les dues germanes van seguir en contacte, malgrat que van intentar canviar el món per camins diferents: una des de les universitats i l'altra des dels carrers. El talent de la Sofia va fer que fos recomanada per anar a estudiar a la Universitat de Berlín amb el professor Karl Weierstrass, considerat el millor matemàtic de l'època. Weierstrass tampoc podia obrir-li les aules, però va agafar-la com a alumne en privat. Plegats, van fer treballs brillants sobre les equacions diferencials en derivades parcials i van especialitzar-se en la dinàmica de moviment dels anells de Saturn. Aquest darrer treball era tan brillant, que la Sofia va aconseguir, finalment, un doctorat. En aquest cas, per la Universitat de Göttingen. Era el 1874 i la Sofia era la primera dona a aconseguir-lo. Aquell mateix any, l'Anna tornava a Rússia acompanyada del seu marit, en Victor. Els dos havien aconseguit escapar de la presó, on havien estat tancats per les seves accions, gràcies al pare de l'Anna, que no compartia el seu estil de vida però no podia aguantar el dolor de saber que estava presonera. L'Anna i en Victor van arribar a viure durant una temporada a la casa de Karl Marx, a Londres, a qui coneixien de l'època de la Primera Internacional, i finalment, van anar a Moscou, on en Victor va fer de professor de francès. 

El 1883, el marit de la Sofia, en Vladimir, va suïcidar-se a Moscou, on intentava introduir sense gaire èxit les idees del seu admirat Darwin. I la Sofia va acceptar una proposta per marxar a Estocolm, on les dones també lluitaven pels seus drets. Aquí va ser contractada com a professora a la universitat local, una fita sense precedents. La Sofia Kovalevskaya va morir als 41 anys, just quan tot semblava funcionar. Havia rebut importants premis a França i fins i tot a Rússia li havien donat plaça a l'Acadèmia de les ciències russes. Però en un viatge de plaer, va caure malalta a Gènova enmig d'una epidèmia que va cobrar-se la vida d'un milió d'europeus. Coses de la vida, aquella mortaldat és coneguda com la “grip russa”.

L'Anna i en Víctor van morir anys més tard a França, on van arribar fugint de nou de Rússia després de l'assassinat del Tsar Alexandre II en mans de terroristes nihilistes que solien trobar-se amb ells dos. Les dues havien ajudat a canviar el món. Però el món encara havia de canviar molt més.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.