Segur que l’has sentit mil cops. És aquella magnífica cançó que sona als funerals dels policies nord-americans a les pel·lícules. O potser l'has sentit en versió gospel o amb gaites escoceses.

Amazing Grace és un dels himnes religiosos més famosos. Un himne que parla d’obrir els ulls, adonar-te dels teus pecats i millorar. Mai és massa tard. O això pensava, amb raó, els seu creador.

La vida de John Newton no sembla que encaixi gaire amb l’espiritualitat d’Amazing Grace, de fet. Però et permet entendre com algú, ja vell, decideix canviar. Nascut a Londres (1725), Newton tenia una mare molt cristiana i un pare molt poc cristià. El pare era mariner, i els mariners, llavors, deien paraulotes, s’emborratxaven i les feien de tots els colors. Malauradament, la mare va morir jove, així que en Newton estava destinat a creuar mars. 

Era un jove indòmit. Abans de fer 20 anys ja havia perdut moltes feines, havia decebut el seu pare i s’havia barallat amb tothom. Quan un vaixell li donava feina, ell la perdia. La justificació era el seu amor per una jove que havia conegut, la Polly. Sempre que podia, s’escapava per veure-la. I els vaixells salpaven sense ell, que es quedava a terra i sense feina. Per sort, llavors del Regne Unit en sortien milers de vaixells, ja que l’imperi ja era la major potència naval de tots els temps. Per desgràcia, la marina anglesa era poc diplomàtica. El que en John no podia imaginar era quin seria el següent vaixell on acabaria enrolat.

Per construir un imperi calen ambició i pocs escrúpols. I la marina britànica complia les dues condicions. El gran sistema per engreixar les tripulacions de les naus era un sistema de lleva prou curiós: buscar joves pels pubs i carrers, deixar-los estesos a cops de garrot i despertar-los a dalt d’un vaixell. Milers de joves van acabar així a la marina. Un d’ells va ser en John.

I aquí comença l’aventura. Inicialment, en John, en ser un bon mariner, va caure en gràcia. Però també era un corcó i, quan va intentar desertar, va canviar la seva fortuna. En John va acabar lligat a coberta rebent les fuetades que un desertor mereixia. Tal com era, va arribar a pensar en assassinar el capità. Però la seva oportunitat va sorgir quan el seu vaixell, l’HMS Harwich, va coincidir camí de l’Índia, a la costa africana, amb la nau Pegasus, una nau que es dedicava al comerç d’esclaus. En John va aconseguir formar part d’un intercanvi de mariners entre les dues naus. Pel que sembla, a la nova embarcació va caure tan malament, que ràpidament se’l van treure de sobre. 

Amb 23 anys, John Newton va ser abandonat a la costa africana, on Adam Clowe, un traficant d’esclaus de Liverpool que coneixia la seva família, feia negocis. Segurament en John va pensar que s’havien acabat els seus problemes en trobar-se amb l’Adam Clowe, però no. En Clowe va deixar el jove mariner en mans de la seva amant, una "reietona" africana local coneguda com Princesa Peye. En Newton mai va parlar gaire sobre aquella època que va definir com “llibertina, infidel i esclavista”. La Princesa Peye s’havia fet d’or traficant amb esclaus. A la costa, hi tenia el seu reialme, on feia arribar els esclaus capturats a l’interior que, posteriorment, en Clowe portava cap al Carib. Molts esclaus acabaven abans a la cort de la Princesa, qui pel que sembla, es divertia torturant, abusant i maltractant els joves més atractius. I malgrat que en John era anglès, va tenir la mateixa sort. Durant dos anys, en John va ser esclau de la Princesa Peye, i va patir tot tipus d’abusos. Molts d’ells, sexuals. Després d’uns anys d’infern, en John va ser rescatat per un capità que havia rebut l’encàrrec del seu pare de buscar-lo.

Va ser en aquell viatge de tornada a casa, el 1748, quan en John va tenir una visió. Durant una tempesta davant la costa irlandesa, va despertar-se cridant a Déu. Segons recordava, la tempesta havia acabat i ell s’havia adonat que no podia viure en pecat, que calia abraçar de nou el cristianisme. Un cop va tornar, va abandonar l’alcohol i va estudiar idiomes, convençut que volia dedicar-se a fer arribar a tothom la paraula de Déu.

¿Fi de la història? No, curiosament no. Seria previsible pensar que en John va dedicar la resta de la seva vida a fer bones obres un cop havia vist la llum, però un cop a Anglaterra, va passar-se una dècada treballant com a... traficant d’esclaus. Va seguir creuant els mars portant esclaus des de l’Àfrica a Amèrica. En John va casar-se amb la seva estimada Polly i, finalment, el 1955, va deixar de creuar l’oceà per problemes de salut. Inicialment va trobar feina al port de Liverpool. Però mica en mica va orientar la seva vida per fer-se pastor protestant. Entre l’any 1767 i l’any 1779 va començar a treballar amb el poeta William Cowper en himnes com Amazing Grace.

Però seguia sense dir res sobre l’esclavitud. No va ser fins l’any 1788 quan Newton, amb més de 60 anys, va sumar-se a la lluita per demanar l’abolició de l’esclavitud. Abans de morir, va declarar en comissions davant del Parlament, va escriure un llibre i feia sermons cada cap de setmana contra els esclavistes. Newton va ser pecador abans que bon cristià. Va ser esclau, esclavista i contrari a l’esclavitud, en aquest ordre. Va cantar cançons porques a les tavernes i va escriure un himne religiós preciós. I va demostrar que mai és tard, si vols ser millor. “Abans estava perdut, ara m’he trobat. Abans estava cec, ara ja hi puc veure”, com diu Amazing Grace.

 

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.