Ho, Ho, 'Hooligans'! (Versió segle VI)

Oblideu-vos de les barras bravas, dels hooligans anglesos o dels nanos-molt-macos del Barça. Ningú ha fet tant de mal i ha tingut tant poder gràcies a un esport que els blaus i els verds. Ells van fer tremolar tot un imperi a Constantinoble l'any 532.

El poeta Juvenal ho va expressar prou clarament: fa segles, el poble volia pa i circ. I el circ va esdevenir un dels centres de gravetat de l'Imperi Romà, amb les seves curses de quadrigues i els gladiadors. Quan l'Imperi es va dividir en dos i Constantinoble es va endur la glòria de Roma, això no va canviar. El circ i l'hipòdrom eren elements clau de tota ciutat nostrada, amb incidents entre els aficionats dels diferents equips que solien acabar amb morts. L'emperador Anastasi de fet, havia prohibit al segle V les lluites entre gladiadors i animals per intentar controlar una mica la situació, i va deixar les curses de quadrigues com a únic gran espectacle.

L'hipòdrom es va convertir en un centre de poder a Constantinoble, just a sota del Palau Imperial. A sota, literalment, ja que l'emperador tenia un balcó privat al seu palau per veure les curses. I per sentir els insults del públic, perquè els seguidors dels dos grans equips, els blaus i els verds, s'havien convertit en grups armats que prenien partit en les disputes polítiques o religioses de l'època. Per quatre dinerons es deixaven comprar. Durant els vells temps de Roma havien arribat a existir quatre equips importants, però els vermells i els blancs havien acabat desapareixent.

Controlar els blaus i els verds, doncs, tenia la seva importància. Els blaus solien identificar-se amb les classes més benestants. Els verds, eren més populars. Cada disputa política arribava a l'hipòdrom. I entre cursa i cursa es cantaven càntics polítics. Les cròniques parlen d'emboscades entre les aficions, com per exemple una dels verds als blaus dins de l'hipòdrom mateix -i amb ganivets- que va causar més de 3.000 morts. O baralles per motius tan diversos com protestar pels impostos o els èxits de Porfiri, un Figo de l'època que va canviar d'equip tres cops. En una època en què el cristianisme encara esbossava el seu discurs, els aficionats d'equips de quadrigues van arribar a assassinar persones en funció del que pensaven sobre Jesucrist. Els verds per exemple, van donar suport al Monofisisme, un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina. Els blaus, en canvi, defensaven que Jesús reuneix en ell una doble natura: la humana i la divina. Si no pegaves al rival per una cursa, el podies pegar per la natura de Crist. El mateix Porfiri, que va ser estimat i odiat pels dos equips, va celebrar un triomf deixant-se portar per la gent pels carrers. I acte seguit, van cremar una sinagoga. Fet que va unir a les dues aficions.

Sí, de tant en tant s'unien. Que li diguin a l'emperador Justinià. Aquest emperador havia conquerit terres, assegurat les fronteres i construït grans edificis. Era un gran monarca i somiava en recuperar totes les terres del vell Imperi Romà. Però els hooligans el van fer patir. Ell era un aficionat dels blaus i la seva fascinant dona Theodora, filla d'una família de verds. I per demostrar aquesta neutralitat, va ordenar penjar d'un arbre un grup de verds i blaus que havien protagonitzat una baralla multitudinària. Pel que sembla, la gent anava calenta pels nous impostos i aquest incident va fer esclatar-ho tot. A més, els botxins van resultar no tenir gaire traça i dos condemnats van quedar mig penjats, sense acabar de morir. La gent que presenciava l'execució va tallar les cordes, els va salvar i els va amagar en una església. Curiosament, els dos supervivents eren un blau i un verd. Un de cada.

A la següent cursa, les dues aficions es van posar d'acord per demanar el perdó per aquests dos brètols. De mica en mica, la situació es va anar escalfant i tot cantant la paraula “Nika” (victòria), els blaus i els verds van intentar assaltar el Palau Imperial al final de les curses del dia. Durant cinc dies, l'emperador va quedar assetjat a casa seva. I la ciutat va ser saquejada, ja que la major part de tropes eren a les fronteres, lluitant. L'església de Santa Sofia, per exemple, va ser destruïda. Els blaus i els verds van arribar a proclamar un nou emperador: Hypatius, un nebot de l'emperador. I el van asseure al tron de l'hipòdrom.

Justinià, contra les cordes, va rebre finalment els reforços de tropes i, aconsellat per la seva dona, va aprofitar que els cabdills dels blaus i els verds eren a l'hipòdrom reunits per idear un contraatac. Com sol passar, no totes les fonts coincideixen, però una versió diu que va enviar un eunuc per parlar amb els cabdills dels blaus. Aquest eunuc, anomenat Narses, hauria donat or als blaus i els hauria recordat que estaven entronitzant a un declarat seguidor dels verds, l'Hypatius. Amb sacs plens de diners i una frase llesta de l'estil “l'emperador és blau”, va aconseguir que aquests marxessin de l'hipòdrom. Acte seguit, les tropes van massacrar els aficionats verds. Una versió diferent diu que, directament, les tropes van entrar a sac enduent-se per davant blaus i verds.

Fos com fos, la revolta coneguda com a “Nika” va causar 30.000 morts. Gairebé li va costar el càrrec a Justinià, però aquest va saber aguantar, va executar Hypatius, va aixecar una nova Santa Sofia (la que veiem ara convertida en mesquita) i va controlar de forma més severa el que passava just a sota la seva finestra del palau, a l'hipòdrom.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.