Si aquest estiu viatgeu pel sud de Croàcia segur que acabareu a Split. La ciutat més gran de Dalmàcia banyada per la mar Adriàtica, que emergí a recer de l’emperador Dioclecià, és un dels grans atractius turístics del país juntament amb Dubrovnik. També ho és a nivell futbolístic no debades hi juga un dels clubs més històrics dels Balcans, l’HNK Hadjuk Split.

Tot i ser fundat a Praga el 1911 per un grapat d’estudiants quan l’actual capital txeca formava part de l’Imperi Austro-hongarès, des dels seus orígens el club s’alineà amb el nacionalisme croat. D’aquí el seu nom, hadjuk (l’heroi que desafiava als ocupants), tota una declaració d’intencions. Durant la Segona Guerra Mundial, Split restà sota domini italià d’ençà 1941. En ple conflicte el règim de Mussolini oferí a l’Hadjuk la possibilitat de participar a la lliga italiana, però els croats refusaren la proposta. Tampoc col·laborà amb els ústaixes pronazis atès que el club s’identificà amb la resistència partisana liderada pel mariscal Tito.

Malgrat que avui en dia el seu màxim rival esportiu és el Dinamo de Zagreb, amb el que disputa l’anomenat “derbi etern de Croàcia”, durant molts anys el seu principal adversari fou l’Anarh, l’actual RNK Split, l’altre equip de la ciutat.

Fundat el 16 d’abril de 1912 com a HRŠD Anarh al número 7 del carrer Plinarska, on residia Šimun Rosandić, qui es convertí de facto en el seu primer president i també exercí com entrenador i jugador. El seu nom feia referència a les simpaties vers l’anarquisme i la classe obrera dels seus joves promotors. L’entitat fou inscrita oficialment al registre el 25 de juliol d’aquell mateix any. Entre els seus primers associats trobem estudiants d’escoles de formació professional i treballadors que acostumaven a exercitar-se en el prat on es reunien els escolars per jugar a futbol. En aquella època els seus jugadors vestien una samarreta blanc-i-blava a ratlles verticals, tot i que posteriorment el color que monopolitzà l’uniforme de l’entitat va ser el vermell.

En aquells anys el seu màxim rival no fou l’Hadjuk ni l’Unitas, sinó l’Edera, l’equip dels italians residents a Split promogut pel doctor Ernest Ilić i sorgit de la Societat de Gimnàstica i Esgrima. Els partits que jugaven ambdós conjunts sovint acabaven en picabaralles i agressions protagonitzades, fins i tot, pels pares dels propis futbolistes. Aquesta extrema rivalitat, però, acabà quan el maig de 1915 Itàlia declarà la guerra a l’Imperi austro-hongarès, fet que provocà el cessament de les activitats de l’Edera a Split.

Poc abans, el 1914, coincidint amb el regicidi de Sarajevo que acabà amb la vida de l’arxiduc Francesc Ferran a mans del nacionalista serbi-bosnià Gavrilo Princip, les autoritats havien ordenat la dissolució del club perquè aquest es va negar a hissar una bandera negre en senyal de dol.

A la fi de la Gran Guerra, el 15 de gener de 1919, el club va reprendre l’activitat sota el mateix nom, Anarh (anarquia) gràcies a l’embranzida de Rikard Kolombatović, un dels seus antics fundadors. Fou aleshores quan l’entitat fitxà al seu primer tècnic amb experiència a les banquetes, Nikola Gazdić, provinent de l’Hadjuk. Precisament, el 16 de març de 1919 el club disputà el seu primer partit oficial tenint com a rival l’Hadjuk. Un debut per oblidar que acabà amb un 11 a 0 a favor dels Majstori s mora. Poc després, però, les coses serien diferents. Durant un triangular que tornà a emparellar a ambdós equips una decisió arbitral degenerà en greus incidents i agressions. Aquells fets provocaren que el cap de la policia local, Bojanović, retreiés als dirigents de l’Anarh el rerefons polític del club i decidís suspendre les seves activitats. Per solucionar l’atzucac i les malfiances de les autoritats els membres de l’entitat acceptaren canviar el nom del club, que a partir d’aleshores passà a anomenar-se JNSK Jug (club de futbol socialista iugoslau Jug).

Sota aquesta nova denominació el desembre d’aquell mateix any reinicià la pràctica esportiva. Malgrat la modificació el govern continuà controlant als seus membres. 

Només dos anys després, el 21 de juliol de 1921, durant uns aldarulls s’assaltà i incendià la seu del club, identificat pels agressors amb el comunisme, davant la passivitat de les forces de l’ordre. Tota la documentació i els trofeus del Jug foren destruïts. Davant aquestes continues traves els dirigents projectaren fusionar-se amb l’Slàvia, però una nova prohibició impossibilità dur a terme l’acord. Finalment el Jug s’aixoplugà dins un petit club d’estudiants de la ciutat que el maig de 1922 també va ser vetat.

La primavera de 1929 l’entitat, aleshores coneguda com HAŠK (Club d’esports croat amateur), novament canvià de nom per evitar problemes amb les forces de l’ordre. A partir de llavors passà a ser conegut com JSK Split (Jugoslavenski sportski klub Split). L’any següent, el 21 de setembre de 1930, va dur a terme la seva primera assemblea al Café Zora, situat al carrer Kresimir. Tres anys més tard l’equip obtingué una plaça per disputar la Lliga nacional, la màxima categoria del futbol iugoslau de l’època. Per afrontar el repte fitxà a un entrenador estranger, l’austríac Hans Block. Tot i guanyar-se l’ascens als terrenys de joc les autoritats impediren que l’equip competís al màxim nivell. A banda d’haver de jugar noves fases de qualificació, diversos dels seus futbolistes foren cridats a files, minvant així el seu potencial. Tot plegat impossibilità l’estrena del club a la lliga 1933/34, ja com a RNK Split. Malgrat aquests entrebancs, la moral dels seus seguidors restà intacte. Així ho demostrà que en aquell període el RNK s’erigís en el club dels treballadors d’Split, en part, gràcies a la seva vinculació al comunisme, fet que provocà que canviés els colors del seu uniforme pel vermell que encara llueix en l’actualitat.

Evidentment el compromís polític de la institució restà inalterable. Així s’evidencià el 1936 quan coincidint amb l’inici de la Guerra Civil espanyola el club organitzà un reclutament –no massa reeixit– entre els seus socis per integrar l’expedició de prop de 1.700 voluntaris iugoslaus que marxaren a defensar la legalitat republicana i lluitar contra el feixisme. La majoria d’aquests combatents, molts dels quals eren militants de l’aleshores il·legal Partit Comunista de Iugoslàvia, s’enquadraren als batallons Dimitrov i Duro Daković de les Brigades Internacionals que combateren al front d’Aragó.

A nivell esportiu, la temporada 1938/39 l’equip va quedar campió de Dalmàcia, un èxit que el classificà directament per jugar el campionat croat-eslovè la temporada següent on no va fer un mal paper atesa la setena posició que obtingué.

Tot es capgirà arran de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. L’adhesió de Iugoslàvia al Pacte Tripartit de països afins a l’Eix provocà la rebel·lió de la població de Belgrad i un cop d’estat militar. La resposta d’Hitler fou bombardejar la ciutat en el marc de l’Operació Càstig i envair el país. En paral·lel, es proclamà l’Estat independent de Croàcia, un règim titella aliat dels nazi-feixistes, com evidencià la donació de la Dalmàcia, Ístria i altres territoris als italians per satisfer l’irredemptisme del Duce.

Una primera conseqüència del conflicte bèl·lic va ser la suspensió del campionat de lliga 1940/41. De fet, el derbi d’Split entre l’Hadjuk i el RNK, jugat el 19 de març de 1941, fou el darrer partit oficial dels dos conjunts fins la postguerra. Ambdós, però, afrontaren de manera diferent la contesa. Així, mentre el RNK decidí cessar tota activitat com a mesura de protesta, l’Hadjuk continuà jugant encontres amistosos.  Aprofitant l’aturada diversos jugadors i socis del RNK s’enrolaren a les unitats partisanes que resistien als ocupants.

En aquest context, el 26 d’agost de 1941 alguns d’aquests futbolistes i associats, enquadrats en l’anomenada Primera Brigada d’Split, foren capturats a Košute per tropes italianes i milicians ústaixes durant els combats que es duien a terme prop de la localitat de Sinj. Tots ells, sense excepció, van ser afusellats dotze dies després a Ruduša, un suburbi industrial proper a Sinj. Anys més tard en el lloc on foren executats s’hi aixecà un monument per homenatjar-los. Es calcula que durant la Segona Guerra Mundial moriren 120 jugadors i socis del RNK Split, entre els quals hi havia Ante Čerina, Šimun Stojanac, Dragutin Rogulj, Mirko Dujmić o Antun Popović.

Després de la guerra l’equip, com la resta d’entitats esportives del país, tractà de tornar a la normalitat. Així, el 17 d’agost de 1945 es va reunir l’anomenat Comitè Iniciativa que fou l’encarregat de reorganitzar el club, que aleshores comptava amb un important seguiment per part dels treballadors de les drassanes locals. A Split el futbol tornà aquell mateix any. El 23 de setembre es va disputar el primer partit de la postguerra que enfrontà a l’Hadjuk contra el Šibenik. Un encontre que presenciaren 2.500 espectadors. El gener de 1946 es va tornar a disputar el campionat de lliga a Croàcia. Un any més tard, a finals de 1947 l’esport patí una reorganització inspirada en el model soviètic que comportà la fusió de diverses entitats. Però aquesta ja és una altra història. Des de llavors el RNK vagà per les divisions inferiors del futbol croat. Una situació que s’agreujà amb la dissolució de Iugoslàvia i l’establiment d’un Estat croat independent el juny de 1991.

Mentre l’Hadjuk s’erigia en un club guanyador, el RNK Split restava a l’ombra del seu antic adversari. Malgrat tot els seguidors crveni (rojos) continuen somiant que, tard o d’hora, tornaran a vèncer a l’Hadjuk en un derbi ciutadà.
 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.