Amb els Estats Units encara patint els efectes de la Gran Depressió, el 30 de juliol de 1932 la ciutat de Los Angeles acollí la cerimònia inaugural de la desena edició de l’Olimpíada d’estiu. Aquell any, però, les seqüeles de la crisi derivada del crac del 29 provocaren una assistència menor de delegacions esportives a l’esdeveniment.

Malgrat tot, aquells van ser uns Jocs innovadors. Per primer cop els esportistes foren allotjats en una vila olímpica feta expressament per ells, tot i que només s’hi allotjaren els homes perquè les dones foren hostatjades en un hotel de luxe de la ciutat. També s’hi introduïren avenços tecnològics, com la photo finish i el cronometratge automàtic en les proves d’atletisme.

Tot i el context socioeconòmic, finalment, feren acte de presència a la localitat californiana 37 seleccions nacionals. Una de les que es presentà fou la britànica, composta per 108 esportistes, que acabà aconseguint 16 medalles (4 d’or, 7 de plata i 5 de bronze). Entre els membres de la delegació que representava al Regne Unit es trobava el remer Lewis Clive. 

En aquella edició dels Jocs es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. La competició es va dur a terme al Long Beach Marine Stadium, la seu oficial olímpica de rem propera al barri de Belmont Shore. Allà, entre el 9 i el 13 d’agost, els 153 remers que hi participaren tractaren d’assolir algun metall. Un dels afortunats fou, precisament, Lewis Clive, qui fent parella amb Hugh Jumbo Edwards obtingué el darrer dia la medalla d’or en la categoria dos sense timoner en superar als equips de Nova Zelanda i Polònia. El duet britànic fou un dels primers en poder veure des de la part més alta del podi la hissada de la Union Jack, atès que fou en aquestes Olimpíades quan per primera vegada s’enarborà l’ensenya nacional dels vencedors de la prova mentre aquests restaven al damunt d’un podi de tres nivells.

De fet, Clive i Edwards eren “parella de fet” des d’inicis de la dècada. Des de llavors es convertiren en un duet que es consagrà en guanyar en dues ocasions la Copa de Plata de la regata reial d’Henley els anys 1931 i 1932. Unes victòries que van fer oblidar les curses perdudes davant Cambridge quan Clive competia amb Oxford. Aquell 1932, però, els èxits del binomi provocaren que fos un dels seleccionats per formar part de la delegació britànica als Jocs de Los Angeles.

Després de l’experiència olímpica, Lewis Clive tornà al seu país i s’adherí aquell mateix 1932 a la Societat fabiana, un moviment fundat el 1884 a Londres que esdevingué el precedent directe del laborisme britànic i pregonava una evolució gradual de la societat vers el socialisme. En aquells anys, compaginà el seu activisme amb la seva feina en una entitat bancària.

A més, en aquella època el remer ocupà el càrrec de regidor del barri de St Charles de Kensington pels laboristes. L’esclat de la Guerra Civil espanyola, però, capgirà la seva carrera política. Lluny de mantenir-se impassible davant les escenes difoses per la premsa internacional arran del cop d’estat de Franco, l’esportista decidí enrolar-se com a voluntari per combatre el feixisme a la Península. Tot i no comptar amb cap tipus d’experiència militar, Clive s’uní a l’anomenat Batalló britànic de les Brigades Internacionals. Creat el gener de 1937, la XV Brigada Internacional agrupà els diversos britànics i voluntaris de parla anglesa que decidiren fer costat a les forces republicanes. Els primers joves combatents, entre els que es trobaven el productor de cinema Nat Cohen i el periodista Tom Wintringham, arribaren l’agost de 1936. No fou, però, fins gener de l’any següent quan es concretà la creació de l’esmentat Batalló britànic, oficialment anomenat Batalló Shapurji Saklatvala en honor al parlamentari homònim d’origen indi membre del Partit Comunista de la Gran Bretanya (CPGB).

D’aquesta forma el remer seguí les passes del seu pare, el tinent coronel Percy Clive, un membre del Partit Conservador que exercí com a secretari personal del Canceller de l’Erari, Austen Chamberlain, i morí el 1918 a la Gran Guerra. De fet, l’esportista compartí el destí del seu progenitor i el seu germà gran, el major Meysey George Dallas Clive, mort en combat a Tunísia el 1943 durant la Segona Guerra Mundial.

A meitats d’agost de 1937 la 35ª Divisió republicana, que incloïa als internacionals britànics, fou desplaçada a Aragó. En aquest front van romandre fins que l’estiu de l’any següent participaren en la Batalla de l’Ebre. Aleshores, Lewis Clive ostentava el rang de comandant de companyia. Alguns membres de la seva unitat recordaven com un dia es llençà a l’aigua per rescatar un dels seus companys que no sabia nedar o aquell altre en que liderà a 650 dels seus homes per travessar les línies enemigues. Aquell dia només 80 van aconseguir salvar la vida. Clive aprofitava la seva bona condició física per fer reconeixements de les posicions enemigues nedant. Per accions com aquesta es guanyà el respecte i l’estima de la resta de membres del batalló.

L’ex remer olímpic també encapçalà als brigadistes que participaren al setge de Gandesa, una de les places clau de la desesperada ofensiva republicana. La localitat de la Terra Alta era un enclavament estratègic cabdal, una cruïlla de camins situada al bell mig d’un terreny muntanyós rodejat per les serres de Pàndols i de Cavalls.

El 27 de juliol, el general Modesto, sobrenom del militant comunista Juan Guilloto León, ordenà un atac amb tancs sobre Gandesa. Tres dies després, els blindats van rebre el suport de l’artilleria i la infanteria regular. La sinuositat de l’altiplà on es parapetaven les tropes franquistes dificultà l’atac de les forces republicanes. Finalment, l’1 d’agost la XV Brigada Internacional assaltà ferotgement el turó 481 situat davant la ciutat. Allò fou una carnisseria. Els nacionals amb l’avantatge del terreny delmaren als internacionals. Entre les nombroses baixes que patiren es trobava Lewis Clive. El 4 d’agost un tret sec segà la seva vida. El medallista olímpic reconvertit en soldat moria lluitant pel que creia just. Encara avui el seu nom segueix inscrit en un monòlit perdut enmig d’aquells turons que homenatja els caiguts aquell estiu de 1938. Uns anys en els que un jove idealista canvià el rem per un fusell.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.