Carton de Wiart va educar-se entre les bromes dels seus companys d'escola. I gràcia no li feien, aquelles bromes. De Wiart escoltava com els seus companys de classe deien que era un bastard, i que el seu pare, l'aristòcrata belga Leon Constant Ghislain Carton de Wiart, feia la vista grossa ja que l'amant de la seva dona, una atractiva irlandesa, era el rei Leopold II. I és clar, la fidelitat al rei era més gran que la de la seva parella.

Amb sis anys en Carton de Wiart ja les havia vist de tots ecolors. De les bromes sobre si era el fill del rei, va passar al dolor per la pèrdua de la seva mare després d'una malaltia. El seu pare es va endur tota la família de Brussel·les a El Caire, on va trobar feina a l'empresa dels tramvies locals. En Carton va aprendre àrab, es va deixar fascinar per aquell món de sopars elegants amb soldats britànics, aventurers i històries de revoltes sagnants. El Caire, a finals del segle XIX, era un lloc increïble per créixer.

Segurament, aquells que coneixien aquest jove belga no es deurien sorprendre gaire quan amb 19 anys, el 1899, va decidir deixar la Universitat britànica on l'havien enviat per allistar-se a l'exèrcit britànic, com a voluntari a la segona guerra dels Boers, a Sud-àfrica. L'exèrcit de Sa Majestat, però, no acceptava soldats voluntaris que no arribessin als 25 anys. En Carton de Wiart doncs, va mentir afirmant que tenia 25 anys i que es deia "Trooper Carton". Va colar. I en Carton va marxar a la guerra amagant la seva identitat i posant en joc una còmode vida d'aristòcrata per ser un soldat ras.

Uns mesos més tard, en Leon Constant Ghislain Carton de Wiart (un nom així mereix ser anomenat sencer) seia davant el llit on el seu fill, ferit de gravetat a la panxa pels trets d'un experimentat tirador boer, es recuperava. Durant aquells dies, el fill va convèncer el seu pare per poder seguir a l'exèrcit. El pare es va rendir amb la condició que seguís estudiant malgrat ser soldat. El 1901, en Carton de Wiart ja era lluitant de nou a Sud-àfrica amb la cavalleria lleugera. I el 1902, el van enviar a l'Índia. Poc després tornava a Europa amb medalles i algunes ferides més a la pell. Ja tenia dos ascensos. I tres ferides greus de guerra.

En Carton no era un soldat com els altres. Sabia moure's en els millors cercles aristocràtics, tant al Regne Unit com a la vella Europa, gràcies a la seva família. De fet, va fer-se un fart de voltar per Europa, tant en viatges de plaer com en d'altres de diplomàtics. Es feia estimar pels Generals pel seu caràcter, però també entre els soldats rasos en ser el més mal parlat de tots. Amb el temps, va passar a ser ciutadà britànic, va rebre condecoracions, ascensos i va casar-se amb una aristòcrata austríaca amb un nom més llarg que el del seu pare: Friederike Maria Karoline Henriette Rosa Sabina Franziska Fugger von Babenhause. Sembla ser que no van ser gaire feliços, ja que en Carton preferia la suor de l'exercici físic i la tensió de la tropa que no pas la pausada elegància d'aquesta dona de nom infinit.

En Carton seguia descobrint el món quan el 1914 tota Europa va embogir per la proclamació de la Primera Guerra Mundial. En Cartin de Wiart però, era a Somàlia per intentar sotmetre una revolta local. No ho portava gaire bé, ja que preferia ser al gran conflicte europeu, i no pas perseguint aquells fanàtics religiosos que s'aixecaven contra els britànics. Fos com fos, el 1915, durant un atac al fort de Shimber Berris, en Carton, poc prudent com era, va llançar-se a l'atac sense protecció. I un rebel, a pocs metres, el va sorprendre. La primera bala va perforar-li l'ull. La segona, va arrencar-li part de l'orella. Però va sobreviure. Ja tenia cinc ferides. I un nou ascens, amb les seves corresponents medalles.

Només dos mesos després de rebre aquests trets, en Carton, amb un ull tapat de per vida, ja era al front europeu. I pel que es pot deduir de les seves cartes, estava d'un humor excel·lent. Era un home d'acció. Durant els anys de la guerra, en Carton va rebre quatre ascensos més pels seus mèrits al front occidental, entre França i la seva Bèlgica natal. En aquests anys, de fet, va esdevenir un dels soldats més famosos del món ja que va ser ferit un total de set cops, sempre a les batalles més crues del conflicte. Va perdre una mà, li van disparar al cap amb la sort que la bala no va tocar el cervell, li van perforar un pulmó i va sobreviure a atacs amb gas. La tropa va passar a idolatrar aquell belga boig que llançava granades estirant l'anella amb les dents. Clar que només li quedava una mà. A més, va córrer la llegenda (que ell no va negar) que s'havia amputat els dits amb la boca, a queixalades, per evitar la gangrena després de la ferida que finalment el va deixar sense mà. Al acabar la guerra, quan li van preguntar pel conflicte, va limitar-se a dir: «Sincerament, m'ho he passat bastant bé».

Acabada la guerra, en Carton va ser enviat a Polònia per reforçar l'exèrcit local davant l'atac soviètic. Ja era General, però seguia sent un imprudent. Viatjant en tren va ser atacat pels soviètics, va caure del tren en marxa, es va aixecar disparant i va pujar de nou al tren. Com si res.

La Segona Guerra Mundial va veure un Carton tan enèrgic com sempre. Amb 61 anys, li van encarregar un munt de missions diplomàtiques claus, a Polònia, Iugoslàvia, Xina o Indoxina. A més, va voler ser en persona als atacs contra els nazis a la costa noruega, malgrat l'evident risc de ser capturat, ja que no era gaire habitual que un General fos a primera línia. De fet, va acabat sent capturat quan l'avió que el portava a Belgrad per negociar amb els iugoslaus va estavellar-se a Itàlia. De forma miraculosa, va sobreviure a l'accident malgrat les greus ferides. Els nazis el van portar a una presó de màxima seguretat, d'on en Carton va trobar la forma d'escapar. Es va amagar durant sis dies als camps del nord d'Itàlia fent-se passar per camperol. Finalment, va ser alliberat quan Itàlia va sumar-se a la causa aliada. Però ell va tenir temps per acabar la guerra a l'Àsia.

Ferit tants cops, sense ull, sense mà, supervivent d'un accident d'avió en què havia perdut el coneixement i presoner durant mesos, en Carton, curiosament, va estar a punt de perdre la vida quan va trepitjar una peça de fruita a les escales d'un hotel de Rangún, a Birmània, on tenia una reunió pactada amb un líder local. La trompada va ser forta i ell, amb 70 anys, ja no era un nen. En ser operat, els metges van quedar-se de pedra ja que van treure un munt de metralla... de la Primera Guerra Mundial.

En Carton de Wiart, el soldat amb més ferides de guerra de l'exèrcit britànic, va morir amb 83 anys en pau, a la seva casa al sud d'Irlanda, a Cork, on va dedicar els darrers dies de la seva vida a la pesca del salmó. Hi tenia molta traça, malgrat que només tenia una mà.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.