Nicola Stame vivia al barri de San Lorenzo, a pocs metres de la Piazza dei Sanniti on, uns anys més tard, soparia per darrera vegada Pier Paolo Pasolini abans de ser assassinat. Al barri de San Lorenzo, des de sempre, la gent mira de forma desafiant els uniformes i els polítics. És un barri amb caràcter, de rebels. Stame doncs, s'hi sentia com a casa.

Els veïns gaudien de la companyia d'en Nicola. Quan feia calor, les finestres s'obrien i els avis treien les cadires al carrer, tothom escoltava com del pis d’en Nicola en sortia la seva veu. En Nicola era cantant d'Òpera. I entretenia les seves tres filles amb les àries que després interpretava sobre l'escenari. Fill de la ciutat de Foggia, a la Pulla, en Nicola tenia una rialla que es contagiava i idees fermes. Com molts altres veïns, s'havia negat a fer-se membre del Partit Nacional feixista. En Nicola era un rebel.

Via Torino

A uns 30 minuts caminant de casa, en Nicola tenia l'Òpera de Roma, a Via Torino. Cada dia passava per davant de l'estació de Termini, enfilava aquest carrer i entrava a l'Òpera, on es deixava portar pel bel canto, les cançons populars i els nous estils de l'època. Un dels seus primers papers va ser a Il Trovatore de Verdi. El 1939, en Nicola era sobre l'escenari preparant Turandot de Puccini. Li tocava fer de Calaf, un personatge que s'estimava. Sobre les velles fustes de l'Òpera, en Nicola omplia el pit cantant el Nessum Dorma entre la satisfacció dels assistents. Però a diferència del text que cantava, el seu nom sí que era conegut. Un dia de 1939, la policia va interrompre l'assaig i en Nicola va ser detingut per activitats contràries al règim feixista. Va ser torturat i interrogat durant quatre mesos. Cada nit, a la presó de Regina Coeli, en Nicola es dedicava a cantar les cançons més alegres que recordava, per animar els altres presos. Un dels joves detinguts que el va escoltar era un nano del barri del Trastevere, Claudio Villa, que després de la guerra seria un dels cantants romans més estimats. Quan el van deixar anar, va passar a ser considerat com una persona sospitosa. En Nicola sabia que això volia dir que el vigilarien per sempre més.

Via Tasso, 145

Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, en Nicola va ser mobilitzat perquè sabia pilotar avions. Sempre vigilat, el van obligar a combatre. Ell va acceptar, ja que com altres opositors, pensava que tenir experiència militar podria servir per enderrocar Mussolini. Dit i fet. Quan Itàlia va quedar dividida el 1944, en Nicola va rebutjar una oferta per anar a cantar als Estats Units per seguir a Roma i militar a un grup comunista de la resistència anomenat Bandiera Rossa. El cantant d'òperes va passar a cantar el Bella Ciao i vivia en la clandestinitat, ja que la seva llar, a Via dei Volsci, estava vigilada. El 23 de març del 1944, la resistència va assassinar 33 militars nazis a Via Rasella. En Nicola no va participar en aquesta operació, però la reacció dels nazis va ser temible. Albert Kesselring, el màxim responsable militar alemany a Itàlia, va ordenar centenars de detencions, ja fossin justificades o no, per executar 10 italians per cada soldat mort. Més de 300 persones van ser detingudes. En Nicola, també. Els van portar al temible centre de detenció de Via Tasso, on va ser torturats.

Via Ardeatina, 174

El 24 de març, 335 persones van ser executades a les fosses Ardeatines. Els soldats alemanys van treballar de forma frenètica per poder complir les ordres: 10 morts per cada soldat alemany. Un dels caps de les SS, Erich Priebke, es va encarregar de la tasca. Aquell dia es van executar jueus que ja estaven detinguts, altres que tenien controlats però s'havien lliurat de la deportació per haver estat amics de Mussolini, antics militars feixistes que havien traït Mussolini, veïns de la zona, gent amb passat a partits d'esquerres o militants com en Nicola, que eren vigilats pels serveis secrets. Tots van ser portats al sud de la ciutat, a les fosses Ardeatines, unes antigues caves de sorra, molt a prop de les velles catacumbes cristianes visitades per tants pelegrins. Els cossos van ser enterrats amb calç, però alguns, un cop executats, van ser decapitats. Un d'ells va ser el cos d'en Nicola.

Una de les filles d'en Nicola, la Rosetta, presideix l'Associació de famílies dels màrtirs caiguts per la llibertat d'Itàlia. El 2007, va ser condemnada per difamar Erich Priebke, que havia estat localitzat vivint a l'Argentina. Priebke havia fugit gràcies al suport d'un bisbe italià i durant dècades va viure plàcidament a terres argentines, fins que va ser localitzat, extradit i jutjat a Roma pels crims de les fosses Ardeatines. Condemnat a cadena perpètua, va reclamar fins el final poder ser indultat per motius de salut, però va morir en arrest domiciliari a Roma. Priebke va demanar ser enterrat a l'Argentina amb la seva dona, però el govern argentí no va acceptar-ho. A Roma, cap capellà va voler fer-li el funeral catòlic i Priebke va acabar rebent un funeral a la ciutat d'Albano Laziale gràcies a la gestió d'un grup catòlic conservador, la fraternitat sacerdotal de Sant Pius X. Al funeral, militants d'esquerres van colpejar el cotxe amb el seu taüt. La filla d'en Nicola va ser-hi, amb una imatge del seu pare al coll. L'exèrcit italià va enterrar el cos a una localització desconeguda, per evitar que hi peregrinessin simpatitzants nazis.

El cos d'en Nicola reposa a les fosses Ardeatines. Una placa recorda on va viure, a Via dei Volsci. Una segona placa recorda on va cantar i va ser detingut, a Via Torino. Una altre placa recorda la gent que va morir i va ser torturada a Via Tasso. I a les fosses Ardeatines, els noms de totes les víctimes d'aquella massacre són recordats amb l'honor que mai va tenir Priebke.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.