I tot va començar amb un cop de sabre. Un oficial de la Unió del que no es coneix el nom va sorprendre John Pemberton, un coronel del 12è regiment de cavalleria de la Confederació. Amb aquest cop, va provocar-li una ferida al pit. L’uniforme d’en John, brut i ple de pols, va quedar estripat. La ferida gairebé se l'endú per davant. Però va sobreviure.

En John s’hauria pogut lliurar d’aquella batalla. Molts amics ja havien desertat o s’havien passat a l’enemic. Era el darrer any de la guerra civil, i aquella batalla, l’abril del 1865, va ser de les darreres de la guerra. Però en John lluitava per convicció. Creia en la Confederació. Era fill d’una família tradicional del sud, de Geòrgia, amb la finca a pocs quilòmetres d’aquell indret de Columbus on gairebé hi perd la vida. El seu tiet de fet, era el General John C. Pemberton. Tota la família havia lluitat per defensar el seu estil de vida. I van perdre.

La vida d’en John no va ser fàcil. La guerra havia acabat amb el seu paradís. Abans del conflicte, vivia a la mansió familiar, envoltada de terres on treballaven esclaus. S’havia casat amb una noia que havia conegut quan estudiava medicina, tenia un nen, formava part d’una lògia maçònica que aplegava els homes més rics de Geòrgia i treballava com a doctor sense haver d’esforçar-s’hi gaire, ja que la família tenia diners. Però la guerra va alterar-ho tot. I aquell cop de sabre, en la darrera batalla, va canviar-li la vida.

En una època en què la medicina aprenia de mica en mica, els ferits de guerra iniciaven una nova vida en la qual l’addicció a la morfina solia ser l’única possibilitat per aguantar el dolor. En John va conviure sempre amb el dolor que provocava aquella esgarrifosa ferida. I no va poder evitar caure en l’addicció. Ara, ell tenia coneixements de farmàcia i va encaparrar-se en trobar una solució a aquella addició. Va explorar diferents tipus de substàncies, va crear una beguda que va patentar amb el nom de “Dr. Tuggle's Compound Syrup of Globe Flower”. Després, va intentar millorar el Vin Mariani, una beguda creada per un químic cors que barrejava el vi de Bordeus amb extractes de la fulla de coca. Però el 1886 els governadors d’Atlanta, on residia, van imposar una normativa contraria a les begudes amb alcohol i en John es va veure obligat a investigar com podia crear una beguda que alliberés del dolor als pacients i els allunyés de l’addició a la morfina. Portava ja 20 anys intentant-ho sense sort, malgrat que les seves primeres creacions havien aconseguit obrir-se mercat entre senyores de casa bona, ja que tenien la fama de curar mals de cap o problemes nerviosos.

En John estava desesperat. Malgrat que havia aconseguit vendre begudes, estava arruïnat per la seva persistent addicció a la morfina. Sempre entraven menys diners dels que es gastava. Però en John no va defallir en la seva recerca. Es va reunir amb el farmacèutic Willis Venable i plegats, van buscar fórmules per poder millorar una medicina que ajudés a millorar la síndrome d'abstinència. No se’n van sortir. De fet, un dia, per error, van barrejar els ingredients amb aigua amb gas. En John però, va considerar que aquella beguda no tenia mal gust i per això ara fa 120 anys, que el 8 de maig del 1886, va vendre la primera Coca-Cola. La va vendre encara amb llicència de medicina, a 5 cèntims el recipient i a una sola farmàcia, la Jacob’s d’Atlanta.  El 29 de maig, en John Permberton va pagar el primer anunci de la beguda a l’Atlanta Journal, on s’afirmava que era una medicina ideal per curar l’addició, el mal de cap o la impotència. El nom va fer fortuna, però també va provocar escàndols, ja que va caldre deixar clar que no contenia cocaïna.

Els darrers anys de vida d’en John no van ser millors. Incapaç d’abandonar la morfina, va anar venent els drets de la beguda que havia creat per error. Malgrat que estava convençut que tenia un tresor, no podia estar-se de comprar morfina. Al final, només li va quedar una part petita del negoci que guardava pel seu fill. Aquest, amb poca visió de negoci, li va acabar dient a en John que preferia diners. I els Pemberton es van vendre tot el que els quedava a Asa Candler, un farmacèutic que va acabar comprant gairebé tot el negoci. Candler arribaria a ser alcalde de Geòrgia i va convertir la Coca-Cola en un gegant.  

En John Pemberton va morir pobre el 1888. Candler va tenir el detall de pagar part del funeral, amb una làpida on es recorda que Pemberton va crear aquesta beguda. A la tomba, però, hi destaquen dos símbols: els de l’exèrcit confederat i la lògia maçònica de la que havia format part. Segurament, en John hauria preferit no vendre aquella primera Coca-Cola un 8 de maig del 1886, a canvi d'haver viscut la vida tradicional que va conèixer de menut i que va acabar amb la guerra.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.